24.03.2021 - 11:17
|
Actualització: 24.03.2021 - 12:11
Tant Poble Lliure com Endavant-OSAN, les dues “ànimes” de la CUP, creuen que l’acord entre ERC i la CUP per a facilitar la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat no és prou ambiciós. Avui, la militància de les onze organitzacions que integren la candidatura CUP-Un Nou Cicle per Guanyar comença a votar el document pactat per les comissions negociadores d’ERC i CUP sobre el programa polític de la nova legislatura. D’aquesta manera es decidirà el vot dels nou diputats al ple d’investidura que s’ha de fer divendres. La posició de Poble Lliure i Endavant sobre l’acord no és determinant a l’hora de decidir si s’accepta o no, perquè la seva militància és minoritària en el conjunt de la candidatura, però és significativa per la influència que encara tenen.
Per Poble Lliure, l’acord pactat entre les comissions negociadores d’ERC i CUP és lluny del que podria haver estat. En declaracions a VilaWeb, el responsable d’unitat popular de Poble Lliure, Arnau Comas, diu que, en general, “és un text bastant millorable“: “L’apartat de la ruptura democràtica queda una mica coix. És essencial potenciar estructures republicanes com el Consell per la República, l’Assemblea de Representants, les mobilitzacions i el sindicalisme republicà.”
A més, considera que els dos anys d’espera per la taula de negociació són excessius i remarca que durant aquest període s’ha d’aprofitar el temps preparant les eines per la confrontació amb l’estat: “Què farem mentrestant? La nostra posició és que hem de muntar les estructures republicanes alternatives que no depenguin de la legalitat espanyola. Si el Consell per la República l’hem de modificar, amb quins termes? Hi ha d’haver alguna estructura de direcció estratègica? Sí. Hi ha d’haver alguna mena de govern provisional fora de la legalitat espanyola? Segurament també. Hi ha d’haver un espai de legitimitat republicana com l’Assemblea de Càrrecs Electes, que ja va fer una sessió i se’n podrien fer més per dotar-la de contingut. Tot això s’ha de construir a poc a poc, i si no són aquestes eines, que algú en posi sobre la taula unes altres, però és una de les lliçons del 2017: no podem arribar amb les mans buides a la confrontació amb l’estat. Sigui quan sigui i prengui la forma que prengui.”
Un dels punts clau de tot plegat és l’entrada de la CUP al govern, que Poble Lliure reclama tant per a impulsar i fiscalitzar l’avenç del procés independentista sota la presidència d’Aragonès com per a garantir que es compleixen les mesures programàtiques acordades. Aquest àmbit, el de les mesures socials, sí que satisfà Poble Lliure, però desconfia que es compleixi si la CUP no ho controla de prop.
Endavant tampoc no avala la taula de negociació: “No s’hauria d’esperar que tornin de Madrid a dir-nos que no ha funcionat, sinó avançar des del primer moment. Veim clar que això no funcionarà.” Ho diu Lluc Gayà, portaveu nacional de l’organització, que considera que la taula de negociació és “una eina d’estabilitat per a reforçar el poder d’ERC a Madrid” i creu que la CUP hi hauria de fer una crítica frontal. “Nosaltres ens mantindrem crítics amb aquest espai”, avança. Tampoc no comparteix la idea de cercar una unitat estratègica de l’independentisme: “La CUP i el conjunt de la unitat popular ha d’aclarir la seva estratègia per a fer avançar el conflicte amb l’estat espanyol i caminar cap aquí, sigui amb més agents de l’independentisme o sigui tota sola.”
Gayà afegeix: “L’equip negociador de la CUP ha fet una gran feina perquè ha obligat ERC a parlar de qüestions com la renda bàsica universal, banca pública, elèctrica pública, mesures socials de caràcter avançat o un pla de xoc contra la pobresa extrema, coses que ERC no duia al programa ni en feia bandera.” Tanmateix, no creu que s’acabin implantant, per la manca de voluntat d’ERC de confrontar-se amb el govern espanyol, perquè moltes xoquen amb la constitució espanyola o amb “les estructures de poder”. Si bé comparteix la desconfiança de Poble Lliure respecte de la voluntat real d’ERC de fer-les efectives, no creu que la solució sigui entrar al govern: “No veim adequat desgastar la CUP entrant en un govern per practicar unes polítiques socials que, segurament, no es podran posar en pràctica, sinó que serà una gestió de la misèria i de fons europeus teledirigits per enriquir grans empreses.” També diu que desconfien del paper que hi acabaria tenint Junts, que s’ha mantingut al marge del document pactat entre ERC i la CUP, “però tindrà un paper protagonista”.
A grans trets, el document pendent de ratificar per les bases dels partits es pot dividir en dues parts. D’una banda, hi ha els passos que faria el govern durant aquesta legislatura per avançar cap a la independència. Se’n destaca el compromís de crear una “taula de direcció estratègica” de l’independentisme amb la presència dels partits i entitats que se situaria per sobre d’òrgans ja existents, com ara el Consell per la República i l’Assemblea de Càrrecs Electes; i també la gestió en dos temps de la taula de negociació o la possibilitat d’organitzar “nou embat democràtic“. Segons l’acord, es deixaria dos anys a la taula de negociació perquè donés fruits i, si no en dóna, es buscaria aquest embat “per la via que el conjunt de l’independentisme valori com la més adequada derivada dels principis de consens estratègic i d’acumulació́ de forces socials i polítiques suficients per fer-lo efectiu, prioritzant la via del referèndum d’autodeterminació́.”
D’una altra banda, el document recull un conjunt de mesures programàtiques socials, entre les quals es destaquen la suspensió temporal de l’ús de bales de foam pels Mossos, la revisió de les acusacions penals de la Generalitat contra manifestants, l’impuls de legislació que protegeixi el dret d’habitatge, la millora del pressupost de l’atenció primària, la creació d’un departament d’acció pel clima, la transformació de l’Institut Català de Finances en una banca pública i les accions a favor de les remunicipalitzacions del servei d’aigua. L’acord no concreta si la CUP entraria al govern de la Generalitat o no i ERC es compromet que Aragonès se sotmetrà a una qüestió de confiança a mitja legislatura per a renovar l’acord.
Guanyem creu que l’acord és “un bon principi”
La incorporació de Guanyem Catalunya a la candidatura de la CUP és la gran novetat d’aquesta legislatura. Amb Dolors Sabater, ex-batllessa de Badalona i dirigent de Guanyem Catalunya, al capdavant, la CUP-UNCPG ha aconseguit nou diputats i una centralitat que Guanyem vol aprofitar per arribar a acords des d’una perspectiva possibilista. A diferència del criteri exposat per Poble Lliure i Endavant, Carles Escolà, ex-batlle de Cerdanyola del Vallès i número 2 de Guanyem a la llista electoral, creu que l’acord “és un bon principi” que cal continuar desenvolupant. “Valorem positivament la predisposició a emprendre canvis en determinades polítiques del govern, tot i que segurament no tantes com caldria. És un acord incipient i caldria anar més enllà”, diu a VilaWeb.
Sobre els passos a fer per assolir la república catalana, Guanyem deixa clar que no confia en la taula de negociació, però valora que es parli d’una legislatura “amb dues etapes”, dos anys de marge per a la taula de negociació i dos anys per preparar el nou embat democràtic: “Significa posar noms i cognoms a les coses i començar a establir un calendari, però cal anar més enllà. No entrarem a dir si la mesa ha de continuar o aturar-se, hem de trobar una unitat estratègica que faci compatibles les estratègies de cadascú.” De fet, on Escolà posa més l’accent és en la necessitat de trobar una unitat estratègica per la justícia social, l’amnistia i l’autodeterminació, que també ha d’incloure Junts: “No té gaire sentit que arribem a acords només ERC i CUP-UNCPG, necessitem ser més per aconseguir una majoria.”
Escolà remarca que la negociació amb ERC no s’acaba divendres, dia del ple d’investidura, i que fins i tot si Aragonès no fos investit inicialment “podríem continuar negociant aquestes línies que s’han començat a traçar i ens semblen molt interessants”. En cas que hi hagués voluntat d’entesa i s’aconseguís un acord més complet sobre com s’impulsen les mesures acordades, Escolà diu que a Guanyem veurien amb bons ulls entrar al govern de la Generalitat per “assegurar que en aquelles àrees on tinguéssim competències directes es materialitzen els acords “. “No deixar-ho tot en mans de tercers”, afegeix. Tanmateix, deixa clar que la voluntat d’entrar-hi o no no pot ser un apriorisme, sinó que és una possibilitat que cal explorar.
Lluita Internacionalista i Arran, també en contra
Qui ha fet un pas endavant i ha demanat directament el vot en contra de l’acord és Lluita Internacionalista, partit trotskista integrat a la CUP-UNCPG. En un comunicat, critiquen que la intenció de l’acord és “podemitzar” i apartar la CUP de l’oposició lligant-la a un compromís de legislatura sense oferir canvis profunds. Amb tot, són contraris a una repetició electoral, de manera que demanen d’oferir les abstencions justes per permetre una investidura sense comprometre’s a donar suport al futur govern: “Mans lliures per cridar a la mobilització i fer oposició a les seves polítiques autonomistes i privatitzadores i per defensar els drets de la gent treballadora”.
⚠️ Declaració URGENT:
"VOTAR NO AL PRE-ACORD D'ERC AMB LA CUP-UNCPG."
❌ NO a ser la pota esquerra d'un Govern autonomista i burgès!
✅ SÍ a ser l'alternativa de jovent i treballadores, contra el règim monàrquic i per la República Catalana!! ✊🏾 https://t.co/3ReIy8rxKd pic.twitter.com/xoPVoPnvbO— Lluita Internacionalista (LI) (@luchainternacio) March 23, 2021
Fins i tot, fonts de Arran expliquen que l’organització juvenil no veu ERC “un interlocutor vàlid” perquè “ha traït la classe treballadora nombroses vegades”. “Res no ens fa pensar que ERC complirà un pre-acord amb la CUP ni encara menys que un govern presidit per Aragonès ens portarà cap a la independència dels Països Catalans o la millora de les condicions de vida de la classe treballadora”, diuen.
