27.04.2023 - 20:05
|
Actualització: 27.04.2023 - 22:28
Les institucions espanyoles, la Unió Europea i les organitzacions internacionals de què forma part l’estat espanyol han aprovat el primer trimestre d’enguany seixanta-dues noves normes legals que reforcen el castellà i discriminen directament o indirectament el català. Així ho assenyala la Plataforma per la Llengua que, com cada tres mesos, presenta un recull de totes les normes aprovades per l’executiu espanyol i les analitza.
Els àmbits que van acumular més normes discriminatòries són l’etiquetatge i instruccions (16) i els requisits en la petició d’ajuts i la candidatura a premis (10). “Per bé que l’àmbit de l’etiquetatge i instruccions ha generat sempre moltes regulacions discriminatòries, l’elevat nombre de normes discriminatòries en els requisits per rebre ajudes i premis és més recent i s’ha de vincular a la proliferació de Plans de Recuperació, Transformació i Resiliència (PERTE), un programa d’ajudes del govern espanyol finançades en part amb fons de la Unió Europea”, expliquen en un comunicat. Els elements discriminatoris en aquest segon àmbit de normes són generalment d’exigències de presentar les sol·licituds, la documentació acreditativa i les obres candidates a premi en llengua castellana. L’últim trimestre del 2022, es van detectar cinquanta-cinc normes discriminatòries.
❌ Les institucions espanyoles, la Unió Europea i organitzacions internacionals, han aprovat 62 normes legals que discriminen el català…
✨ NOMÉS aquest primer trimestre del 2023!✨
Us n'expliquem alguns exemples 👇 pic.twitter.com/i4fq8ZOIde
— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) April 27, 2023
L’entitat denuncia que les normes que imposen el castellà i l’afavoreixen directament en el comportament de les empreses i dels particulars i predisposen la població i els nouvinguts a la percepció d’utilitat del castellà, a l’expansió i a l’arraconament del català.
Entre les normes legals aprovades el primer trimestre, destaca el Reial Decret 176/2023, pel qual es desenvolupen entorns més segurs de joc, que imposava a les empreses de jocs d’atzar que posessin a disposició del públic un servei telefònic en castellà amb informació i assistència en matèria de joc segur. “El decret no esmentava el català en cap moment i, per tant, la seva disponibilitat, a diferència de la del castellà, no era obligatòria”, diu la Plataforma per la Llengua. El signant del decret és Alberto Garzón, ministre de Consum espanyol i dirigent d’Esquerra Unida, un partit que duia al programa electoral la reforma de la constitució espanyola perquè el català, el basc i el gallec fossin idiomes oficials a l’estat espanyol.
Més discriminacions
També destaquen unes quantres normes discriminatòries més. Per exemple, el Reial Decret 192/2023, pel qual es regulen els productes sanitaris, imposa l’obligació que els productes sanitaris, també els destinats a les investigacions clíniques, incloguin un seguit de dades i informacions “almenys en castellà” en les etiquetes i manuals d’instruccions. I també obliga les empreses a fer servir aquest idioma en les comunicacions als usuaris i clients i en les relacions amb les autoritats de control.
Una altra norma, l’aplicació provisional de l’acord entre l’estat espanyol i el Regne Unit sobre el reconeixement recíproc dels permisos de conduir i l’intercanvi d’informació d’infraccions de trànsit. En aquest cas, preveu que els dos països notificaran les actuacions per infracció de trànsit als titulars dels vehicles o a les persones identificades com a presumptes autors “en l’idioma de la part en la qual es va matricular el vehicle”.
El conveni entre l’estat francès i l’espanyol per a l’explotació i manteniment de la secció internacional d’una línia d’alta velocitat entre Perpinyà i Figueres, estableix que la concessió de l’explotació se signarà en castellà i francès conjuntament, i que l’empresa proveïdora de serveis ha de presentar tots els documents que es derivin del conveni en aquestes dues llengües, i que no es considerarà vàlida cap comunicació fins que ambdues versions hagin estat remeses als estats o als seus assistents.
El Reial Decret 147/2022, pel qual es regula el règim de substitucions i mesures de suport o reforç en el ministeri Fiscal espanyol, preveu que el coneixement de les llengües oficials de l’estat espanyol diferents del castellà serà tan sols un mèrit per als aspirants a substitut de fiscal. Concretament, tindrà un valor màxim de 0,90 punts d’un total de 9 punts acreditables per mèrits, depenent de si el nivell de coneixement és bàsic (0,30 punts), mitjà (0,60 punts) o superior (0,90 punts). Aquest mèrit només es tindrà en compte si la plaça sol·licitada es correspon amb una comunitat autònoma on aquella llengua sigui oficial. “Cal tenir en compte que per ser funcionari cal ser ciutadà espanyol, pels quals existeix un deure constitucional generalitzat de conèixer el castellà, o aprovar un examen de castellà de l’Institut Cervantes si hom és estranger. El requisit de coneixement del castellà no queda limitat als territoris on el castellà és la llengua pròpia”, comenta l’entitat.
L’Ordre del ministeri d’Afers Exteriors AUC/314/2023, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de beques de formació i investigació de l’Institut Cervantes, vincula aquestes beques a “la finalitat de formar especialistes en les diverses tasques de l’Institut Cervantes, relacionades amb la promoció de l’ensenyament, l’estudi, l’ús de la llengua i de la cultura espanyola i hispanoamericana a l’exterior” i en condiciona la concessió al “domini de l’idioma espanyol”.
“Els altaveus del nacionalisme espanyol sovint argumenten que l’Institut Cervantes promou ‘també’ el coneixement de les llengües de l’estat espanyol diferents del castellà, però normes com aquesta i la proporció de recursos destinats al castellà i a les altres llengües són un reflex clar de la ideologia discriminatòria i jerarquitzadora entre llengües que impera a l’estat espanyol”, denuncien.
