12.01.2025 - 21:40
The Washington Post · Leo Sands
Sens dubte, l’argent va impulsar l’auge de l’imperi romà. Aquest metall fou l’ingredient que féu possible el comerç entre els romans i els seus veïns, farcí les arques de l’imperi i en finançà les conquestes militars.
Però el procés amb què els romans extreien l’argent emetia tant plom en l’aire que probablement va contribuir a fer els romans lleugerament més ximples, segons un estudi recent.
“Per a poder extreure l’argent del mineral, cal triturar-lo primer”, explica Andreas Stohl, professor de ciències atmosfèriques a la Universitat de Viena i coautor de l’estudi. “És un procés que deixa anar molta pols, i aquesta pols és molt rica en plom.”
L’estudi, publicat aquesta setmana a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences, conclou que la mineria de l’argent a l’imperi romà va alliberar a l’atmosfera una quantitat prou alta d’aquesta neurotoxina per a causar un “deteriorament cognitiu generalitzat” entre els romans. Els autors calculen que l’alta concentració de plom en l’aire va poder reduir fins a tres punts el quocient intel·lectual del romà mitjà.
“La concentració [de plom] era prou alta per a causar un deteriorament cognitiu generalitzat, especialment entre els nens”, explica Stohl en declaracions a The Washington Post.
La troballa converteix l’època daurada de Roma –més coneguda per Pax Romana, d’uns dos-cents anys de durada– en un dels primers exemples de contaminació industrial a gran escala de la història de la humanitat. L’estudi també afegeix llenya al foc d’un debat que fa dècades que divideix els experts: fins a quin punt la contaminació per plom va contribuir a la caiguda de l’imperi romà.
“Els texts de l’època i l’evidència arqueològica apunten a una exposició significativa al plom a l’antiguitat que possiblement va perjudicar la salut humana”, escriuen els autors. I afegeixen: “Les vies d’exposició al plom eren múltiples, com ara l’ús de vaixelles esmaltades, pintures, cosmètics i, fins i tot, la ingestió intencionada. Però la via de contaminació més important per a la majoria de la població rural –és a dir, la població que no pertanyia a l’elit– segurament fou la contaminació atmosfèrica provinent de la mineria i la fosa dels minerals de l’argent i el plom, que sustentaven l’economia romana.”
En el transcurs de la investigació, els científics van examinar la presència de plom en nuclis de gel de l’Àrtic que daten de l’època de la Pax Romana, que començà l’any 27 aC. A partir d’aquesta anàlisi, descobriren que la quantitat d’aquesta neurotoxina al pol nord es disparà durant aquest període, i és transportada pels corrents d’aire provinents d’Europa.
Mitjançant models atmosfèrics, els autors de l’estudi reconstruïren el flux dels corrents d’aire de l’època per calcular quin volum de plom s’emetia a Europa en aquella època: entre 3 milions i 4,3 milions de quilograms l’any.
Basant-se en estudis epidemiològics moderns, els investigadors calculen que els nivells de plom en la sang dels nens romans probablement van augmentar entre dos micrograms i cinc per decilitre en aquella època. Aquesta conclusió concorda amb una altra anàlisi de l’esmalt dental de restes òssies romanes, feta l’any 2021, que també apuntà a una sobreexposició generalitzada dels nens al plom durant la Pax Romana.
Els autors estimen que l’exposició al plom va ser prou alta per a reduir el coeficient intel·lectual del romà mitjà entre dos punts i mig i tres arreu de l’imperi, d’acord amb dades d’estudis moderns que mostren una relació directa entre l’exposició al plom en la infància i el deteriorament cognitiu. L’impacte probablement va ser encara més gran en els qui vivien a prop de les mines d’argent.
Sigui quin sigui el nivell, l’exposició al plom és altament perjudicial per als nens. Fins i tot en nivells molt baixos, pot tenir efectes nocius per a la resta de la vida d’un infant, com ara alteracions cognitives i nervioses o bé reduccions en el coeficient intel·lectual.
Els nivells de contaminació per plom en l’aire han fluctuat en la història de la humanitat. Per a posar els resultats de l’estudi en perspectiva: l’última vegada que la contaminació atmosfèrica per plom es va disparar va ser durant la revolució industrial i, prop d’un segle més tard, quan el plom començà a afegir-se generalitzadament a la gasolina, a mitjan segle XX.
L’època de més consum de gasolina amb plom als Estats Units va ser a cap als anys setanta, quan el nivell de plom en la sang d’un nen mitjà es disparà fins a quinze micrograms per decilitre. Aquesta exposició al plom causà una reducció mitjana de nou punts en el quocient intel·lectual dels infants nord-americans, segons que explica l’estudi.
La concentració atmosfèrica de plom ha disminuït considerablement d’aleshores ençà, tant als Estats Units com a bona part del món, gràcies a l’aprovació de lleis que en restringiren l’ús en productes com ara la benzina o bé la pintura. Als Estats Units, per exemple, la presència de plom en l’aire es reduí d’un 98% entre el 1980 i el 2014, segons dades de l’Agència de Protecció Ambiental nord-americana.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
