Poble Lliure reclama eleccions i proposa un govern de “transformació nacional” encapçalat per Dolors Sabater

La situació d’emergència que viu el país s’anirà accentuant de manera molt greu en els aspectes socials i ecològics. La deriva autonomista i la crisi política que estem vivint ens situen en un estat de debilitat patent per fer-hi front. Viurem una crisi multidimensional que caldrà afrontar i que no es pot abordar prolongant les incapacitats, les pors i els errors que ens han portat fins aquí.

L’actual crisi de govern és la darrera passa de l’escalada en el conflicte entre les dues grans forces electorals de l’independentisme: ERC i Junts. Es tracta d’un conflicte amb un gran component partidista però que ha accentuat la deriva i la praxi autonomista dels darrers anys. Una dificultat les dimensions de la qual difícilment podem menystenir, ja que representa un obstacle sever per la unitat estratègica, alhora que ignora que la governabilitat de Catalunya ha de passar necessàriament per acords entre les forces favorables a l’autodeterminació i la construcció de la República. Necessitem l’adopció de mesures extraordinàriament urgents per salvar la nostra gent de la situació de crisi ecosocial i econòmica que s’atansa i per abordar, també, el procés accelerat de substitució lingüística en què ens trobem immersos. I tot plegat només es pot aconseguir amb un gir de 180 graus, fugint de la gestió autonomista i intentant de construir-ne una de clara, valenta i sense embuts, tant en relació al conflicte amb l’Estat espanyol com en relació a la confrontació amb les grans multinacionals depredadores.

En conseqüència, fem pública la crida que segueix per a aplicar mesures que considerem necessàries i urgents:

PRIMER. Cal que el President dissolgui el Parlament i convoqui eleccions. No es pot prolongar artificialment un govern que els errors i imprudències dels seus dos actors principals (ERC i Junts) ha anat afeblint fins a perdre el suport que tenia inicialment. No es pot governar havent perdut més de la meitat del suport inicial. Els 33 vots existents no permeten governar en una situació d’emergència greu. És més, la seva hipotètica estabilitat farà encara més dependent l’estratègia independentista de les necessitats del PSOE, un dels pilars de l’ordre espanyol del 78. Que, com s’ha demostrat, no només és incapaç d’abordar cap canvi de fons per protegir la nostra població sinó que n’és un fre permanent.

SEGON. Cal un Nou Govern liderat per forces polítiques disposades tant a saltar el mur de l’autonomisme com a afrontar decididament la crisi social, ambiental i de recursos que ja és aquí. Un Nou Govern que posi tots els recursos i les eines en la defensa de la majoria social catalana. Que s’enfronti a l’oligopoli espanyol i internacional i a l’ÍBEX35 sempre que sigui necessari. I, finalment, que abordi el conflicte obert amb l’Estat des del realisme: el PSOE és un pilar del règim, no un aliat.

TERCER. Per això cal desplegar un Programa de Govern molt més ambiciós al voltant del qual agrupar el major nombre possible d’actors polítics i socials disposats a saltar el mur de l’autonomisme i a desplegar veritables polítiques socials, econòmiques i ambientals de resposta ràpida i desacomplexada a l’enorme crisi que ja està arribant. Lluny de les polítiques tèbies que s’hi estan desplegant ara.

QUART. Per liderar aquest programa necessitem una força política que agrupi al màxim nombre d’actors polítics i socials al voltant d’un programa de mínims de lluita per l’autodeterminació i la independència, que desplegui polítiques decidides de protecció i millora de la qualitat de vida dels catalans i les catalanes i una vertadera línia de treball contra l’enorme crisi climàtica que tenim a sobre.

CINQUÈ. Emplacem a tots els actors que considerin aquest escenari i comparteixin la proposta de mínims (enumerada a l’annex) a construir una Alternativa Nacional i Popular de Govern, a posar-se a treballar per construir aquest front de manera immediata. Poble Lliure ens oferim a treballar amb la resta d’actors per fer un cop de timó radical a l’actual situació d’estancament en què estem vivint. Cal que les forces que fins ara resten immòbils i preses de les dinàmiques sectàries i/o autocomplaents surtin del seu racó.

SISÈ. La CUP-Guanyem, doncs, no pot restar immòbil davant el present panorama, ans al contrari, el nostre compromís amb el país ens exigeix fer una passa endavant i construir un acord ampli immediat per fer front als múltiples reptes que se’ns presenten com a societat i per aturar el gir autonomista dels darrers temps. Per aquesta raó proposem la formació d’un govern de transformació nacional, encapçalat per Dolors Sabater, conformat per totes les forces polítiques que acceptin negociar políticament la proposta.

ANNEX: Proposta de Programa de Govern

1. Refer la unitat d’acció de l’independentisme i les forces a favor de l’exercici del dret a l’autodeterminació

No podem condicionar a la voluntat de l’estat l’exercici del dret a l’autodeterminació i, per tant, del bon funcionament de la democràcia. Cal, en conseqüència:

• Fixar objectius i terminis immediats a la taula de diàleg (inicis 2023), la superació dels quals no ha de suposar l’abandonament de la negociació, però sí, com a mínim, la convocatòria d’un nou referèndum unilateral, el qual hauria d’anar acompanyat d’un pacte de claredat dins la societat catalana.
• Treballar en pro de la mobilització i donar suport a totes les iniciatives populars, tant les anomenades “Eines de país”, com el sindicalisme català i les entitats que treballen per la defensa de la cultura i la llengua catalana. Aturar la repressió contra l’independentisme per part de la Generalitat n’ha de ser el punt de partida.
• Donar suport explícit a les institucions republicanes fora del marc de les institucions autonòmiques, com ara el Consell Per la República o altres que poguessin crear-se.
• Refer la direcció estratègica amb totes les forces polítiques i socials de l’independentisme.

2. Programa clar contra la crisi social, econòmica i ecològica

L’actual crisi econòmica i ecosocial requereix una resposta molt més clara i contundent que la que està oferint el govern espanyol i català i actual, la qual és patentment insuficient. A més, l’experiència de les darreres dècades ha evidenciat que el marc legal i competencial espanyol suposa un obstacle constant pel desplegament de polítiques socials, essent la sentència contra la llei catalana de l’habitatge un dels casos amb més impacte per a les classes populars. Per tant, les polítiques de xoc per fer-hi front són una condició sine qua non pel govern de transformació nacional, per respondre a la crisi múltiple actual i evidenciar el marc conservador que representa l’estat. Ha d’incloure:

• La creació de l’empresa pública catalana de serveis essencials que treballi per revertir cap a l’administració pública (el control, titularitat i gestió) de tots els serveis essencials possible.
• El desplegament provisional d’iniciatives legislatives per al control i la contenció dels preus en els àmbits essencials de l’alimentació, l’habitatge, el transport, etc, mentre l’empresa i la recuperació total de serveis no sigui efectiva. Tant a instància pròpia del govern català (generant conflictes competencials si fa falta) com mitjançant l’acció a qualsevol altra institució.
• Pla Urgent de Transició i adaptació a la situació de descens energètic que vagi més enllà de la majoria de les actuacions (poc efectives i tardanes) que s’estan duent a terme. Cal una acció molt més decidida, passant per sobre de grans empreses i poders multinacionals.
• Blindar els drets assolits per les dones i del col·lectiu LGTBI i construir una aliança efectiva antifeixista per la protecció i ampliació dels mateixos.

3. Pla de xoc contra la substitució lingüística

L’acord de la primavera entre el govern, En Comú Podem i el PSC per la defensa de la immersió lingüística s’ha demostrat completament inútil després de les darreres sentències del TSJC. Cal desplegar un nou marc d’actuació a tots els àmbits per revertir la tendència de substitució lingüística, començant per una defensa en ferm de l’exclusivitat del català com a llengua vehicular.

Aquestes han de ser les mesures urgents i d’emergència que considerem imprescindibles per a rectificar i superar els errors que han portat a la crisi política actual. Són mesures d’urgència que caldrà adoptar sense dilació i que caldrà anar desplegant de manera necessària.