12.12.2023 - 20:37
|
Actualització: 12.12.2023 - 21:28
La Plataforma per la Llengua ha acusat el govern espanyol de no fer tot el que estava a les seves mans per a aconseguir que el català sigui llengua oficial plena a la Unió Europea. L’entitat ho ha dit després de l’última reunió del Comitè d’Assumptes Generals durant la presidència espanyola de la UE, que ha acabat sense que s’hagi pres cap decisió. La plataforma considera que el govern espanyol tenia temps per a fer prendre una decisió als estats de la UE durant la seva presidència, ja que tota la informació sol·licitada per alguns països ja era damunt la taula durant la darrera reunió i es tracta d’una reforma d’un reglament d’únicament vuit articles.
A parer de Plataforma per la Llengua, el govern de Pedro Sánchez no s’ha esforçat en l’assumpte de l’oficialitat del català com sí que ho ha fet per negociar “altres coses que eren del seu interès com, per exemple, la presidència espanyola del Banc Europeu d’Inversions”. L’organització sosté que la responsabilitat d’obtenir l’aprovació dels estats membres és del govern espanyol, però admet que durant les darreres setmanes ha constatat que alguns països continuen mantenint “una posició dura”.
En tot cas, la plataforma subratlla que si es confirma que l’estat espanyol ha deixat la negociació de l’assumpte en mans dels serveis legals del Consell de la UE, el govern espanyol “aborda malament” l’assumpte. Per a l’entitat, el govern espanyol havia de mantenir la negociació en el terreny polític i evitar que alguns estats membres fessin intervenir els serveis legals del Consell, que, a parer seu, poden posar traves a l’oficialitat del català amb una resposta semblant a la del 2004.
Per a Plataforma per la Llengua, com que l’opinió dels serveis legals no és vinculant i no era necessari demanar-la, el govern espanyol “hauria hagut de posar la seva força negociadora perquè s’adoptés una decisió que és estrictament política”. Fer intervenir els serveis jurídics “comporta el risc que el govern espanyol acabi proposant una oficialitat diluïda i no una oficialitat plena”, cosa que, segons l’entitat, impediria que el català gaudís dels principals avantatges que suposa l’oficialitat d’una llengua.
