03.10.2020 - 21:50
|
Actualització: 04.10.2020 - 10:01
Una quesadilla de dent de lleó, unes xips de malva, uns nyoquis de blet blanc o un gelat de rosella són algunes de les receptes sorprenents que es poden fer amb plantes silvestres comestibles. Plantes que tot sovint passen per males herbes però que són ingredients nutritius i saborosos a la cuina i que des del col·lectiu Eixarcolant es treballa perquè tornin a fer-se servir a les cases.
Arreu de Catalunya hi ha més de dues-centes cinquanta espècies silvestres comestibles, de les quals n’hi ha que es poden fer servir com a espècia o condiment, com ara el romaní o la farigola, i d’altres que es poden menjar com a verdura, com ara el blet blanc o negre, la verdolaga, la borraina, l’ortiga, la dent de lleó, la rosella, la cosconilla i més. ‘Són infinites les possibilitats que hi ha i al final és qüestió d’atrevir-se a tastar-les, moltes són boníssimes i se n’ha de reivindicar l’ús’, explica la biòloga i membre del col·lectiu Jana Peters.
La pimpinella
és destacable pel seu gust suau de cogombre
, i en menor mesura de nous tendres. Es pot afegir en amanides i salses, o en el tzatziki! No la deixem perdre
https://t.co/Xf577ovvjz#sanguisorbaminor #sigueseixarcolant pic.twitter.com/5lpUYjTQ6R
— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) September 10, 2020
Per tal de conèixer les plantes silvestres comestibles, des del col·lectiu han preparat una col·lecció de deu llibres en què hi apareixen receptes, informació organolèptica i consells de consum sobre aquests vegetals. Però sobretot és important de saber veure si les males herbes que hi ha a casa poden servir o no: ‘Moltes de les plantes comestibles ja les tenim als nostres horts o als nostres balcons sense que les hàgim plantat mai, i si les coneixem les podem aprofitar; el primer pas és mirar què hi ha.’ A l’hora de cultivar-les, Marc Talavera, membre del col·lectiu i doctor en etnobotànica, explica que és molt senzill perquè ‘moltes d’aquestes espècies una vegada les has plantades ja no cal que ho facis mai més perquè tornen a sortir soles’. A més, des del col·lectiu s’ha posat en marxa un directori amb projectes que fan servir aquestes plantes i en fan productes de proximitat.
Cap a un model sostenible
‘El nostre objectiu és fer valer les plantes oblidades perquè siguin un element que ens ajudi a construir un model de producció, consum i distribució d’aliments més sostenible, amb una economia més arrelada al territori i basada en la proximitat i la sostenibilitat’, explica Talavera. Es pretén crear una consciència sobre la riquesa vegetal que hi ha al territori per tal de caminar cap a un nou model alimentari més proper i variat, que aprofiti l’entorn: ‘Per a canviar el nostre model socioeconòmic basat en allò que mengem i produïm, un dels elements a tenir en compte és tornar a treballar amb aquestes plantes perquè estan arrelades al territori i ens permeten de diferenciar-nos d’allò que ofereix el mercat global.’ Des del col·lectiu es mostren optimistes sobre la presa de consciència, perquè cada vegada més gent de perfils més amplis assisteix a les activitats que organitzen i hi ha més projectes que fan servir plantes oblidades com a base per als seus productes.
Silvestres urbanes
La primavera de la covid-19, la del confinament, va deixar imatges sorprenents a les grans ciutats: bancs coberts per plantes, flors brotant d’entre les llambordes i marges de carreteres verds d’herbes. Aquesta eclosió va servir per prendre consciència que moltes de les ‘males herbes’ que brotaven als escocells en realitat podien servir-se en forma de truita, de canelons o a l’amanida com una verdura més, i això ho va canalitzar el col·lectiu i amb una campanya per xarxes socials en què animava a la gent a marcar amb guix les plantes que es trobava pel carrer:
Iniciem una campanya per reivindicar la importància de la biodiversitat dins les ciutats i reclamar un canvi de paradigma en la seva gestió!
Agafa un guix, senyala les plantes silvestres que tinguis prop de casa, i penja-ho a les xarxes amb #ciutatssilvestres. pic.twitter.com/ae5BNnJRJX
— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) May 5, 2020
No és que s’hagin de menjar els lletsons que apareixen als marges d’una carretera, ja que segurament hi haurà contaminació o restes d’excrements d’animals domèstics, però és un pas per a ser conscients que hi ha tot ple de plantes comestibles més a prop que no pensem. No cal anar a un bosc llunyà per trobar-les, només saber quines són i tastar-les en una truita, una amanida o una vinagreta.
Podeu consultar-ne algunes de les receptes:
Segur que més d’una vegada heu bufat un angelet tot demanant un desig. Possiblement es tractava de les llavors de la dent de lleó
, una espècie comestible! Per exemple en podeu fer quesadillas mexicanes!
— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) June 18, 2020
La sajolida
— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) August 20, 2020
Aquests dies els horts s'omplen de blet negre! Us animem a aprofitar-los, són bons, com els espinacs!
La nostra recepta amb amarant és una pizza deliciosa!
— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) July 9, 2020
Comença a germinar la verdolaga
És boníssima en amanides, batuts, sofregits…!
Estigueu atents a la seva descripció
— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) June 4, 2020
Què sabeu del blet blanc?
Nosaltres el considerem una alternativa a la quinoa!
Podeu llegir-ho al blog:
I les seves fulles són bones com els espinacs o les bledes! Comproveu-ho en la nostra recepta de nyoquis! #chenopodiumalbum #sigueixarcolant pic.twitter.com/pQi4q5NVPF— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) May 21, 2020
La malva, present en els nostres camins, és utilitzada en alguns indrets com el Magreb però aquí no en tenim costum.
Aquesta setmana us expliquem curiositats d’aquesta espècie i com cuinar-la com a xips!https://t.co/LnH580TEik#malvasylvestris #sigueseixarcolant pic.twitter.com/jJU7NBIs06
— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) May 15, 2020
