Les plagues d’estiu s’avancen dos mesos pel canvi climàtic i les altes temperatures

El canvi climàtic i l’augment global de les temperatures, a més d’un avançament de la calor com més va més accentuat, han fet que les plagues d’estiu s’avancin dos mesos. Ho ha explicat el vice-president de l’Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental, Andreu García, que ha indicat que l’entitat fa setmanes que actua per evitar la proliferació d’alguns insectes, com el mosquit tigre o les paneroles del clavegueram. A més, ha comentat que continuarà la tendència a la desestacionalització i ha avisat que aquests canvis han fet que els cicles biològics de les espècies s’accelerin i hi hagi més reproduccions. Tot plegat, afegit a les resistències als productes biocides, fa que les plagues siguin com més va més abundants.

Andreu García ha explicat que tot feia preveure que les paneroles i els mosquits tigre continuarien apareixent amb força aquest estiu. Tot i que la panerola del clavegueram més habitual és l’americana, la de color marró, també es preveu la proliferació de l’oriental, de color negre. Quant a l’alemanya, rossa i més petita, García ha dit que era més habitual dins els habitatges, especialment a la cuina, i en l’àmbit de la restauració.

El mosquit tigre en té prou amb poca aigua per a aparèixer

Malgrat la sequera i l’emergència hídrica, aquest estiu tornarà a haver-hi plagues de mosquit tigre. García ha dit que se’n van començar a detectar després de les pluges de final d’abril i del mes de maig. “Fins i tot, en un context de poques precipitacions, el mosquit tigre viu i s’aprofita de l’activitat humana perquè en té prou amb petites acumulacions d’aigua per a completar el seu cicle vital i reproduir-se”, ha explicat.

L’aparició del mosquit comú anirà condicionada a les pluges més abundants i es concentrarà, sobretot en les zones on plogui fort, perquè necessita força més aigua per a reproduir-se. També hi haurà mosquit comú a les zones amb grans masses d’aigua, prop de rius, llacs i estanys.

Les xinxes de llit, una plaga associada al turisme i als moviments internacionals

Per altra banda, García ha explicat que l’arribada en massa del turisme  els mesos d’estiu i la mobilitat internacional de persones i mercaderies feien créixer les possibilitats d’aparició de les xinxes de llit. I ha advertit que “són força difícils d’eliminar”.

Una nova paparra que afecta Catalunya

A més, darrerament, s’han detectat plagues d’una nova espècie de paparra a les zones periurbanes de les demarcacions de Barcelona i Tarragona. És la Hyalomma lusitanicum, que pot ser portadora de patògens. García ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat: “De tots els individus d’aquesta espècie que s’han trobat i analitzat a Catalunya, cap era portador del virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo, el patogen que hi pot ser present.”

Les rates, una plaga urbana de tot l’any

A diferència dels casos dels insectes, les rates són mamífers, animals de sang calenta, per la qual cosa la temperatura exterior no influeix en la seva aparició i poden estar actives i ser reproductives tot l’any.

La rata grisa, la comuna, es troba principalment en entorns urbans i pot desplaçar-se fins a una distància de cinquanta metres per cercar aliment o aigua. García ha explicat que cada vegada és més habitual la presència de la rata negra, que tradicionalment solia trobar-se al camp. Aquesta espècie escala més fàcilment i pot pujar les parets amb l’ajut de cablejats, sortints o petites esquerdes dels edificis.

Futures amenaces

El canvi climàtic i la globalització han portat, o portaran, noves espècies d’insectes a Catalunya que poden convertir-se en plaga en un futur. Les més destacades són la panerola de banda marró, coneguda també com a panerola dels mobles, que ja s’ha localitzat a Catalunya. Tot i que les infestacions són encara disperses, s’espera que en els anys vinents s’estengui.

Per altra banda, la panerola del Turquestan, tot i que no sol trobar-se en interiors, sí que habita prop dels edificis on puguin trobar refugi. El mosquit de la febre groga, del qual ja s’han trobat exemplars a l’estat espanyol, és millor vector transmissor de malalties i té més tendència a entrar als domicilis que el mosquit tigre.