“Estem emprenyats, decebuts i indignats”: la Plataforma per la Llengua veu insuficients els cursos de català a sanitaris

La Plataforma per la Llengua veu totalment insuficients les formacions de català als professionals sanitaris que vulguin aprendre’n o millorar-ne el nivell. “Ens sembla absolutament inacceptable que sigui voluntari”, diu Òscar Escuder, president de l’entitat i cirurgià de professió, que recorda que si ara s’implanten aquests cursos és perquè no es compleix la legislació relativa als drets lingüístics. “Fa vint-i-dos anys que no complim la llei. No sé si en aquest moment podríem començar a parlar d’una certa deixadesa, o d’una certa prevaricació.”

La Plataforma per la Llengua ha presentat, en una conferència de premsa, una proposta de mesures complementàries per a millorar l’atenció dels pacients quant a la llengua d’ús, i ha explicat que durant tot l’any passat van documentar dues-centes vint-i-una queixes per vulneracions lingüístiques a la sanitat a Catalunya. “Dues-centes vint-i-una queixes que són només la punta de l’iceberg, imagineu-vos quanta gent a qui han demanat que canviï la llengua  no ha dit res”, ha puntualitzat Escuder.

A parer seu, la idea de formar els sanitaris és, en essència, bona, però el problema d’arrel és que no n’hi ha prou. “Estem emprenyats, decebuts i indignats a parts iguals“, ha dit, i ha recordat que el govern tenia tant l’obligació de normalitzar el català en tots els àmbits com la de garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants. “Sabem que no s’ha fet res. No només hi ha hagut una certa laxitud, sinó també una aplicació a fons per burlar la llei”, i ha denunciat avaluacions fictícies per a donar el C1 de català a sanitaris que no el mereixien. “S’han fet exàmens burla de nivell C1 amb cap suspès. Ni se’n podrien dir exàmens ni s’acosta ni de lluny al nivell que seria un C1”, ha denunciat.

I n’ha donat detalls: “Deixaven a la gent que fes a casa una redacció de mitja pàgina i li donaven un C1 per a l’Institut Català de la Salut (ICS). Arribar a lloc i llegir-la. Coneixem molta gent que ho ha fet, i tenim treballadors de sanitat que se’ns ha adreçat per dir-nos-ho, i jo sóc metge i ho conec.” Diu que aquests exàmens es feien per obtenir una plaça fixa a l’ICS, però que en altres entitats adscrites al sistema català de la salut ni tan sols es feien exàmens.

A la conferència de premsa per presentar els cursos de català, el conseller de Salut, Manel Balcells, va dir que durant anys no s’havia respectat l’obligació legal que els metges amb plaça fixa havien d’acreditar un C1, però va dir que farien que tothom que tingués una plaça estable sabés català.

A banda, Escuder ha criticat que siguin formacions opcionals dirigides als sanitaris que volen estabilitzar la seva plaça i que, en acabat, el curset de català signifiqui l’homologació del títol de català C1. “Tenim dubtes amb el procés d’avaluació, i amb els precedents que tenim, és normal que en tinguem”, ha dit.

Quatre mesures per a incentivar el català a la sanitat

A banda de les crítiques al pla de formació, Escuder ha presentat quatre mesures que la Plataforma per la Llengua proposa per a incentivar el català a la sanitat. Tenint en compte que molts dels sanitaris que exerceixen a Catalunya provenen d’altres indrets del món i que poden no conèixer la realitat catalana, ha proposat que tots els nous col·legiats, com a mínim, assisteixin a “una sessió d’assertivitat i coneixement de la societat on han anat“. “Fins a un punt, és comprensible que algú de Veneçuela o de Polònia no sàpiga on ha anat a parar. Potser seria adequat fer-los una xerrada sobre on són i explicar-los que hi haurà pacients seus que parlaran en català”, ha dit. Aquesta sessió informativa hauria de ser per a tots els sanitaris que comencin a treballar ací, però Escuder ha afegit: “Potser a alguns que hi són de fa temps també els aniria bé.”

La legislació marca que cal tenir el C1 per a accedir a la plaça fixa de metge, però no hi ha requisits per a interins i substituts. “Seria imprescindible que al cap d’un any de ser aquí tothom hagués de demostrar un B2“, ha dit. Escuder ha recordat que hi ha milers de sanitaris sense plaça i que també han de saber català per a garantir l’atenció sanitària dels pacients: “Parlem de seguretat assistencial, no és cap caprici. Sabem que hi ha un 13% de metges que ni tan sols entén el català. És un risc. Tinguin l’especialitat que tinguin, en algun moment hauran d’interactuar amb la llengua catalana.”

En tercer lloc, ha proposat que tothom que tingui plaça hagi de demostrar que té el nivell de C1 de català dos anys després d’haver assolit la plaça. “No es tracta de fer fora ningú ni quedar-nos sense metges, però s’ha de millorar l’atenció dels pacients.”

I, finalment, ha demanat un tractament de les queixes per vulneracions lingüístiques més efectiu. “No pot ser que passin coses com ara que el pacient passi hores sense una via, o que s’estigui hores a urgències perquè el metge no l’ha volgut entendre, o que després d’un intent de suïcidi un psiquiatre digui a un pacient que no l’entén, i que després no passi res”, ha reclamat.

Per tot plegat, ha animat els ciutadans a fer aquestes propostes en el procés de participació del Pacte Nacional de Salut, obert fins divendres, i ha dit que la Plataforma per la Llengua continua predisposada a participar en el pacte. També ha demanat que tothom que tingui queixes per una mala experiència en l’atenció sanitària s’adreci a l’entitat per demanar assessorament per a tramitar la queixa.