Rates, paneroles i xinxes: per què augmenten les plagues aquest estiu? 

Últimament, us heu trobat més paneroles que no pas abans? Veieu més rates al carrer? Després de dos anys marcats per la pandèmia, aquest estiu es preveu el retorn al moviment i, de retruc, un augment de les plagues arreu del territori. Rates, paneroles, mosquits i xinxes. Les temperatures altes i les pluges, afegides al turisme i a les restriccions europees dels productes que serveixen per a eradicar-les són alguns dels factors que expliquen la proliferació d’aquestes espècies i que n’hi hagi més als carrers de casa nostra.

Per què aquest estiu es preveuen més plagues que no pas abans?

Quim Sendra, president de l’Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental (l’ADEPAP), assenyala que un dels motius que expliquen aquest augment és la crisi climàtica: “L’escalfament global i el canvi climàtic fan que en llocs on abans aquestes plagues no s’hi trobaven a gust, perquè les condicions no eren favorables, ara, com que han canviat, s’hi sentin molt còmodes.” També ha permès que les espècies autòctones que eren al territori durant una època de l’any molt concreta –com ara els mosquits a l’estiu– ara les tinguem durant tot l’any: “El fet que ara les temperatures siguin més altes fa que no hi hagi aturades hivernals i altera el cicle dels insectes”, detalla Adriana Escudero, investigadora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Un altre factor clau és la globalització i la tornada del turisme. Les plagues també han augmentat perquè ara hi ha espècies noves, que han vingut d’unes altres parts del món i que fins ara no teníem, com ara la vespa asiàtica. “La globalització permet que moltes espècies que no són autòctones arribin al nostre país. Les plagues no són com els ocells, que poden volar milers de quilòmetres, sinó que han d’accedir al territori per mitjà de les mercaderies, els vehicles o les persones”, assenyala Sendra. “Gràcies al comerç internacional, els insectes ara tenen moltes més facilitats per a viatjar entre continents que no pas abans”, diu Escudero.

Per eradicar aquestes plagues es fan servir productes tòxics com ara pesticides, però com més va la Unió Europea en limita més l’ús. A part dels motius ambientals, la restricció també és per evitar que espècies que no són plagues siguin afectades per aquestes substàncies. “En el cas dels raticides, per exemple, podria afectar animals com ara les òlibes”, explica Sendra. Ara, l’ADEPAP considera que s’hauria de limitar l’ús que en pot fer el públic en general, però que s’ha de mantenir la possibilitat de fer-los servir en àmbits professionals. Amb la situació actual diuen que hi ha una manca de recursos a l’hora de lluitar contra les plagues. “Els productes que tenim per a controlar les rates cada vegada són més restringits i menys mortífers. Els afecten menys i, a més, s’hi han tornat més resistents”, afegeix Sendra.

El bernat marró marbrejat és una de les plagues que més preocupa els conreus de fruita, però l’amenaça s’estén a les ciutats perquè també viu a la vegetació que creix als carrers i hiverna a les cases. “Les restriccions imposades per la Unió Europea fan que sigui més difícil de lluitar contra les plagues. Per exemple, per a eradicar el bernat marró marbrejat ens trobem que gairebé no hi ha insecticides eficaços. No tenim eines. I això fa que els nostres agricultors no puguin competir amb els productors de llocs com els Estats Units”, explica Escudero.

Quines espècies han crescut més?

En l’entorn urbà les espècies que més han crescut en nombre són les rates i les xinxes, atès que les seves poblacions han tornat a adquirir mides com les d’abans de la pandèmia. “Les xinxes estan molt relacionades amb el moviment de persones i ara han reaparegut perquè el turisme ha tornat a l’activitat habitual”, diu Sendra.

Respecte de les rates, els canvis humans arran de la crisi sanitària del coronavirus van fer que aquests animals també canviessin de comportament: “Ara es deixen veure més i s’han tornat més descarades entre la gent. Si a això li afegim l’augment de població, la percepció social és que s’han multiplicat per tres”, assenyala Sendra. “A més, durant la pandèmia, molts ajuntaments, moltes empreses i molts particulars que tenien contractats serveis de manteniment, vigilància i control per no tenir rates, a causa de la situació econòmica i social, van prescindir-ne. Això en va afavorir a la proliferació de població.” Una altra evidència que constata aquest creixement és que l’ADEPAP ha rebut entorn d’un 20% més de sol·licituds d’intervencions.

Una altra de les plagues que més es veurà aquest estiu són les paneroles. “S’han instal·lat en tota la xarxa de clavegueram, primer a la costa i després han anat tirant cap a l’interior, de manera que ja és una plaga evident. És a partir de les clavegueres que aquests insectes entren a les fàbriques, les cases, els comerços i els restaurants”, diu Sendra.

Quins riscs hi ha per a la salut? Com podem prevenir la proliferació de plagues?

Els experts alerten que les plagues són un problema per a la salut i que si no es controlen, poden comportar riscs. “En el cas de les paneroles, passen pertot arreu i a les potes porten molts microorganismes altament contaminants i, a més, els causants de moltes al·lèrgies”, assenyala Sendra.

Encara que no estarem mai coberts del tot, es poden prendre un seguit de precaucions per a reduir-ne els riscs: “La millor manera d’evitar que creixin les plagues és controlar-ne les poblacions i limitar-ne l’accés als nostres entorns”, diu. Això passa per mesures físiques que mantinguin els espais ben protegits, com ara mosquiteres, portes amb sistemes que evitin que una rata o una panerola puguin passar-hi per sota i un desguàs ben dissenyat de manera que les espècies no pugin cap a casa nostra pel clavegueram.

Ara, per més que apliquem mesures físiques, cal integrar una vigilància de plagues contínua per a controlar-ne el nombre d’individus. Unes mesures de prevenció que segons Sendra tan sols tenen sentit si es fan col·lectivament: “Hi han de contribuir les administracions públiques, les empreses i també els particulars. D’aquesta manera, ningú no es convertirà en un amplificador.” Escudero creu que és fonamental la col·laboració entre tots els agents implicats, però que també cal fer campanyes de conscienciació de la població.

També és imprescindible la neteja. “Un entorn brut, amb matèria orgànica i amb deixalles, permetrà que les plagues s’alimentin i que trobin un entorn per a viure. Per això, la neteja és crucial com a via de prevenció”, diu Sendra. Considera que darrerament hi ha hagut certa deixadesa per part del sector públic en relació amb el control de plagues: “Els serveis de control de plagues acaben essent una partida que serveix per a reduir costos. Moltes administracions solament es fixen en el preu i no analitzen l’execució del servei. Això fa que després passi el que passa”, diu. “Moltes administracions han d’augmentar el pressupost de pressa i disposar de mitjans addicionals per a contenir l’augment de plagues quan ja hi és. En canvi, si es previngués i es prenguessin les mesures adequades des de bon començament, no caldria.”