15.01.2019 - 21:50
La nit de Cap d’Any els carrers de la ciutat eren coberts de neu, una petita venedora de llumins els recorria amb els peus nus, de tan pobra no tenia diners per a sabates. Asseguda a terra, arrupida, es va atrevir a treure un dels llumins que portava en una capseta per a vendre, però que ningú li havia comprat. Cada cop que encenia un llumí imaginava coses bones: un foc, una taula plena de saborosos menjars o un arbre de Nadal. Quan va encendre el darrer llumí, va veure la imatge de la seva àvia. L’endemà van trobar la petita venedora de llumins morta de fred arraulida sobre la neu.
Els incendis d’aquests darrers dies, alguns amb víctimes mortals, m’han fet venir al cap aquest conte de Hans Christian Andersen. Quan era xiqueta el vaig sentir un munt de vegades dels llavis de la meva àvia; recordo com me n’explicava el final amb llàgrimes als ulls, potser rememorava totes les penalitats de la postguerra. En aquella època la misèria no tenia adjectius i la meva àvia desconeixia el terme ‘pobresa energètica’.
Aquests incendis amaguen la cara més oculta de la pobresa energètica, les situacions de famílies que ocupen un habitatge per necessitat i que no tenen garantit l’accés als subministraments bàsics. Encara que aquestes persones vulguin regularitzar la seva situació, tenir un contracte i pagar les factures, empreses com ara Endesa i Iberdrola es neguen a fer-los contractes perquè no tenen la titularitat de l’habitatge.
Sense cap alternativa, les famílies es veuen obligades a viure amb espelmes, com és el cas de l’incendi de Manresa el passat 6 de gener, o a punxar la llum, com les famílies del barri de Sant Roc de Badalona.
A l’estat espanyol, una de cada deu persones no pot escalfar la seva llar. Entre el 30% i el 50% de la mortalitat addicional de l’hivern és degut a unes insuficients condicions de climatització en habitatges, segons l’informe de l’Organització Mundial de la Salut.
La pobresa energètica a l’estat espanyol és des de fa anys una causa de mort més significativa que els accidents de trànsit: la mitjana de víctimes d’accidents de trànsit entre el 1996 i el 2014 és de 4.082 morts anuals, mentre que la pobresa energètica causa una mitjana de 7.100 morts l’any, segons que explica un estudi de l’Associació de Ciències Ambientals.
Entre el 2008 i el 2013, la inflació mitjana anual no va superar el 2%, en canvi, la pujada de l’electricitat va ser d’un 9%. Les tres companyies elèctriques dominants (Endesa, Iberdrola i Gas Natural-Unión Fenosa representen aproximadament el 68% del mercat elèctric espanyol) han declarat un benefici net en conjunt de 45.000 milions d’euros en la mateixa etapa.
Els governs han d’atendre els veritables problemes de la ciutadania i deixar d’inventar termes nous. La gent que no pot pagar la llum, l’aigua o el gas, tampoc no pot pagar una alimentació adequada, són pobres, a seques: la causa, els ingressos baixos. És hora de posar fil a l’agulla per revertir aquesta situació i canviar el final del conte de la petita venedora de llumins.
