Pobres indígenes!

El conseller Vicent Marzà va anar a parlar amb el delegat del govern espanyol al País Valencià per dir-li que això de topar amb funcionaris de l’estat que et diuen poquet i bo si els parles en valencià s’ha d’acabar. És un pas. Fins ara ningú del Consell no havia badat boca quan ens la tancaven amb insults i menyspreus. Però trobe que la iniciativa l’hauria d’haver presa algú dels escalons superiors: el president?, la vice-presidenta? Crec que calia.

El cas és que el conseller es va reunir amb Juan Carlos Moragues, que va dir que, efectivament, això no està bé i que no pot ser i… que el cas del regidor de Gata de Gorgos havia estat un fet aïllat (de què em sona això?). I que per a evitar que torne a passar, la Generalitat podria fer uns cursets de valencià per a guàrdies civils i policies. No ho va dir, però ja dic jo que si se’n fan no seran obligatoris.

D’açò, hi ha qui sincerament se n’ha alegrat com si vinguera a representar un canvi de tendència en l’actitud de l’estat. Però jo, potser perquè ja hem vist i sentit moltes coses, realment hi veig la mentalitat colonial i supremacista espanyola: que voleu parlar en l’idioma indígena? Pagueu-vos el vici. L’estat forma els seus funcionaris en l’idioma important, el seu, i amb els nostres impostos. Els idiomes ‘regionals’, si això, que se’ls pague cada ‘comunidad’. Incís: aprofite per a insistir que, mentre no comencem a abandonar l’ús de ‘comunitat’ per a referir-nos al País Valencià, i els senyors i senyores del govern en primer lloc, continuarem fent riure a l’hora de negociar coses serioses.

En definitiva, el senyor Moragues va dir que això del valencià és cosa de l’estatut i que ells no faran res més enllà de declaracions solemnes i buides. Més encara, em semblà entreveure com una lleu amenaça quan digué que ací la convivència entre les dues llengües és ‘modèlica’, ‘a diferència d’altres comunitats autònomes’… com qui avisa que val més que anem traient-nos del cap més reivindicacions.

Jo, sincerament, sóc incapaç de veure que ara l’estat haja canviat la percepció de la ‘diversitat’ i la igualtat de llengües. Fa uns dies, en la reunió de presidents autonòmics, els cartells, repetits, no ho demostraven: tots en espanyol. I així continuarem. Esperant que quan hàgem de passar per l’administració d’ells fem sort i el funcionari que ens toque siga comprensiu amb els pobres indígenes.