Plataforma per la Llengua diu que el català és en situació ‘d’emergència’, però amb uns indicadors ‘relativament estables’

Segons Plataforma per la Llengua, el català es troba en una situació ‘d’emergència lingüística’ agreujada pel seu poc ús social entre els joves i perquè ‘l’estat espanyol no respecta els drets lingüístics dels catalanoparlants’, encara que els seus indicadors són ‘en global, relativament estables’. Ho ha explicat el president de l’entitat, Òscar Escuder, qui ha presentat en conferència de premsa telemàtica l’InformeCAT d’aquest 2020.

És un document que fa una radiografia de la salut de la llengua catalana amb cinquanta dades de tota mena. Entre les xifres llistades destaca que només el 7,5% dels qui han nascut a l’estranger parlen habitualment català a Catalunya, que menys del 15% d’habitants de la ciutat de València parlen habitualment català, que la publicació de llibres en català s’ha reduït un 15% en un any i que tot just un 20% dels llibres que s’exposen a les grans superfícies catalanes són en llengua catalana.

L’informe també assenyala a empreses com SEAT –que ‘ignora el català, tot i ser el seu cinquè mercat lingüístic’–, Amazon –que ‘discrimina el català, encara que el 57,1% dels seus centres logístics a Espanya són en territori catalanoparlant’– i Netflix –que ‘no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua’.

També enumera indicadors positius per a la llengua, com el fet que ‘l’ús del català en l’àmbit familiar puja més d’un 8% a Andorra’ i que ‘el nombre d’habitants de Catalunya que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys’. També destaca la bona salut de la llengua a les xarxes: per exemple, és la desena llengua de la Unió Europea en nombre de piulets i la novena en nombre d’usuaris a Twitter.

Segons el parer d’Escuder, el català ‘no està a punt de desaparèixer, ni de bon tros’, però sí que ‘hi ha aspectes que no van bé i han de ser revertits’. Entre dades que defineix com a ‘gravíssimes’ situa el fet que ‘la meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents’, una dinàmica en la qual aprofundeix el ‘creixement en dos anys del nombre de pàgines web oficials de l’estat espanyol que separen català i valencià’. En aquest sentit, Escuder diu que ‘no hi ha cap llengua en el context de països democràtics de la mesura i vitalitat del català que estigui tan desemparada des del punt de vista legal’.

‘Tenim un estat que imposa una llengua i no respecta els nostres drets lingüístics sinó que fa el contrari i trepitja els drets tant com pot’, ha criticat. En aquest sentit, ha dit que no hi havia diferència entre un govern espanyol del PP i un del PSOE, i ha posat com a exemple que l’executiu espanyol no hagi ‘invertit cap euro en la producció cinematogràfica en català entre el 2013 i el 2019’. I la ‘cirereta del pastís’, ha afegit, és la recent sentència de Tribunal Suprem espanyol que anul·la l’ús preferent del català en l’administració valenciana i que prohibeix al País Valencià, el Principat i les Illes de fer servir el català per a comunicar-se institucionalment, cosa que fins ara es feia amb normalitat.