24.08.2022 - 21:40
La pandèmia del coronavirus i una inflació que no para de batre rècords han deixat una situació socioeconòmica crítica que afecta sobretot els més vulnerables. En aquest context, l’ONG Banc Farmacèutic –una entitat que treballa per visibilitzar i combatre la pobresa farmacèutica– diu que ha crescut el nombre de gent que no pot pagar els medicaments o que en té dificultats: “Considerem que algú pateix pobresa farmacèutica si ha deixat de prendre medicaments per manca de recursos econòmics o si ha espaiat la presa de la medicació; és a dir, que si s’ha de prendre una pastilla cada dia, passa a prendre-se-la cada tres”, diu Javier Vinzia, director del Banc Farmacèutic. És una situació que en els casos més extrems obliga la gent a triar entre menjar o medicar-se: “Hi ha qui ha de deixar de tenir una despesa bàsica, com ara menjar, per poder afrontar el cost de la medicació.”
La dada oficial del CIS és que la pobresa farmacèutica afecta un 2,6% (2019) de la població de tot l’estat espanyol, però l’entitat eleva la xifra al 3,3%, cosa que vol dir més d’un milió i mig de persones, d’un perfil prou heterogeni: “Segons les nostres dades, hi ha un percentatge semblant d’homes i de dones, entre cinquanta anys i seixanta, més de la meitat amb estudis i en molts casos treballen, però amb el sou que tenen no poden arribar a tot”, diu. A més, l’ONG explica que molta gent que necessita ajuda és per a pagar medicació vinculada a trastorns de salut mental. Una situació que acaba causant més maldecaps dins el sistema mateix: “Al final, és un cercle viciós. Veiem que hi ha persones que, per no prendre la medicació adequada, empitjoren. Aquest agreujament de la malaltia acaba significant un cost molt més alt per al sistema sanitari que no pas si financés la medicació corresponent a temps.”
Creix la demanda, es retallen els recursos públics
La demanda creixent de gent que necessita ajuda ha fet que l’ONG no pugui donar resposta a totes les peticions: “Alhora que augmenten les sol·licituds, ens redueixen els recursos públics. Hem hagut de fer créixer els fons privats, que rebem d’empreses o laboratoris, però, tot i això, no podem atendre tothom.” Arran d’aquesta realitat, Vinzia critica que les administracions no prenguin partit decididament i que continuïn ignorant-ho: “No som la solució definitiva. Treballem per demostrar que existeix la pobresa farmacèutica i per eradicar-la, mentre que l’estat espanyol avui dia encara no la reconeix com a tal. La solució passa perquè l’administració assumeixi la problemàtica que hi ha i posi els mitjans necessaris per a pal·liar-la. Cal que l’estat augmenti els seus recursos econòmics i alimenti els programes de farmàcia zero, és a dir, que cobreixi la medicació dels qui ho necessiten.”
Hi ha gent amb malalties cròniques que l’obliguen a gastar molts diners en medicaments: “Hi ha casos greus en què el pacient ha d’invertir fins a sis-cents euros el mes.” A part, cal tenir en compte la diferència entre els productes finançats i els que no ho són: “Si una persona ha tingut un càncer de pell i necessita protegir-se del sol, la crema solar pot costar quaranta o cinquanta euros, mentre que si fos finançada, podria costar-ne quinze o vint. Situacions com aquesta són les que l’administració ha de revisar per evitar que es mantinguin.”
Cooperació del sector públic i privat: el Fons Social del Medicament
L’ONG va néixer l’any 2007 i aleshores feien recollida de productes en farmàcies i els distribuïen entre unes quantes entitats socials, però com que la campanya va créixer molt, van topar amb impediments per part de les administracions: “Perdien la traçabilitat dels medicaments i no es podia saber quin ús en feia cada entitat, com conservaven el producte… Tot plegat, va començar a fer dubtar la campanya”, explica Vinzia. Paral·lelament, a causa del decret del copagament de l’any 2012, van detectar que als centres de salut també hi havia aquesta problemàtica i que hi havia molta gent que no podia pagar el percentatge exclòs de la bonificació. “Fins aleshores, els medicaments que anaven amb recepta eren de franc, però el PP va impulsar aquesta normativa que establia que fos segons els ingressos de cadascú”, diu.
Aleshores van decidir d’engegar el projecte Fons Social del Medicament que, juntament amb l’Institut Català de Salut, treballa per cobrir el cost de la medicació de gent amb malalties cròniques sense recursos per a pagar-la. Permet als treballadors socials dels centres de salut d’identificar els qui no poden fer-hi front i, després de passar un seguit de filtres, donar-los d’alta a una plataforma conjunta –entre l’entitat, els serveis socials i les farmàcies– perquè puguin obtenir els medicaments de franc. Després, l’ONG s’encarrega de pagar als farmacèutics el cost d’aquells medicaments que han administrat gratuïtament. Els usuaris del programa són gent amb malalties cròniques amb un pla de medicació de més de vint euros. Aquesta campanya es va aturar per l’esclat de la pandèmia i ara treballen per reactivar-la completament. Amb tot, preveuen d’atendre unes mil sis-centes persones fins a final d’any.
