Restes del cometa Halley cauen com una pluja d’estels: quan es veurà millor?

Dijous a la nit, el punt culminant d’una pluja d’estels serà visible des d’ambdós hemisferis de la Terra. Té l’origen en el famós cometa Halley, que passa aproximadament cada setanta-sis anys. La darrera vegada fou el 1986 i no es preveu que torni fins el 2062. Llavors, com pot originar una pluja de meteors?

Els cometes són cossos celestes que orbiten al voltant del Sol. Tenen una trajectòria molt el·líptica o allargada, de manera que passen molt de temps lluny de l’estel i s’hi acosten periòdicament. Quan passen, formen una cua que arrossega gas i petits fragments. “El cometa segueix la seua òrbita, però va embrutant el camí, com quan un cotxe avança i deixa pols. La Terra contínuament travessa eixos camins polsosos i recull tot eixe material”, explica Enric Marco, tècnic superior d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i doctor en Física Solar. Quan entren en contacte amb l’atmosfera de la Terra, els fragments es calcinen per la fricció amb l’aire i formen la resplendor lluminosa que coneixem com a meteor o estel fugaç.

Quan es veurà millor?

Tot i que la nit del 21 al 22 d’octubre serà quan es faran més visibles, els meteors del cometa Halley entraren en contacte amb la Terra el dia 2 d’aquest mes i el període d’activitat s’allargarà fins al 7 de novembre. Tal com explica Enric Marco al bloc de VilaWeb Pols d’estels, dijous a la nit la taxa d’activitat serà de 15 meteors per hora des de llocs foscs. Enguany, tanmateix, la presència de la lluna plena en dificultarà la visió.

La Terra travessa dues vegades l’any l’òrbita del cometa Halley. Al mes de maig, recull els eta-Aquàrids i els que cauen al mes d’octubre s’anomenen oriònids. Reben aquests noms perquè tenen el radiant a la constel·lació d’Aquari i d’Orió, respectivament. “Això no significa que estiguen relacionats amb eixes constel·lacions, sinó que sembla que vénen des d’eixa direcció”, explica Marco.

La història del cometa Halley

El cometa Halley és un dels més coneguts i brillants. Prové del cinturó de Kuiper i té un període relativament curt, amb una òrbita al voltant del sol que oscil·la entre setanta-quatre anys i setanta-nou anys.

“Tots els cometes tenen el nom del seu descobridor, llevat del Halley”, conta Enric Marco. Se sap que fa mil·lennis que s’observa a la Terra, amb registres d’ençà de l’any 466 aC. Tanmateix, no va ser fins al 1705 quan l’astrònom anglès Edmund Halley en calculà l’òrbita per primera vegada. Halley era l’astrònom reial britànic i amic personal d’Isaac Newton. Ell mateix en publicà les obres, com ara Principis Matemàtics de la Filosofia Natural (1687), en què descriu la llei de la gravitació universal.

Tal com explica Marco, “a partir de la teoria gravitacional de Newton, Halley calcula per primera vegada l’òrbita d’un cometa i comprova que és el mateix que ha aparegut moltes vegades al llarg de la història”. Així va poder predir quan tornaria a aparèixer: “Ell va morir abans i no va poder comprovar-ho, però, quan això va ocórrer, li van donar el seu nom”, afegeix.

L’any 1986 es va acostar a la Terra per última vegada. Llavors, cinc sondes espacials foren enviades per inspeccionar-lo i obtingueren les primeres fotos d’un cometa de prop. Encara que caldrà esperar fins a juliol del 2061 per a tornar a veure’l, alguns dels seus fragments són ara en contacte amb el nostre planeta.