05.11.2024 - 12:32
|
Actualització: 05.11.2024 - 12:57
La Plataforma per la Llengua denuncia que l’Ajuntament de Barcelona menysté el català i que incompleix les mesures que l’equip de govern aprova als plens, ara que fa un any i mig que Collboni n’és el batlle. “Totes les promeses fetes per defensar la llengua han quedat en paraules”, diu l’entitat, que alerta que fa un mes i mig que esperen un informe sobre les accions del consistori per a defensar i fomentar l’ús del català, però que el govern municipal “continua fent silenci” en aquesta qüestió.
El 17 de setembre la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l’Ajuntament de Barcelona –a instàncies d’Esquerra Republicana– va aprovar un prec en què es demanava un document detallat sobre les accions que s’han dut a terme en favor de l’ús social del català i les que preveu d’emprendre durant el 2024. Un mes i mig després el govern municipal encara no s’hi ha pronunciat, malgrat que el PSC hi va votar a favor. “L’equip municipal no ha complert la seva paraula i les promeses no han sortit del terreny de la retòrica”, diu la Plataforma per la Llengua.
El problema ve de lluny: el setembre del 2023, la mateixa comissió ja havia aprovat –també amb el suport del PSC–, un seguit de mesures per a promoure el coneixement i l’ús del català, com ara implantar el pla municipal de 68 accions per al foment del català, impulsat durant el mandat d’Ada Colau. D’una altra banda, segons l’acord de pressupost entre el PSC i ERC, també s’havia de crear l’Oficina de la Llengua Catalana, amb una dotació inicial de quatre milions d’euros. La Plataforma per la Llengua reitera que d’ençà que va arrencar el mandat de Collboni sempre que al govern municipal li han preguntat per aquestes qüestions s’ha limitat a dir que ho faria, sense cap mena de concreció.
Centres cívics, en castellà
Aquests darrers mesos, l’entitat ha constatat males pràctiques greus. Enguany ha rebut queixes sobre tallers de centres cívics municipals. Una d’aquestes queixes és la d’una usuària que es va posar en contacte amb l’Ajuntament de Barcelona per explicar que ja feia anys que hi havia monitors de tallers que feien classes en castellà, que no sempre entenen el català i que, en general, incentiven els alumnes catalanoparlants a canviar de llengua per comunicar-s’hi. Aquesta situació, segons el consistori, no és cap inconvenient. La Plataforma per la Llengua lamenta aquesta resposta tan decebedora, atès que el govern municipal defensa que els encarregats dels tallers puguin triar en quina llengua fan les classes. “Tot i que els recomanem que sempre que sigui possible facin ús del català a les classes, si prefereixen fer-ho en castellà, no hi veiem inconvenient”, va respondre l’ajuntament. La Plataforma per la Llengua considera que això és una vulneració greu dels drets lingüístics dels catalanoparlants i recorda que, per segon any consecutiu, parlar català és el quart motiu de discriminació a la ciutat. “És responsabilitat de tothom fer front de manera decidida a la situació d’emergència. La capital de Catalunya ha de fer de punta de llança de les polítiques de foment de la llengua i ha de ser exemplar en la integració dels nous parlants”, acaba dient.
