01.01.2024 - 19:50
El 2023 pot passar a la història com un dels més inusuals de tots els temps en els mercats financers, sobretot perquè tot sembla haver sortit bé, malgrat moltes turbulències i que moltes prediccions van ser errònies. És cert que ha estat un any que ha sorprès tothom en el món financer, d’estrategs a inversors, passant pels analistes, perquè després de la pujada de tipus d’interès més gran i més ràpida de la història o d’aquests darrers anys, preveien que hi hauria una forta erosió en l’activitat econòmica i un entorn en els mercats financers també força més complicat i discret. No obstant això, el 2023 ha tancat com un any molt positiu per a l’entorn financer gairebé a tot el món.
De fet, l’any no va començar d’una manera fàcil. L’Íbex-35, que el 2022 va caure de més del 5% per la guerra d’Ucraïna i les agressives alces dels tipus d’interès dels bancs centrals per a frenar la inflació alta, es va entrebancar amb la crisi bancària internacional a mitjan març. Recordeu la crisi dels bancs mitjans als EUA i la venda sobtada del Credit Suisse. Però tot això es va anar superant amb celeritat. I, finalment, l’indicador principal del mercat espanyol ha conclòs el 2023 als 10.102,1 punts, nivells que no aconseguia d’ençà del maig del 2018. L’índex va tenir una revaloració anual del 22,76% –impulsada per Inditex i, sobretot, les entitats bancàries–, cosa que vol dir que ha signat el millor exercici borsari d’ençà del 2009, any en què es va elevar gairebé d’un 30% després del desastre financer del 2008.
La borsa ha destacat els bancs com a valors més distingits. I és que els bancs de l’Íbex-35 han guanyat 27.000 milions d’euros de capitalització el 2023, enfront del tancament del 2022, fins a registrar 150.900 milions d’euros al final de l’última sessió borsària de l’any. El sector bancari cotitzat –incloent-hi les entitats que no són incloses en l’Íbex-35– ha recuperat el 2023 el primer lloc, “gairebé històric”, com a grup d’empreses amb més valor de mercat en la borsa espanyola, després d’haver-lo cedit el 2020, l’any de la pandèmia, al sector d’electricitat i gas, segons que recull en l’informe de mercat del 2023 de Borses i Mercats Espanyols (BME).
Potser cal recordar que Inditex, el Santander i el BBVA han representat dos terços de l’alça de l’Íbex-35 el 2023. Inditex menja a part i ha fet que el seu fundador, Amancio Ortega, s’hagi convertit en el primer espanyol que supera els 100.000 milions de dòlars de patrimoni (90.454 milions d’euros), segons la llista de Forbes. Més enllà de l’anècdota, els bancs han fet força.
Per damunt la resta, del punt de vista borsari, en destaquen tres. D’una banda, l’esmentat Santander, que ha tancat amb una pujada anual del 34,8%, i ha augmentat la capitalització al voltant de 14.300 milions d’euros, fins als 61.300 milions, igual que el BBVA, que ha vist augmentar la capitalització borsària de 14.000 milions d’euros, fins als 48.000. A més, aquesta entitat ha tancat l’any amb una cotització que s’ha revalorat d’un 46,6%. I el Sabadell és el tercer banc de l’Íbex-35 que ha sumat capitalització borsària el 2023: ha aconseguit un augment de 1.099 milions d’euros, fins als 6.000 milions. Aquesta evolució l’ha portat a tancar amb una revaloració del 26% respecte del desembre del 2022. Les accions de CaixaBank, Bankinter i Unicaja no han tingut evolucions tan bones en el mercat.
Per què els inversors han preferit els bancs a l’hora de comprar? Doncs perquè la seva marxa de l’any els haurà portat a obtenir, probablement, uns beneficis rècord en la seva història. Ho sabrem ben aviat. Però recordem que el benefici conjunt registrat entre el gener i el setembre del 2023 pels sis membres principals que componen el panorama de la gran banca espanyola –Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja– va créixer d’un 23,6% respecte del mateix període de l’any anterior. No cal ser un vident per intuir-ho.
Els tipus d’interès elevats que ha mantingut el BCE han derivat en una pujada immediata de l’euríbor, que, al seu temps, ha incidit en els crèdits a tipus variable que s’anaven renovant, sobretot hipoteques. De manera automàtica. Una mica, salvant les distàncies, com els “beneficis caiguts del cel” que van tenir les elèctriques quan van vendre el kilowatt fabricat amb vent al preu del fet amb gas natural. Ací ha estat semblant. Una part dels tipus actius pujaven automàticament, en el moment de la renovació de crèdit, mentre totes les entitats importants decidien no pagar un euro als dipositants, i ampliar, d’aquesta manera, substancialment els marges financers… i els beneficis.
Però vet ací que el govern espanyol no semblava voler que els banquers poguessin fer el brindis de Cap d’Any amb la brillantor que es mereixia la seva evolució borsària. I l’últim consell de ministres de l’any els va portar una notícia negativa. “Es prorrogaran, almenys per un any, els gravàmens als beneficis extraordinaris tant del sector financer com del sector energètic, és a dir, les grans empreses energètiques i també la gran banca”, va anunciar el president espanyol, Pedro Sánchez. Això vol dir que continua l’impost temporal que grava d’un 4,8% els interessos i comissions de les entitats que van facturar més de 800 milions el 2019.
Com no podia ser d’una altra manera, això ha tornat a obrir la caixa dels trons. El sector ha reaccionat de seguida i ha criticat durament la decisió en un comunicat enviat per la CECA i l’AEB. “Aquest gravamen té efectes negatius sobre la generació de nou crèdit, la creació d’ocupació, el creixement econòmic i l’estabilitat financera, en un context d’incertesa econòmica internacional”, diuen les patronals del sector financer. Així mateix, consideren que “aquesta decisió afecta negativament la competitivitat del sector bancari i la confiança al país, atès que els inversors demanden estabilitat jurídica, previsibilitat de les normes i transparència”. A més, recorden que la decisió és recorreguda en contra als tribunals. Darrere aquesta cridòria, hi ha la por que l’impost passi a ser permanent. Aquest “almenys per un any” de Sánchez fa feredat.
De tota manera, el cert és que, amb l’impost i tot, el 2023 els ha anat prou bé. I no han passat, ni de bon tros, totes les desgràcies que esmenten en la nota i que ja havien esmentat abans. I no sé si els ha fet un favor el dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, quan ha criticat l’impost, en considerar que la majoria dels bancs i companyies energètiques repercuteixen l’impost temporal contra els seus beneficis extraordinaris “en els seus costs i, per tant, en els seus preus” de cara als clients. Així ho va dir abans-d’ahir en una entrevista a Servimedia, en què va opinar que era una pràctica habitual. “Les entitats financeres i les energètiques, quan tenen un impost, normalment el repercuteixen”, va indicar.
I dic que no sé si els fa un favor, perquè, si és així –i som uns quants els qui ho pensem–, aquestes empreses incompleixen les seves obligacions legals, atès que la llei 38/2022, de 27 de desembre, estableix que l’import de la prestació i el pagament anticipat d’aquests dos imposts “no seran objecte de repercussió econòmica, directa o indirecta”. Segons això, les banques i les energètiques s’exposen a una infracció “molt greu” que s’elevaria a una multa pecuniària proporcional del 150% de l’import repercutit, sempre que la Comissió dels Mercats i la Competència espanyola detectés aquest comportament. Ho farà?
I tornem a la marxa de la borsa. Les claus han estat, per una banda, la inflexió de la inflació a tot Europa i el fre a les pujades dels tipus dels bancs centrals. Molts analistes subratllen que potser els mercats han sobrereaccionat a les esperades rebaixes dels tipus d’interès i que potser trigaran una mica més que no es diu (els més optimistes parlen de final de març). Però malgrat el que diuen les autoritats, sobre el manteniment durant un llarg període dels tipus alts, els analistes no els acaben de creure, i els bancs, tampoc.
Solament així es pot explicar que els diners que es presten entre ells en el mercat interbancari, el tipus estrella –l’euríbor a dotze mesos– hagi baixat de manera espectacular. En efecte, l’euríbor a dotze mesos acomiada el 2023 signant la baixada mensual més gran d’ençà del febrer del 2009. Llavors, l’índex hipotecari es va desplomar del 2,622% al 2,135% en plena crisi financera mundial. Ara, la mitjana mensual de l’euríbor tanca el desembre al 3,679%, enfront del 4,02% del novembre. Torna, per tant, a situar-se al nivell més baix d’ençà del mes de març passat. Per part seva, el tipus diari se situa en el tancament anual en el nivell del 3,51%. És una bona notícia per als hipotecats per al 2024!
