Imanol Pradales: “Recuperarem la confiança de la ciutadania, n’estic convençut”

Imanol Pradales (Santurtzi, Biscaia, 1975) arriba una mica tard a la cita amb el diari. I se’n va de pressa tot just acaba l’entrevista. El candidat del PNB té una agenda plena, malgrat que és dissabte de bon matí. Els primers dies de campanya havien estat tranquils, amb la presentació del programa i de les propostes. Però els darrers dies ha augmentat la intensitat, i adverteix que demà “hi ha molt en joc”.

—Heu estat enèrgic en campanya, i heu provat de mobilitzar l’electorat. Potser perquè el PNB s’hi juga molt?
—El País Basc s’hi juga molt. La societat basca ha de decidir quin model de societat vol. Haurà de decidir si es qüestiona el model actual o no.

—Repetiu constantment que els ciutadans hauran de triar entre dos models: el del PNB i el d’EH Bildu. Què és allò que més us diferencia?
—Tenim cultures polítiques diferents i, per tant, els models de societat que proposem també són diferents. En economia, EH Bildu cerca la intervenció; nosaltres, la col·laboració publico-privada. Ells opten perquè el sistema públic es faci càrrec de les cures; per nosaltres, la base és la iniciativa laboral social i comunitària. En habitatge, EH Bildu t’obliga a llogar; nosaltres, en canvi, volem donar a tothom la llibertat de decidir si vol llogar o no. I sobre la policia, EH Bildu parla de desmilitarització; nosaltres diem que l’Ertzaintza necessita recursos per a protegir els ciutadans.

—Tot i això, si mirem els programes electorals, hi ha consensos en les prioritats. Hi pot haver punts de trobada?
—Hi ha oportunitats per a materialitzar els acords de país, per descomptat. Per això és important que cadascú posi el seu model i les seves mesures sobre la taula.

—Heu proposat de limitar l’atenció primària a quaranta-vuit hores i reduir les llistes d’espera a uns cinquanta dies. Com es farà, si falten metges?
—Per una banda, hem d’atreure els metges a l’atenció primària. I per això hem d’oferir incentius. Però això vol dir entrar en competència amb uns altres, perquè el mercat és limitat. I, per una altra banda, hi ha professionals que són a punt de jubilar-se. Els hem de donar l’oportunitat de continuar treballant; hem de guanyar temps. A més, crec que hi ha oportunitats de fer que l’organització interna es faci d’una altra manera. Tot això ens permetrà de complir l’objectiu marcat.

—Per fer front a la manca de professionals, proposeu de crear una “figura dels administradors de la salut”. Què és i com hi ajudarà?
—Els metges no solament ofereixen atenció, sinó que ara tenen una càrrega burocràtica considerable, i creem una nova figura per a pal·liar-ho.

—Posant-se a la pell d’un basc que va al metge amb problemes de salut, creieu que li pot donar un bon servei si el pacient no té dret de parlar la seva llengua? Com s’han de garantir els drets lingüístics?
—Crec que s’han fet passos importants, però és evident que no es troba garantit en tots els serveis públics. Ho anem fent. Cal compatibilitzar l’escassetat de professionals i els drets lingüístics, és evident. Si volem atraure professionals al sistema, hem de facilitar-los l’aprenentatge de l’èuscar i, quan sigui possible, hem de garantir que el servei es presta en èuscar.

—És evident que la protecció legal ha disminuït en la defensa dels drets lingüístics. Cal endurir la política lingüística, s’ha d’ajustar la llei, el PNB hi està disposat?
—No tinc clar que una nova llei hagués evitat tot això. Cal una anàlisi exhaustiva. La llei de l’èuscar és una bona llei. Amb la participació de les parts s’ha aconseguit d’avançar fins ara. De totes maneres, el principal objectiu ara és fre créixer l’ús de l’èuscar. Hi ha d’haver un període per a fer això.

—S’ha de limitar el preu del lloguer dels habitatges aplicant la llei de l’habitatge?
—Sí.

—Però dieu que aquesta llei vulnera les competències del govern basc. En què?
—Envaeix competències quan s’ha d’acceptar les zones altament tensades que diuen a Madrid. Aquesta llei estableix que l’índex de preus també es decidirà a Madrid. I també diu com limitar el preu, independentment del poble i el territori. Tot ho decideix Madrid: això ens ho hem d’empassar? Doncs no hi estem d’acord.

—Però correspon als ajuntaments de demanar que es limiti el preu.
—Sí, però la decisió es pren a Madrid. Tu ho demanes i la decisió és de Madrid. Sigui com sigui, vam dir que no perquè no respectava les nostres competències. I un any més tard, veiem que és un desastre total, atesos els resultats, perquè en compte del que pretenia, ha causat la cosa contrària: el lloguer s’ha encarit i l’oferta ha disminuït.

—S’han de limitar els habitatges turístics?
—Mireu, arran de la llei d’habitatge, les cases de lloguer han desaparegut del mercat, i ara s’ofereixen com a habitatges turístics temporals. No obstant això, cal regular els habitatges turístics, és clar. No té cap sentit el que ha passat en algunes ciutats.

—Vau dir que s’havien de dignificar les cures, i que això s’havia de fer amb el tercer sector, que és el de les empreses. Quines bases podrien posar les institucions públiques perquè les condicions laborals assistencials fossin bones i que les empreses guanyessin?
—La dignitat no vindrà pel fet que sigui pública. Cal tenir cura de les condicions laborals i econòmiques dels treballadors. El principal obstacle és la llei d’estrangeria espanyola. Perquè n’hi ha molts que treballen sense contracte, i d’aquí vénen tots els problemes. Per tant, canviar la llei és fonamental; nosaltres ho hem provat. Aquí, en tots els serveis que subcontracten les administracions, s’hi inclouen les denominades clàusules socials, per a garantir unes condicions laborals, entre més. Això s’ha de tenir en compte.

—Sobre els ajuts socials, vau dir: “Ajuts sí, però també control”. I vau proposar la creació d’una agència per a gestionar-los i controlar-los. Creieu que hi ha gaire frau?
—La nostra proposta és crear una agència que anirà a càrrec del Departament d’Hisenda. L’objectiu és millorar la gestió i la coordinació, evitar duplicitats i ser més àgils. Crec que això és pensar en una gestió eficient dels recursos. Hi ha frau? Sí, de vegades apareix en els mitjans de comunicació. És majoritari? No. Però és important de fer arribar l’ajut a qui ho necessita.

—Els policies hauran d’anar armats a partir d’ara. Això us fa sentir més segur?
—Si veig la policia, sempre estaré més tranquil. La prevenció és important.

—Però us importa si porta una arma o no?
—La policia necessita les eines i els mitjans que necessita.

—Hi ha malestar a l’Ertzaintza, quina és la solució?
—Parlar. Dialogar. Parlem de condicions laborals, en aquest cas, de pacte laboral. Per tant, ens toca ser amb els sindicats, escoltar-los i presentar propostes.

—Parleu de “reindustrialització” al programa. En percebeu la necessitat?
—Sí, i l’oportunitat. Totes dues coses. El País Basc és un país industrial, i en aquests moments el pes del sector és similar a la mitjana europea. Però la transició energètica o digital aportarà noves oportunitats. En l’època d’Ardanza es va plantejar la transformació de la indústria, i la vam encertar. Però ara és hora de pensar com adaptar-nos a totes aquestes transicions. Hi veig un munt de possibilitats.

—Heu proposat de crear un fons per a l’arrelament d’empreses. EH Bildu també ho ha inclòs al seu programa. En quines empreses o sectors s’hauria d’incidir?
—Hi han de participar sempre que siguin estratègiques. A l’automoció, per exemple, hi tenim campions, que són actius a tot el món, i allà no hi som. És important ser dins. És important no solament per a mantenir les empreses sinó ajudar-les a créixer. Perquè tenim algunes empreses, anomenades campiones clandestines, que són nínxols, molt competitives; moltes són de Guipúscoa. Cal donar-los les eines per a guanyar grandària.

—Ja ho heu dit: “S’ha de pagar bé a les noves generacions”. Què en pensen els empresaris?
—Encara no me n’han dit res, però les empreses han de ser conscients que ara els joves ja no són com abans. Les empreses han de saber quines condicions han d’oferir per a atraure aquests joves. Un bon sou, sens dubte. Però no solament això: flexibilitat, possibilitat de conciliació, possibilitat de carrera professional… Les empreses també s’han d’adaptar.

—Considereu “prioritària” la finalització de les obres del trenta d’alta velocitat i la construcció de l’enllaç amb Navarra. On creieu que s’ha de fer la connexió?
—Per on diguin els tècnics. El ministeri fa un estudi tècnic; no sé quan en donarà els resultats, però que sigui l’opció tècnicament més adequada. No en tinc cap opinió.

—Heu expressat desconfiança envers el PSE. Però Sánchez us ha donat la seva paraula.
—Sánchez no ha dit res.

—Sí, ho va dir. I va argumentar que el pacte havia aportat estabilitat.
—Encara no ho he sentit. De totes maneres, tinc clar que la decisió la prendrà Sánchez. S’haurà de veure quin és el resultat de les eleccions, aquí i a Catalunya. Les nostres són el 21 d’abril; les de Cataluny, el 12 de maig. Sánchez prendrà la decisió solament en funció dels seus interessos.

—Si no aconseguiu una majoria, governareu en minoria?
—El primer mandat d’Urkullu va ser tot sol i en minoria. Durant la segona legislatura va govern amb els socialistes, però en minoria. Solament el tercer mandat ha tingut majoria absoluta. Així que…

—Així que no veieu el PP a l’equació.
—L’única cosa que veig és que som a la recta final, i ningú no sap el resultat de les eleccions. Quan sapiguem què diu la societat basca, aleshores parlarem de governabilitat. Però crec que recuperarem la confiança de la ciutadania; n’estic convençut.

—Una gran majoria del parlament serà nacionalista la legislatura que ve. Per què ha de servir?
—És una bona oportunitat per a incloure EH Bildu i més formacions polítiques en el nou consens sobre l’autogovern. Així es resoldria l’error comès per l’esquerra abertzale el 1979. A veure si ara som capaços d’aconseguir un consens ampli entre tots.

—Voleu més autogovern i el reconeixement nacional en un nou estatut. El PNB té algun termini al cap?
—El mes de novembre vam signar amb els socialistes que teníem un any i mig per a tancar la carpeta de l’estatut de Gernika i a partir d’aleshores n’obriríem una altra sobre el nou autogovern. Això és el que tinc al cap.

—Marisol Garmendia ha dit que el traspàs de la Seguretat Social durant aquest mandat és complicat.
—No sabia que era ministra.

—Parla en nom del govern espanyol…
—A veure, aquí hem sentit de tot. Però sabem qui hi ha al capdavant: el president Sánchez.

—També voleu tenir veu a Brussel·les. Com?
—El primer pas hauria de ser la presència a l’Ecofin [el Consell de Ministres Econòmics i Financers de la Unió Europea]. Pot ser fàcil si hi ha voluntat política. A partir d’aquí, una vegada oberta una porta, crec que tindrem l’oportunitat d’obrir-ne més.

De prop

—Sabeu el nom del vostre metge de família?
—Sí, Patricia.
—Quina és la vostra llengua materna? I la de feina?
—Amb la filla, en èuscar; amb la dona, en castellà. A la feina, en èuscar i castellà.
—Us han robat mai?
—No. A la meva dona, sí.
—Heu tingut mai por de nit anant cap a casa?
—No, surto poc de nit.
—Us ha tocat fer tasques de cures a casa?
—Sí, amb la meva mare, quan estava malalta.
—La casa és vostra o de lloguer?
—És meva… Bé, més ben dit, nostra.
—Quin cotxe teniu?
—Un Audi, de 2011, dièsel. Comença a ser obsolet.
—S’ha de prohibir fumar a les terrasses?
—No ho crec.
—El govern hauria de fixar un salari mínim addicional?
—M’ho hauria de rumiar bé.
—Compreu per internet? Quina va ser la darrera cosa que hi vau comprar?
—Poc. Hi he comprat aparells electrònics.
—S’han de prohibir els telèfons mòbils a les escoles?
—S’ha de regular; que cada centre decideixi quan s’ha de fer i quan no.
—Cinema o plataformes?
—Ara plataformes.