Poca aigua i de mala qualitat: el pronòstic dels pagesos del Llobregat per a enguany

El 2023 ha estat un dels anys més càlids a Catalunya i també un dels més secs. Segons que informava la setmana passada el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), l’any que hem deixat enrere ha estat el segon més càlid al conjunt del Principat, després del 2022, i el més sec, amb la pitjor sequera registrada mai. Per aquesta raó el consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua va aprovar el proppassat mes de novembre la declaració de l’estat de pre-emergència al sistema Ter-Llobregat, que afecta 202 municipis de catorze comarques. Un pas previ a la declaració d’emergència, que es pot decretar aviat si continua sense ploure.

És la secada més extrema d’ençà de l’any 1905, quan es van començar a prendre registres. Tot i ser una situació excepcional del conjunt de la població, ha afectat especialment la pagesia, que encara el 2024 amb una certa basarda i fa mans i mànigues per optimitzar l’aigua per als conreus. El sector està preocupat per l’aigua, però no tan sols per l’escassetat, sinó també per la qualitat.

Aigua reciclada, però de poca qualitat

Marcel Tort, pagès de ca N’Aleix de la Madrona –una petita explotació familiar agrària, que es dedica a la producció hortolana tradicional–,al Prat de Llobregat, explica que, actualment, els pagesos d’aquesta àrea poden regar amb l’aigua que proporciona la depuradora del Prat barrejada amb la del riu Llobregat, cada vegada més escassa. Però alhora alerta que en la situació extrema actual, en què l’aigua de la depuradora pot passar a ser només d’ús domèstic i amb un riu pràcticament sec, és possible que ben aviat comencin a fer servir l’aigua de la depuradora de Sant Feliu de Llobregat. “Una aigua molt dolenta per als conreus”, diu.

En parlem també amb Rocío Hernández, membre de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) del Baix Llobregat, una entitat sense ànim de lucre que aplega pagesos amb l’objectiu de col·laborar amb l’administració per lluitar de manera conjunta contra agents nocius dels vegetals. Per Hernández l’aigua de Sant Feliu és més dolenta que no pas la del Prat, perquè no té un procés de regeneració terciari. “És a dir, una vegada surt de la depuradora no es torna a netejar per treure’n la salinitat. Tota aquesta quantitat de sals afecta la terra i els conreus. En canvi, la del Prat sí que té aquest tercer procés i arriba als regs amb menys salinitat.” Això, afegit a l’aigua del riu, fa disminuir encara més la concentració de sals, sodi, potassi i clorurs que degrada el sòl. “L’aigua regenerada pot causar una certa toxicitat als conreus –segons la tipologia– perquè desplaça el calci i el magnesi que té la matèria orgànica del sòl i el degrada. A conseqüència d’això, hi ha deficiències i danys al cultiu i no es poden vendre els productes.”

Tort ho reitera: “La qualitat de l’aigua afecta la varietat d’aliments.” El Llobregat és terra de carxofes, de tomàquets, de maduixes, etc. En definitiva, conreus que no toleren l’excés de sal. És per això que Tort, amb vista al futur, estudia de plantar varietats més resistents a la sequera i a la sal; aplicar més matèria orgànica al terreny perquè retingui més l’aigua i no haver de regar tant; i canviar el sistema de reg encara que això requereixi grans inversions. Es troba en el mateix cas Joan Amat, pagès de Viladecans que actualment rega amb el mètode del degoteig i la microaspersió. Amat conrea tomàquet i cogombre a l’estiu, i bleda, carxofa, api, pèsols i faves a l’hivern. Amat fa servir aigua del seu pou per compensar la reciclada que prové també de la depuradora del Prat perquè al riu pràcticament no hi queda aigua . “De moment, els pous aguanten perquè optimitzem l’aigua. Preocupa més la qualitat amb què arriba: si no baixa aigua dolça del cel, entrarà la salada per baix. Espero que no ens col·loquin la de Sant Feliu, però tot dependrà de si acaba plovent.” Tot i que fer servir la del pou li surt molt més car, per la despesa energètica tan alta, és la que s’estima més per regar. “No ens hauríem imaginat mai que arribaríem a aquesta situació.” Amat explica que, en més de quatre dècades que fa que es dedica a la pagesia, no havia viscut mai una situació tan excepcional.

I quan arribi l’estiu… què?

A l’estiu, la situació encara s’agreuja més. Hernández explica que la toxicitat del sòl s’afegeix a la forta radiació solar i les altes temperatures, que pot arribar a cremar els conreus i reduir-ne el rendiment perquè augmenta la conductivitat de l’aigua, és a dir, la suma de substàncies iòniques –sals– que hi ha presents. “Si esperàvem tenir un rendiment d’enciam de vint-i-cinc tones per hectàrea, per exemple, amb l’augment de la conductivitat de l’aigua del rec el rendiment es redueix.” I, com que actualment la majoria de la gent encara rega per inundació, l’acumulació de sals encara és més perjudicial. És precisament aquí on la feina de l’ADV pren importància, perquè aconsella als pagesos com dividir i organitzar el camp perquè la salinitat tingui menys repercussió, els proposa alternatives de reg, els dóna dades sobre quins conreus són més sensibles o menys a la salinitat i els orienta sobre quines varietats són les més resistents. Amat comenta que hi ha productes que ha deixat de cultivar perquè no li sortien a compte. “L’aigua salada fa que hi hagi menys producció perquè el rendiment és molt inferior. Abans, per exemple, teníem mongeta i pebrot vermell, però no són prou resistents a la sal i no eren rendibles.”

Inacció d’ençà del 2008

Joan Caball, Coordinador Nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya i pagès de l’Alt Empordà, denuncia que hi ha accions que s’haurien d’haver emprès amb la secada del 2008. “Durant aquella sequera, que no va ser tan forta com la d’ara, s’havien d’haver tirat endavant accions, però com que va tornar a ploure es van aturar. Són coses que costen de fer i que, evidentment, no s’aconsegueixen d’avui per demà, però cal tirar-les endavant i no deixar-les a mitges”, s’exclama. Els pagesos de l’Empordà pateixen més la sequera que no pas els del Llobregat. Avui dia, l’embassament de Darnius-Boadella –el que utilitzen a la zona per regar– és tan sols al 13,24% de capacitat.

Alhora, critica la mala gestió de l’aigua que es fa sense tenir en compte els habitants habituals de la zona i els pagesos. Explica que, a l’estiu, la població de la costa augmenta considerablement i que, per tant, consumeixen molta més aigua. Ara, qui en rep les conseqüències i les restriccions són els qui hi viuen la resta d’any. “A l’hora d’aplicar les restriccions, es pensa només en la gent que hi viu a l’hivern, sense tenir en compte que a l’estiu hi ha turisme i som uns quants més.”

Tant Amat com Tort deixen clar que els pagesos del Llobregat són uns privilegiats: “si més no, aquí podem anar regant encara que sigui amb aigua salada”, diu Amat. I Tort conclou: “Al Baix Llobregat som uns privilegiats tot i l’aigua que tenim. Hi ha comunitats de regants que no tenen aigua.”

Els pronòstics per a enguany són clars, doncs: poca aigua i de mala qualitat.