La Plataforma per la Llengua demana de recuperar el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

La Plataforma per la Llengua demana als partits polítics que negocien la formació d’un nou govern que es recuperi el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (2006-2010) “per tal de garantir una estratègia cohesionada” en les polítiques pel sector audiovisual en català. La proposta forma part del ‘Decàleg de mesures per a l’audiovisual a Catalunya‘, elaborat amb l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya i “assumit” per ERC, CUP i En Comú Podem i, parcialment, per Junts per Catalunya abans de les eleccions. Confien que amb aquesta i altres mesures es “redreci la situació de precarietat” de l’audiovisual a Catalunya, “abandonat els últims deu anys” per les administracions, segons els seus impulsors.

D’altra banda, la petició de la Plataforma per la Llengua recorda que països “de referència” en el sector audiovisual com Dinamarca, el Regne Unit, França, Àustria, Alemanya o Suècia han unificat les polítiques audiovisuals en un únic departament, que inclou els mitjans de comunicació.

A Catalunya, l’any 2006 el Departament de Cultura va assumir aquestes polítiques, sota la direcció del conseller Joan Manuel Tresserras. Però des del 2010, la gestió dels mitjans de comunicació es va separar de les polítiques culturals (actualment depenen del Departament de Presidència) “i per tant de la resta del sector audiovisual”.

A propòsit de la petició, el mateix Tresserras ha argumentat a favor d’unificar el sector audiovisual en un únic departament. “Per qualitat democràtica, les polítiques generals del sistema de comunicació s’han de separar de la política informativa del govern. On corresponen les polítiques de comunicació? Amb bona lògica, a l’àmbit cultural, perquè comunicació i cultura configuren la mateixa macroindústria“, assevera.

En concret, Tresserras es refereix al pes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), “l’empresa més important que ha tingut la cultura catalana en tota la seva història” i que “abans de les retallades, tenia un pressupost gairebé equivalent al del conjunt del sistema cultural”. “Com pots fer polítiques culturals sense tenir la capacitat d’influir en un instrument tan important com és la Corporació?“, es pregunta l’ex-conseller.

El comunicòleg ja va participar en la presentació del Decàleg, que va tenir lloc al gener a la Filmoteca de Catalunya i que també va comptar amb la participació d’Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, i de Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya, entre d’altres. El Decàleg, que ja ha estat signat per més de 15.000 persones, proposa mesures com ara l’augment del finançament per als mitjans públics, l’obertura d’un canal juvenil multiplataforma en català, la creació d’un parc tecnològic audiovisual i el compliment i millora de les lleis que protegeixen l’audiovisual a Catalunya.