16.07.2024 - 18:25
|
Actualització: 16.07.2024 - 20:01
La Plataforma per la Llengua ha presentat un recurs de reposició contra la suspensió cautelar del decret del règim lingüístic del sistema educatiu que va ordenar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El decret desenvolupava la llei del 2022 aprovada amb l’objectiu de protegir el català a l’escola davant la sentència que ordenava un mínim 25% de castellà. Es va aprovar per donar seguretat jurídica a les escoles a l’hora de fer els seus projectes lingüístics i s’hi preveu que el català és la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge, però el TSJC el va suspendre amb l’argument que hi havia aspectes de lesió en els drets fonamentals, més enllà de qüestions de legalitat ordinària, en un suposat de dret de rebre educació en castellà.
La Plataforma per la Llengua diu que la suspensió no es pot justificar de cap manera perquè “en un procediment contenciós administratiu hi ha la presumpció legal que les actuacions de les administracions són ajustades a dret”, i que només es pot discutir amb un pronunciament sobre el fons de la qüestió. A més, diu, no hi ha cap risc que justifiqui de suspendre el decret de manera cautelar, abans d’analitzar-lo del tot, com podria ser una ordre de demolició d’una construcció. En canvi, haver-lo suspès “pertorba de manera greu l’interès general perquè impedeix als centres millorar les eines i reforçar els procediments per a aconseguir un major equilibri lingüístic.”
En la interlocutòria de suspensió, el TSJC diu que el decret configura un sistema d’educació gratuït únic, en què solament es preveu el català o l’aranès com a llengües vehicular i d’aprenentatge. I que la presència del castellà en cada centre escolar dependrà dels projectes lingüístics, “sense que es fixi una garantia mínima de l’ús de la llengua vehicular, més enllà d’impartir l’assignatura de llengua castellana i literatura”. També diu que el decret és un vehicle per a materialitzar la normativa que es va aprovar com a resposta a la sentència del 25%, que el TSJC considera inconstitucional i pel qual ha demanat al Tribunal Constitucional espanyol que es posicioni.
La Plataforma per la Llengua assenyala que, a la interlocutòria, el TSJC fa afirmacions “en què prejutja i va més enllà del debat sobre l’adopció de les mesures cautelars sol·licitades per l’Assemblea por una Escuela Bilingüe“, l’entitat espanyolista que va presentar el recurs contra el decret. Això, diu, “evidencia que el TSJC fa un judici sobre el fons de la qüestió que, lluny de garantir la finalitat del recurs, n’anticipa la decisió final, que s’ha d’expressar a través d’una sentència”.
A causa d’això, la Plataforma per la Llengua ha presentat un escrit de recusació de tot el tribunal, que si s’accepta significaria que s’ha d’apartar del cas per manca d’imparcialitat. Però no ha estat l’únic: també ha posat de manifest que, dels cinc jutges que havien de formar el tribunal —Javier Aguayo, Maria Luisa Pérez, Francisco José Sospedra, Andrés Maestre i Elsa Puig—, n’hi ha dos, Maestre i Puig, que no són plantilla de la sala contenciosa administrativa. Això vol dir que la integració en el tribunal s’hauria d’haver comunicat a les parts perquè valoressin si tenien causes d’abstenció i recusació, però la Plataforma per la Llengua denuncia que això no es va fer. A més, afegeix que Puig no va participar en la valoració de les mesures cautelars i no es va informar del canvi, i que no s’ha explicat per què Sospedra i Pérez formen part del tribunal. L’ex-jutge Ramon Llena, assessor jurídic de la Plataforma per la Llengua, comenta que “un jutge no pot fer un posicionament tan clar a favor d’una de les dues parts, com ha fet Aguayo”.
El cop de mà d’Aguayo a la missió d’eurodiputats que volien qüestionar la immersió
El desembre de l’any passat, un grup d’eurodiputats va venir a Catalunya a analitzar la immersió lingüística convidats per un grup de pares que volia més castellà a les aules. Es van reunir amb els pares, però també amb la consellera d’Educació, Anna Simó, entitats espanyolistes, sindicats de docents i els directors de les dues escoles del Prat de Llobregat, el president del TSJC, José Maria Barrientos, i amb Aguayo mateix, a qui reconeixien l’autoritat perquè era el jutge que havia imposat inicialment el mínim d’un 25% de castellà a l’escola Turó del Drac de Canet de Mar.
Segons l’informe que van elaborar els eurodiputats, Aguayo es va posicionar clarament a favor dels qui reclamaven que hi hagués més castellà a l’escola amb frases com ara “no es pot exigir als ciutadans que siguin herois per exercir els seus drets, per demanar que el 25% de les assignatures troncals s’imparteixin en castellà” i va acusar la Generalitat de legislar per “obstaculitzar l’execució de la sentència”. A més, va dir que els polítics havien utilitzat la qüestió lingüística en la seva agenda política i que el problema era “la falta de col·laboració de l’administració catalana, la ingerència en assumptes judicials i els problemes relacionats amb la separació de poders”.
Tot plegat és un exemple, diu la Plataforma per la Llengua, de la pèrdua d’imparcialitat objectiva per a valorar el cas. A més, diuen, la seva participació en el cas contradiu el principi de jutge natural, perquè va poder triar de participar en el cas.
El TC no permet que la Plataforma per la Llengua es personi en la qüestió d’inconstitucionalitat de la llei educativa
Per una altra banda, la Plataforma per la Llengua ha informat que el Tribunal Constitucional espanyol havia ratificat l’exclusió de les entitats que van fer un front judicial comú per a tombar la sentència que imposava el mínim del 25% de castellà i aconseguir-ne la nul·litat per la participació d’Aguayo en el procés judicial. Arran d’això, ha anunciat que presentaran un recurs al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
