20.10.2023 - 18:46
|
Actualització: 20.10.2023 - 22:06
El secretari general del congrés espanyol i lletrat major de les corts generals, Carlos Gutiérrez Vicén, ha traslladat a la presidenta de la cambra, Francina Armengol, que vol deixar el càrrec després d’haver-lo ocupat durant els darrers deu anys. És un càrrec de gran poder, al qual Gutiérrez Vicén va accedir gràcies al president Jesús Posada (PP) el 2014, i que es va mantenir amb Patxi López, Ana Pastor i Meritxell Batet. De fet, fou durant la presidència de Batet que va prendre les decisions més controvertides, perquè van implicar la vulneració dels drets dels ex-presos polítics que van ser elegits diputats, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, i també del diputat d’Unides Podem Alberto Rodríguez.
A més, el 2021 va signar un informe que afirmava que l’amnistia era inconstitucional i que s’havia de rebutjar la proposició de llei que havien presentat els partits independentistes. Aquell informe va servir al PSOE per a negar aleshores la possibilitat d’una amnistia als represaliats pel procés.
El fet que ara el PSOE, en un moment de necessitat política, hagi canviat el discurs sobre l’amnistia i la negociï per aconseguir els vots de Junts i ERC per a poder investir Pedro Sánchez és presentat pels mitjans espanyols que s’han fet ressò de la notícia com una coincidència. Perquè, diuen, Gutiérrez Vicén ja va expressar a Batet la voluntat de plegar en la passada legislatura.
El cas és que el lletrat major afirmava que l’amnistia no era viable perquè la constitució espanyola no permet els indults generals, un argument que ha estat contestat i desacreditat per uns quants juristes, que també qüestionaven el paper dels lletrats d’intèrprets de la constitució per a no permetre ni tan sols l’admissió a tràmit d’una proposició de llei, abans no sigui ni discutida ni esmenada, en una doctrina regressiva sobre els drets dels parlamentaris posada en pràctica uns anys abans al Parlament de Catalunya en els anys decisius del procés.
Però la intervenció més greu de Gutiérrez Vicén, i que va crear un precedent perillós, fou el maig del 2019. Aleshores va assistir Batet perquè fos l’executora dels designis del president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, que presidia el judici contra els presos polítics pel Primer d’Octubre. I n’hi havia quatre que havien sortit elegits diputats al congrés, i un cinquè, Raül Romeva, senador. Batet va enviar un requeriment al jutge Manuel Marchena per si podia suspendre els presos en aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, tal com demanava la fiscalia. Aquest article diu que s’ha de suspendre els càrrecs públics que siguin en presó preventiva i processats en ferm “per un delicte comès per una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels”.
I ho va fer perquè un any abans Pablo Llarena havia ordenat la suspensió de Puigdemont, Junqueras, Sànchez, Romeva, Rull i Turull com a diputats del Parlament de Catalunya, una decisió que el Comitè de Drets Humans de l’ONU ja ha dit que va vulnerar els drets polítics de tots ells. Però el reglament del congrés espanyol diu, textualment, que cal l’aprovació d’un suplicatori demanat pel tribunal per a poder suspendre un diputat de drets i deures. I Marchena no el va demanar, i deia que no tenia cap motiu per demanar-lo perquè ja els havia començat a jutjar.
Però Batet, en compte d’encarar-se amb Marchena, va demanar un informe als lletrats per saber què havia de fer; i els lletrats, amb Gutiérrez Vicén al capdavant, en un informe sorprenent, van avalar la retirada dels escons de tots ells.
Dos anys més tard, van fer igual amb el diputat Alberto Rodríguez, que havia estat condemnat pel Tribunal Suprem espanyol a una multa de 540 euros i una inhabilitació de sufragi passiu de 45 dies per un delicte d’atemptat contra l’autoritat. Concretament, per haver etzibat una puntada de peu a un agent de policia durant unes protestes a La Laguna (Tenerife). La mesa, amb els vots del PSOE i Unides Podem –avalats per un informe dels lletrats– havia acordat de preservar-li l’acta, però va tornar a aparèixer la figura del jutge Manuel Marchena, que el 20 de maig va enviar una carta a Batet perquè l’informés sobre l’aplicació de la inhabilitació de Rodríguez.
La presidenta del congrés va contestar demanant un aclariment sobre la condemna, però Marchena li va respondre, amb un to desafiant, que la pena d’inhabilitació es mantenia intacta. I li va recordar que no li podia demanar cap aclariment perquè la llei tan sols permetia de demanar-lo a les parts i va afegir que ja havia fet l’aclariment pertinent a la defensa de Rodríguez i que, per tant, no hi havia cap dubte sobre aquesta qüestió.
Després d’aquest intercanvi, Batet va tornar a desistir i, en compte de defensar el diputat, va decidir de llevar-li tots els drets. I ho va fer amb un segon informe de Gutiérrez Vicén que, en aquest cas, deia que sí que havia de perdre l’escó. Que Marchena tenia raó.
