Plaques solars als balcons, una opció viable al nostre país?

L’energia solar fotovoltaica s’expandeix enormement, impulsada per la crisi energètica greu en què som. Cridada a dominar el futur energètic del planeta, els experts apunten que la indústria solar es prepara per produir un terawatt (TW) de potència en plaques fotovoltaiques cada any. Amb aquesta xifra, es pot cobrir anualment un 6% de la demanda d’electricitat, un ritme mai vist. L’equivalent a substituir cada vint mesos totes les centrals nuclears en funcionament. Amb aquesta velocitat, en menys de dues dècades es podran substituir totes les centrals no renovables del planeta. Sense oblidar que l’energia eòlica també hi tindrà un paper molt important. On anirà a parar, aquesta quantitat immensa de plaques? Una gran part segurament anirà a parar en centrals solars, fonamentalment sobre terreny, però amb una part significativa també en llacs i mars. El segon destí més destacat seran les teulades. Tant de casa nostra com de les indústries i els edificis públics, en pèrgoles en aparcaments i en més indrets. Però darrerament també es desenvolupa una altra opció: els balcons. Una alternativa que presenta avantatges i inconvenients, i que tot seguit analitzem.

Alemanya, a l’avantguarda europea

Alemanya és molt criticada internacionalment per la seva opció pel gas rus. Aquests dies, el president alemany, Olaf Scholz, escridassava de la tribuna del parlament alemany estant l’antic partit de govern, la CDU, i els retreia que si no haguessin blocat l’energia eòlica, el país no seria en la situació actual. Ara, cal dir que Alemanya va optar ben aviat per les energies renovables, especialment la solar. Això va tenir dos efectes. Per una banda, va crear una demanda de fabricació que va permetre d’abaixar el preu de les plaques solars arreu del món per la producció més gran i les va fer més accessibles a la resta de països. Tot plegat va ser el detonant de l’esclat actual del sector. Per una altra, gràcies a aquest envit, la indústria alemanya solar és avui dia una de les més importants del món, tot i ser un país amb poca insolació. Els inversors i les bateries de més qualitat són alemanys.

Com que tenen menys llum solar, a Alemanya calen més plaques fotovoltaiques que no pas als Països Catalans per produir la mateixa electricitat. Això vol dir que necessiten més superfície per a instal·lar-ne. Sota aquests condicionants, és lògic que hagi estat un dels primers països a fixar-se en els balcons per a generar més electricitat solar. L’any 2020, a l’estat del Rin del Nord-Westfàlia –fronterer amb els Països Baixos–, l’associació de consumidors va estimar que seria possible d’instal·lar-hi més d’un milió de mòduls solars. Prou per a produir 290 GWh d’electricitat l’any, i tan sols van tenir en compte els edificis en què no era adequat de fer servir les teulades, malgrat que es poden posar plaques en tots dos llocs. L’associació considerava que aleshores calia fer una inversió entre 350 euros i 500, i que proporcionarien electricitat per valor de 54 euros anuals, a preus del 2020. La inversió es recuperaria entre 6 anys i 9.

Que això era una opció com més anava més atractiva ho mostraven empreses com ara la xinesa-australiana Clenergy, que aquell mateix any va començar a comercialitzar estructures de fixació de plaques solars pensades específicament per als balcons i que poden resistir ratxes de vent de 180 km/h –la seguretat és una de les preocupacions principals. El 2020 mateix, a Berna (Suïssa), es va renovar un edifici del 1963 i es va aprofitar l’avinentesa per integrar 240 mòduls solars als 96 balcons. En aquest cas, no van instal·lar plaques estàndards, sinó unes d’especials amb diferents nivells de transparència i colors perquè s’adeqüessin al disseny arquitectònic. La potència conjunta era de 46 kW, amb una producció esperada de 30.000 kWh. Tornant a Alemanya, la demanda per aquesta opció creixia, i el 2021 ja hi havia empreses que n’oferien productes específics, com ara microinversors pensats per la solar en balcons, i els càlculs dels estalvis pujaven a 120 euros anuals per l’augment del cost de l’energia. Que no era un fenomen menor ho demostrava un estudi d’universitats alemanyes, que calculaven que entre el 2020 i el 2021 en tot el país s’havien instal·lat més de 190.000 sistemes solars endollables, dins els quals s’inclou tant la solar per a balcons com les plaques portàtils –com ara per a acampades. Els autors de l’estudi demanaven que els polítics i operadors de xarxes establissin una normativa i condicions d’instal·lació estàndards per a facilitar-ne l’ús. A més, advertien que tot i que era obligatori de registrar aquesta mena d’instal·lacions, tan sols les havia registrades un 10%-20% de les cases.

Aquest agost, enmig de la crisi energètica greu i la cursa per a consumir menys energia, l’estat alemany de Mecklenburg-Pomerània Occidental, situat a la mar Bàltica i fronterer amb Polònia, ha començat a subvencionar la instal·lació de petits mòduls solars fins de 600 W als balcons. El pressupost és de 10 milions, amb una ajuda de 500 euros per instal·lació. D’aquesta manera, esperen que 20.000 cases estalviïn energia aviat, atès que no es necessita cap autorització, solament cal registrar la instal·lació.

Els lots autoinstal·lables i el precedent valencià

Justament, la facilitat d’instal·lació és un dels punts forts de la solar en balcons. I per simplificar-ho encara més, han aparegut companyies com ara la berlinesa We Do Solar. Fundada el febrer proppassat per una emprenedora ucraïnesa i un de xinès, faciliten al màxim la instal·lació i ja han tingut més de 1.500 comandes. Ofereixen un lot de disseny cuidat, amb 8 mòduls solars d’un quilo i unes dimensions petites, de 90×54 cm cadascun, fet que facilita fixar-los a qualsevol lloc amb unes corretges, en comparació amb les plaques estàndard, de mides més grans i més pes. Els mòduls tenen una potència conjunta de 640 W i la companyia calcula que poden fer estalviar uns 200 euros l’any en la factura de la llum. Incorpora un microinversor de 600 W, que s’encarrega de convertir el corrent continu dels mòduls a l’altern de casa. Hem de connectar-lo a qualsevol endoll, com si fos un electrodomèstic més i amb l’única diferència que en compte de consumir electricitat, en proporciona. No calen electricistes ni enginyers per a fer-lo funcionar. Si segueix les instruccions, qualsevol persona el pot instal·lar, i a més podem consultar la producció d’electricitat al mòbil.

Però els berlinesos no van ser els primers a oferir aquesta mena de lots: n’hi ha un precedent al nostre país. A final del 2021 va néixer a la ciutat de València la companyia emergent Tornasol, amb els mateixos objectius: que tothom es pugui instal·lar fàcilment plaques solars al balcó. La seva aproximació és una mica diferent. Tenen un disseny no tan cuidat i uns mòduls solars més grans, que poden ser més difícils d’instal·lar en alguns balcons (amb un pes de 5 quilos per mòdul), però, en canvi, podem optar per uns quants nivells de potència (300 W, 600 W i 1.200 W), mòduls flexibles i amb un preu més econòmic (a partir de 590 euros). Com en el cas berlinès, podem fixar els mòduls fàcilment en qualsevol lloc, connectar-los al microinversor inclòs i endollar-lo. Mitjançant un endoll intel·ligent que ens proporciona la companyia, també podem consultar la producció durant les hores del dia, amb gràfics i històrics de producció. Amb 600 W instal·lats, calculen que es poden estalviar més de 300 euros l’any, amb una producció habitual de poc menys de 1.000 kWh l’any.

És una opció al nostre país?

Hi ha un debat sobre si la solar als balcons és realment una bona opció. Permet de participar en la revolució energètica a molta més gent i s’hi inverteixen pocs diners. A més, els lots autoinstal·lables tenen uns quants avantatges. Els pot instal·lar tothom en qualsevol lloc on puguin collar-los. Sigui a la barana del balcó, a les parets o en pèrgoles. Ens permet de prescindir de pagar un instal·lador, que té un cost important, i fa reduir la inversió inicial necessària. Les experiències que comparteixen molts usuaris a les xarxes socials mostren que, efectivament, acabem aconseguint estalvis que tard o d’hora ens permetran d’amortitzar-les. A més, cal tenir en compte que si tenim llogat l’habitatge, no depenem que el propietari vulgui fer la inversió. Podem comprar un lot i, si hem de canviar de casa, ens l’enduem sense cap dificultat.

Però també hi ha inconvenients, especialment al nostre país. Tant tècnics com pràctics. A diferència de bona part d’Europa, a casa nostra l’urbanisme és molt compacte, amb carrers estrets, cosa que fa que els edificis facin ombra als carrers i ens protegeixin del sol. Això perjudica molt la solar en balcons, atès que molts blocs tenen ombra durant bona part del dia i això fa reduir la producció d’electricitat, generalment per sota dels 100 W, un valor amb què difícilment recuperaríem la inversió inicial. A més, cal tenir en compte que la producció de les plaques és afectada per la inclinació. Verticalment, produeixen menys electricitat (un 15%-20%) que no pas si tenen la inclinació ideal d’uns 35 graus a l’estiu i uns 60 graus a l’hivern. Això fa que la solar en balcó hagi de ser l’última alternativa. Si vivim en una casa unifamiliar, les plaques sobre teulada són la millor opció, encara que hàgim de pagar una empresa instal·ladora. En el cas dels edificis, una instal·lació comunitària hauria de ser la primera opció, que després podem complementar amb solar en balcó, si hi toca el sol.

Tanmateix, ara per ara, l’entrebanc principal per a la solar en balcó és normatiu i tècnic. Malgrat que depèn de cada municipi, en el millor dels casos haurem de demanar permís a la nostra comunitat per instal·lar les plaques, si els mòduls es veuen del carrer estant. En el pitjor, no les podrem posar: molts ajuntaments prohibeixen de fixar estructures als balcons. Per estètica i adduint motius de seguretat, atès que podrien caure sobre el carrer, tot i que hem vist que ja n’hi ha que resisteixen ratxes de 180 km/h. Els defensors argumenten que els mòduls flexibles es poden considerar una bandera. Les dificultats no s’acaben ací. La idea d’encarregar el lot autoinstal·lable, muntar-lo i endollar-lo sense preocupar-nos per res més no respon ben bé a la realitat. Hi ha qüestions tècniques que afecten la seguretat i que cal tenir en compte.

La normativa tècnica

A l’estat espanyol, la normativa no obliga a connectar els mòduls solars a una línia independent ni amb diferencial si la potència és de menys de 800 W –com hem vist, hi ha lots que superen aquesta potència. Qualsevol endoll ens servirà. Tanmateix, cal afegir-hi un element que es coneix com a “abocament zero”, que pot superar els 300 euros i, per tant, encareix la instal·lació. L’objectiu d’aquest element és que no injectem els excedents a la xarxa elèctrica, per motius de seguretat, perquè si no hem optat per la via que veurem tot seguit, la companyia elèctrica no sap que produïm electricitat, i si s’han de fer reparacions a la xarxa, podríem electrocutar els operaris. Independentment d’això, no és sobrer que un electricista ens revisi la instal·lació elèctrica de casa per evitar qualsevol incident que pugui causar un incendi.

I això ens duu a la segona opció, que és obligatòria si tenim més de 800 W. Té l’avantatge que podrem aprofitar els excedents que no consumim perquè ens els compensin a la factura, una opció molt recomanable perquè estalviarem més. Per aconseguir-ho, haurem de registrar la instal·lació –hem de donar el número del document d’identitat, el CUPS del nostre contracte i fotografies del quadre elèctric. La normativa obliga que els mòduls solars estiguin connectats a una línia independent de casa nostra, amb un diferencial de protecció específic. Tasques que haurà de fer un professional, que a més haurà de redactar el CIE (Certificat d’Instal·lació Elèctrica), més conegut com a butlletí elèctric, que demostra que la nostra instal·lació elèctrica és en bones condicions i compleix els requisits tècnics que exigeix la normativa.

A més, segons Tornasol, en territoris com ara Catalunya es demanen documents addicionals: una memòria descriptiva de la instal·lació i la inscripció al Registre d’Instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de Catalunya (RITSIC) i al Registre d’Autoconsum de Catalunya (RAC). La companyia valenciana facilita aquests tràmits, però augmenta el cost del lot de 300 euros, xifra que baixa als 218 euros al País Valencià, on no es demanen tants tràmits. Arribats en aquest punt, haurem de fer números si no ens surt més a compte col·locar una instal·lació estàndard feta per una empresa, si l’ajuntament ens ho permet.

La solar als balcons té un gran potencial al nostre país, atesa la gran insolació que rep durant l’any, molt més gran que no la dels països on, paradoxalment, té més èxit. Això pot dur a replantejar-se la construcció dels edificis, que la podrien incorporar de bon començament. En el cas dels edificis vells, haurem d’acceptar-ne les limitacions. Per una banda, que no ens toqui l’ombra dels edificis de la vora, propis de l’urbanisme mediterrani. Per una altra, haurem de pagar un electricista perquè ens garanteixi la seguretat. Però, sobretot, per fer possible la solar als balcons de manera generalitzada, calen canvis normatius per part de l’administració, atès que el 70% d’habitatges del país són en edificis, i tan sols un 30% són cases unifamiliars. Segurament en la majoria de municipis del país, ara per ara, aquesta opció està prohibida perquè no es deixen posar elements a les baranes dels balcons. La crisi climàtica i energètica que vivim ens obliga a repensar tot allò que hem fet fins ara, fins i tot la normativa, i actuar de pressa. Arribarà el dia en què els mòduls solars seran un element arquitectònic més en què no ens fixarem?