31.03.2023 - 19:43
|
Actualització: 31.03.2023 - 19:57
Més dimissions a les territorials d’Òmnium Cultural. Aquesta vegada, la de l’Alt Urgell, una de les més antigues. La majoria dels membres de la junta han deixat el càrrec després de la decisió de la junta nacional d’apartar la presidenta territorial, Núria Oliva, que feia més de deu anys que era al capdavant de l’entitat. Consideren que ha estat una acció del tot injustificable, poc meditada, precipitada i desconsiderada.
Òmnium Cultural emmarca la decisió en la política de relleu generacional de les juntes territorials. En canvi, els dimissionaris consideren que ha estat apartada sense un motiu vàlid. Aquest ha estat el detonant de la dimissió, el qual s’afegeix a unes quantes motivacions més. Diuen que l’entitat ha adoptat una actitud centralista i que els ha reduït el pressupost, cosa que els ha limitat la capacitat de fer activitats. També es queixen del full de ruta sobre el català, principalment en relació amb els premis VOC – Mostra d’audiovisual en català i el Sambori, premi de narrativa en català dirigit als centres educatius dels Països Catalans.
Feia temps que Núria Oliva havia manifestat que volia deixar el càrrec i que provava de trobar algú que la rellevés, però la junta nacional li va comunicar a començament de desembre que la faria plegar. “Ens sentim dolguts, perquè la Núria ja havia manifestat obertament que buscava un relleu, tal com es fa a tot arreu, però encara no havia arribat i, per tant, no tenia sentit dir-li que se n’anés”, expliquen els dimissionaris en una carta del 21 de març, a la qual ha tingut accés VilaWeb.
Dues de les vocals territorials consideren que la junta nacional ha fet una mala praxi. “L’Alt Urgell s’ha quedat sense junta. La van convidar a marxar sense tenir un relleu. Ens van dir que el buscarien, però sempre ho fèiem nosaltres”, diu Meritxell Bellmunt. “Han tractat la presidenta com si fos la gerent d’una empresa privada. No ens han volgut donar mai cap motiu. La presidenta ho volia saber, i ens van dir que feia anys que hi era i que la volien renovar. Pretenien de fer fora la nostra presidenta i que la resta de la junta continués treballant”, diu Laura Casanovas. I afegeix: “Tots els presidents d’Òmnium es coneixen i n’hi ha molts que fa temps que hi són igual com ella”. La majoria de dimissions es van fer efectives a mitjan març. Bellmunt va deixar el càrrec dos dies abans per discrepàncies amb el contingut i format dels premis VOC.
Uns dies després de la dimissió, la junta nacional d’Òmnium Cultural va enviar un missatge al butlletí que reben els socis de la comarca. Hi expressava l’agraïment a la presidenta i al conjunt de la junta, i lamentava el desenllaç. La junta territorial també va escriure una carta dirigida als socis, però diuen que no els van deixar enviar-la. “Han explicat les raons, però no ens han deixat dir-ho per boca nostra. El comunicat ratifica la visió centralista”, comenta Bellmunt. En el missatge del butlletí, la junta nacional també expressava: “Òmnium Alt Urgell continuarà treballant per desenvolupar els projectes estratègics de l’entitat en qüestió de llengua, cultura, drets civils i cohesió social.”
La junta territorial explica que feia temps que provaven d’incorporar noves veus a l’equip. “Teníem dues persones a punt d’entrar a la junta, a veure si pescàvem algú per a la presidència. Ells ho sabien, que buscàvem gent. Però no és tan fàcil trobar qui vulgui dedicar-hi tantes hores”, explica Bellmunt. Segons Òmnium Cultural, el tresorer continua al projecte i s’encarregarà de reimpulsar-lo.
Queixes per la centralització i el pressupost
A part del malestar per la gestió de la presidència, la junta territorial també es queixa de la centralització de l’entitat i de la dinàmica de la junta nacional. Aquestes dues crítiques coincideixen amb les dimissions que hi ha hagut els darrers mesos. La primera de totes, Òmnium de Sarrià-Sant Gervasi, va plegar en bloc –una dotzena de càrrecs– per desavinences amb l’estratègia de l’entitat. Al Vallès Oriental, uns quants membres van deixar la junta pel malestar amb la dinàmica que s’havia pres. A Sabadell es queixaven, entre més qüestions, de la politització. I en el darrer cas, el de Castelldefels, també van plegar en bloc per desavinences amb la junta nacional. A l’Alt Urgell diuen que els han reduït el pressupost i que no tenien prou capacitat per a fer projectes propis. “Sempre hem fet el que ha vingut de la nacional. Hi ha projectes de país, i després teníem un pressupost per a fer coses a la comarca. Cada vegada en teníem menys per a fer-ho tot. Tot i que hem augmentat el nombre de socis a la comarca, el pressupost ha disminuït”, explica Bellmunt.
