03.10.2020 - 21:50
|
Actualització: 04.10.2020 - 10:01
Una quesadilla de dent de lleó, unes xips de malva, uns nyoquis de blet blanc o un gelat de rosella són algunes de les receptes sorprenents que es poden fer amb plantes silvestres comestibles. Plantes que tot sovint passen per males herbes però que són ingredients nutritius i saborosos a la cuina i que des del col·lectiu Eixarcolant es treballa perquè tornin a fer-se servir a les cases.
Arreu de Catalunya hi ha més de dues-centes cinquanta espècies silvestres comestibles, de les quals n’hi ha que es poden fer servir com a espècia o condiment, com ara el romaní o la farigola, i d’altres que es poden menjar com a verdura, com ara el blet blanc o negre, la verdolaga, la borraina, l’ortiga, la dent de lleó, la rosella, la cosconilla i més. ‘Són infinites les possibilitats que hi ha i al final és qüestió d’atrevir-se a tastar-les, moltes són boníssimes i se n’ha de reivindicar l’ús’, explica la biòloga i membre del col·lectiu Jana Peters.
La pimpinella 🌿és destacable pel seu gust suau de cogombre 🥒, i en menor mesura de nous tendres. Es pot afegir en amanides i salses, o en el tzatziki! No la deixem perdre😜
👉 https://t.co/Xf577ovvjz#sanguisorbaminor #sigueseixarcolant pic.twitter.com/5lpUYjTQ6R
— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) September 10, 2020
Per tal de conèixer les plantes silvestres comestibles, des del col·lectiu han preparat una col·lecció de deu llibres en què hi apareixen receptes, informació organolèptica i consells de consum sobre aquests vegetals. Però sobretot és important de saber veure si les males herbes que hi ha a casa poden servir o no: ‘Moltes de les plantes comestibles ja les tenim als nostres horts o als nostres balcons sense que les hàgim plantat mai, i si les coneixem les podem aprofitar; el primer pas és mirar què hi ha.’ A l’hora de cultivar-les, Marc Talavera, membre del col·lectiu i doctor en etnobotànica, explica que és molt senzill perquè ‘moltes d’aquestes espècies una vegada les has plantades ja no cal que ho facis mai més perquè tornen a sortir soles’. A més, des del col·lectiu s’ha posat en marxa un directori amb projectes que fan servir aquestes plantes i en fan productes de proximitat.
Cap a un model sostenible
‘El nostre objectiu és fer valer les plantes oblidades perquè siguin un element que ens ajudi a construir un model de producció, consum i distribució d’aliments més sostenible, amb una economia més arrelada al territori i basada en la proximitat i la sostenibilitat’, explica Talavera. Es pretén crear una consciència sobre la riquesa vegetal que hi ha al territori per tal de caminar cap a un nou model alimentari més proper i variat, que aprofiti l’entorn: ‘Per a canviar el nostre model socioeconòmic basat en allò que mengem i produïm, un dels elements a tenir en compte és tornar a treballar amb aquestes plantes perquè estan arrelades al territori i ens permeten de diferenciar-nos d’allò que ofereix el mercat global.’ Des del col·lectiu es mostren optimistes sobre la presa de consciència, perquè cada vegada més gent de perfils més amplis assisteix a les activitats que organitzen i hi ha més projectes que fan servir plantes oblidades com a base per als seus productes.
Silvestres urbanes
La primavera de la covid-19, la del confinament, va deixar imatges sorprenents a les grans ciutats: bancs coberts per plantes, flors brotant d’entre les llambordes i marges de carreteres verds d’herbes. Aquesta eclosió va servir per prendre consciència que moltes de les ‘males herbes’ que brotaven als escocells en realitat podien servir-se en forma de truita, de canelons o a l’amanida com una verdura més, i això ho va canalitzar el col·lectiu i amb una campanya per xarxes socials en què animava a la gent a marcar amb guix les plantes que es trobava pel carrer:
Iniciem una campanya per reivindicar la importància de la biodiversitat dins les ciutats i reclamar un canvi de paradigma en la seva gestió!
👆🏽 Agafa un guix, senyala les plantes silvestres que tinguis prop de casa, i penja-ho a les xarxes amb #ciutatssilvestres. pic.twitter.com/ae5BNnJRJX
— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) May 5, 2020
No és que s’hagin de menjar els lletsons que apareixen als marges d’una carretera, ja que segurament hi haurà contaminació o restes d’excrements d’animals domèstics, però és un pas per a ser conscients que hi ha tot ple de plantes comestibles més a prop que no pensem. No cal anar a un bosc llunyà per trobar-les, només saber quines són i tastar-les en una truita, una amanida o una vinagreta.
Podeu consultar-ne algunes de les receptes:
Segur que més d’una vegada heu bufat un angelet tot demanant un desig. Possiblement es tractava de les llavors de la dent de lleó 😉🦁, una espècie comestible! Per exemple en podeu fer quesadillas mexicanes! 🤠🌵
👉https://t.co/rbShZFxR8o#taraxacumofficinale #sigueseixarcolant pic.twitter.com/bXUdERMFnQ
— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) June 18, 2020
La sajolida 🌿 no només és l’herba de les olives, té múltiples aplicacions a la cuina. Revaloritzem-la! 😉
👉 https://t.co/d6XPzb69d0#saturejamontana #sigueseixarcolant pic.twitter.com/zae2EPLMZJ
— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) August 20, 2020
Aquests dies els horts s'omplen de blet negre! Us animem a aprofitar-los, són bons, com els espinacs! 🌿
La nostra recepta amb amarant és una pizza deliciosa!😋🍕
👉https://t.co/5qorXOVGG5#amaranthusretroflexus #sigueseixarcolant pic.twitter.com/5ljtLpJkPO
— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) July 9, 2020
Comença a germinar la verdolaga🌿però no l’arranqueu del tot i afegiu-la als vostres plats!
És boníssima en amanides, batuts, sofregits…!🥗🥤
Estigueu atents a la seva descripció
👉https://t.co/vvIYM5C4qB#portulacaoleracea #sigueseixarcolant pic.twitter.com/HgrY41YjbC— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) June 4, 2020
Què sabeu del blet blanc? 🌿
Nosaltres el considerem una alternativa a la quinoa! 😄
Podeu llegir-ho al blog:
👉https://t.co/X0XIE1XvJi
I les seves fulles són bones com els espinacs o les bledes! Comproveu-ho en la nostra recepta de nyoquis! #chenopodiumalbum #sigueixarcolant pic.twitter.com/pQi4q5NVPF— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) May 21, 2020
La malva, present en els nostres camins, és utilitzada en alguns indrets com el Magreb però aquí no en tenim costum. 🌿🌸
Aquesta setmana us expliquem curiositats d’aquesta espècie i com cuinar-la com a xips! 😋https://t.co/LnH580TEik#malvasylvestris #sigueseixarcolant pic.twitter.com/jJU7NBIs06— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) May 15, 2020
