Playmobil tanca la planta de producció d’Onil després de quaranta-vuit anys

Un dels darrers emblemes de l’anomenada Vall del Joguet, la divisió de la companyia alemanya Playmobil, tanca definitivament la planta de producció que té a Onil (Alcoià) després de més de quaranta-vuit anys d’activitat. A final de l’any passat, ja van posar fi a la fabricació a conseqüència de la contínua caiguda de vendes.

El tècnic de turisme del Museu de la Nina d’Onil, David Pons, ha explicat que Playmobil es va establir a la localitat amb FAMOSA (acrònim de Fàbriques Agrupades de Nines d’Onil SA) el 1974, arran d’un acord establert en una trobada de feina a la Fira de Nuremberg, si bé fins el 1983 l’empresa alemanya no va crear la filial Playmobil Ibèrica.

Aquest gegant jogueter, que ha vist minvar la facturació d’un 25% aquest darrer últim any, s’afegeix a la llarga llista de companyies dedicades al sector que ja han tancat a la vall (Ibi, Tibi, Onil i Castalla). Això ha obligat les poblacions a reinventar-se, sense perdre l’essència que les va posar en el mapa.

Actualment, joguines que han marcat època o que són símbols de la indústria, com ara la tartana d’Ibi, s’exposen al Museu del Joguet d’Ibi com una relíquia d’aquells temps. Tal com comenta la tècnica del lloc, Pilar Avilés, pràcticament tota la població es dedicava a l’elaboració d’aquesta joguina i de moltes més figures per al delit dels més petits.

Al costat d’aquesta peça, hi ha més de cinc-centes joguines exposades. El centre forma part de la primera fàbrica de joguines de llanda que es va instal·lar al municipi iberut a començament del segle XX, propietat de la família Payá. L’ajuntament preveu de rehabilitar l’edifici per donar cabuda a sis mil objectes més que ara mateix són emmagatzemats, i també museïtzar l’antiga fàbrica perquè es puga visitar.

“La decadència de la joguina ha fet que ens reconvertim com a indústria”, ha dit la vice-batllessa d’Ibi, Aitana Gandia, que assegura que ja no queda ni una desena part de la indústria que va ser. Un altre exemple de tot això és Onil, conegut com el bressol de les nines, que ha estat testimoni i protagonista principal de l’època daurada de la indústria de la joguina, un fet basat en el volum de producció i exportació de les empreses establertes allí.

FAMOSA, ara amb seu a Alacant, va arribar a tenir més de dos mil treballadors en el seu centre de producció d’Onil, i va aconseguir d’exportar més de tres milions de Nancys, les nines més demandades i reconegudes de la marca. Avui dia, segons que explica Pons, encara que la planta industrial de la localitat és composta per prop de mig centenar d’empreses dedicades íntegrament o de manera auxiliar a la fabricació de nines, les grans signatures han desaparegut i les que queden no han aconseguit de retenir el pes comercial que tenien antany.

Seguint els passos dels seus veïns d’Ibi, Onil ha decidit d’aprofitar la seua fama per convertir la indústria que va fer famós el poble en un element patrimonial més. Així, en un antic palauet del segle XIX, hi ha creat el Museu de la Nina, on es pot observar amb deteniment l’evolució de la nina, des de la primera fàbrica, propietat d’Eduardo Juan Sempere i Agustina Mora el 1897, al primer exemplar de la famosa Marieta Pérez i també la ja esmentada Nancy.