29.06.2022 - 22:04
|
Actualització: 29.06.2022 - 23:12
La Cambra de Comerç de Barcelona ha tancat aquest vespre un dels plens políticament més carregats de la seva història recent. Ha aprovat tres propostes d’alta volada: la reducció de les polèmiques “cadires de plata” de catorze llocs a dos, el reconeixement oficial del Consell de la República i l’Assemblea de Representants i, finalment, el canvi de l’escut de l’entitat per un sense la corona monàrquica.
És un dels passos més contundents de l’actual junta, sorgida de la candidatura Eines de País promoguda per l’ANC, per a materialitzar el seu programa de govern d’ençà que fou elegida contra pronòstic a les eleccions del 2019. Els canvis s’han aprovat per una àmplia majoria, tot i l’oposició i les traves legals de l’espanyolisme.
Tres mesures de gran impacte
La primera mesura aprovada ha estat la reducció de les vocalies, més conegudes amb la denominació de ”cadires de plata”, de catorze llocs a dos, el mínim que estableix la legislació espanyola. Les vocalies són escons del ple en què els titulars, que inclouen empreses de l’abast del Banc Sabadell i Indra, hi poden accedir a cop de talonari: en compte d’haver de sotmetre’s a l’escrutini de les urnes, els interessats poden “comprar” un d’aquests catorze escons a raó d’un mínim anual de 75.000 euros.
En concret, la proposta aprovada permetrà que el ple de la Cambra, actualment format per 60 vocalies, passi a tenir 52 membres elegits mitjançant sufragi lliure entre tots els electors de l’organització. Dues vocalies –el mínim que demana la legislació espanyola– seran reservades a les empreses que aportin més diners, i les sis restants s’adjudicaran a organitzacions empresarials. L’objectiu de la junta és que aquests canvis entrin en vigor abans de les eleccions vinents, que s’han de fer al maig. Aquest nou repartiment d’escons més igualitari, destinat a erosionar el poder dels grans lobbies empresarials en favor d’un model més participatiu, era una de les promeses de campanya de la junta actual.
La segona mesura aprovada ha estat el canvi d’escut de l’entitat per un disseny anterior en què no apareix la bandera monàrquica. Fonts de la Cambra expliquen que, tot i la forta significació política del ple d’avui, la decisió no té cap mena de connotació política i que fou proposada per un membre de la junta després de veure’n una rèplica escultòrica.
La tercera proposta, i segurament el punt més candent de la votació –tant d’un punt de vista simbòlic com d’un punt de vista polític– ha estat l’aprovació d’una declaració de suport al Consell per la República, una altra promesa de campanya que no fa sinó refermar el compromís sobiranista de l’entitat. En el text, que VilaWeb avançà dilluns, la junta reivindica que “la millor política econòmica és la de comptar amb un estat propi” i reclama de cooperar a partir de diversos àmbits, i amb agents i institucions diferents, en la defensa i consecució d’aquest propòsit. “Entre totes elles –diu el text–, avui la Cambra de Comerç de Barcelona expressa el reconeixement merescut al Consell per la República, amb el MHP Puigdemont al capdavant, per la seva preuada tasca dirigida a assolir aquell objectiu, tan necessari com urgent per al teixit productiu del nostre país, i a l’Assemblea de Representants, constituïda recentment a la Catalunya Nord, com a òrgan legítim de representació.”
Aprovades a despit de les pressions autonomistes
Conjuntament, l’aprovació d’aquestes tres mesures significa la cristal·lització més clara dels objectius de l’actual junta d’ençà que assumí el control de l’entitat el 2019: l’alineació de la Cambra amb el gruix del moviment independentista, per una banda, i la voluntat de transformació i democratització de l’entitat, per una altra.
Aquest full de ruta no ha estat ben encaixat per la minoria espanyolista de l’entitat, que no ha acabat de pair mai del tot la victòria de l’independentisme a les eleccions del 2019. Certament, no és la primera vegada que els gran grups de pressió polítics i empresarials es mostren totalment contraris al rumb que ha pres l’entitat amb el lideratge actual.
Avui aquests grups de pressió han fet un pas més: l’empresa Staff Pavillon SL ha fet arribar una carta a la cambra en què assegurava que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia estimat definitivament un recurs que havia interposat el març del 2020 contra el decret que regula les eleccions a les cambres de comerç catalanes. Això, afegia el text, anul·lava les eleccions del 2019, i obligava l’entitat a dissoldre la junta i a convocar noves eleccions.
Però aquesta afirmació no té cap fonament legal. La sentència del TSJC desestima simplement el recurs interposat per la Generalitat contra una sentència dictada per aquest mateix tribunal arran del recurs interposat per Staff Pavillon contra el decret, aprovat pel govern català l’any 2018, que regula les eleccions a les cambres de comerç. Aquesta empresa considerava que el decret era invàlid perquè –deia– vulnera els drets de participació dels ciutadans, establert en la llei catalana de transparència, entre més suposades irregularitats. Ara, el TSJC dóna la raó a l’empresa demandant i converteix en ferma la sentència original, dictada el març de 2020.
La interlocutòria no ha estat publicada pel TSJC, si bé alguns mitjans, com ara Europa Press, n’han fet esment. Ni tan sols l’ha vista la Cambra de Comerç de Barcelona: el TSJC no la hi ha feta arribar. Les fonts de la cambra consultades per VilaWeb diuen que, sigui com sigui, el contingut de la interlocutòria no obliga l’entitat a dissoldre la junta i convocar noves eleccions. El Departament d’Empresa, que assegura que ha tingut accés a la sentència i que l’estudia, coincideix amb aquesta interpretació, segons que ha explicat a VilaWeb un representant de la conselleria.
És tan sols una de les divuit demandes interposades per diverses empreses contra la Cambra amb l’objectiu d’invalidar els resultats electorals del 2019, en un assalt legal sense precedents. Fins ara, cap dels demandants no ha aconseguit el propòsit de destituir la junta actual, que en menys de dotze mesos s’haurà de tornar a sotmetre a la confiança d’uns electors que, fins ara –i ja fa tres anys–, han mantingut la majoria folgada al ple.
Durant el ple hi ha hagut més intents de distorsió del debat a càrrec dels representants dels grans grups de pressió, intents que alguns consideren filibusterisme.
