Dins el pla secret de Donald Trump per a posar fi a la guerra d’Ucraïna

The Washington Post · Isaac Arnsdorf, Josh Dawsey i Michael Birnbaum

L’ex-president nord-americà Donald Trump ha dit en privat que podria posar fi a la guerra d’Ucraïna pressionant aquest país perquè cedís algun territori, segons fonts coneixedores del pla. Alguns experts en política exterior diuen que la idea de Trump recompensaria el president rus, Vladímir Putin, i aprovaria la violació a la força de les fronteres reconegudes internacionalment.

La proposta de Trump consisteix a empènyer Ucraïna a cedir Crimea i la regió fronterera del Donbàs a Rússia, segons les persones que en van parlar amb Trump o els seus assessors i que ho expliquen amb la condició d’anonimat perquè les converses eren confidencials. Aquesta proposta, de la qual no s’ha informat anteriorment, seria un gir radical respecte de la política del president dels EUA, Joe Biden, que ha posat èmfasi a frenar l’agressió russa i proporcionar ajut militar a Ucraïna.

En el seu intent de tornar al poder, el candidat republicà ha presumit sovint que podria negociar un acord de pau entre Rússia i Ucraïna en vint-i-quatre hores si era elegit, fins i tot, abans d’assumir el càrrec. Però s’ha negat a especificar públicament com resoldria ràpidament una guerra que fa dos anys que dura i que ha matat desenes de milers de soldats i civils.

Els experts en política exterior alineats amb Trump posen l’èmfasi a fer front a les amenaces de la Xina respecte dels interessos nord-americans i a cercar la manera de revertir la dependència creixent de Rússia de la Xina per a obtenir assistència militar, industrial i econòmica. També han advocat per limitar l’expansió de l’OTAN.

En privat, Trump diu que creu que tant Rússia com Ucraïna “volen salvar la cara, volen una sortida”, i que la gent d’algunes parts d’Ucraïna estaria d’acord a ser part de Rússia, segons una persona que ha tractat l’afer directament amb Trump. Acceptar el control rus sobre unes parts d’Ucraïna ampliaria l’abast de la dictadura de Putin després de la guerra terrestre més gran d’Europa d’ençà de la Segona Guerra Mundial. Alguns dels partidaris de Trump han provat de persuadir-lo.

“He passat el 100% del meu temps parlant amb Trump sobre Ucraïna”, diu la senadora Lindsey Graham (republicana per Carolina del Sud), una antiga crítica de Trump que ara ha esdevingut una aliada. I sobre Putin, diu: “Ha de pagar un preu. No pot guanyar al final d’això.”

Rússia ja ha declarat abans que s’annexionaria terra ucraïnesa més enllà de la regió del Donbàs i Crimea, i el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha dit que no acceptaria de cedir cap territori. L’intercanvi de territori per un alto-el-foc posaria Ucraïna en una posició pitjor, sense garanties que Rússia no es rearmés i reprengués les hostilitats, com ha fet en el passat, diu Emma Ashford, membre sènior del Stimson Center, un think tank no partidista. “És un acord terrible”, diu sobre la proposta de Trump.

L’equip de campanya de Trump s’ha negat a respondre directament a les preguntes per a aquest article. “Qualsevol especulació sobre el pla del president Trump prové de fonts anònimes i desinformades que no tenen ni idea del que passa ni del que passarà”, diu la portaveu de la campanya Karoline Leavitt en un comunicat. “El president Trump és l’únic que parla d’aturar la massacre.”

En el seu discurs sobre l’estat de la Unió, Biden va dir que Putin envaïa Ucraïna i sembrava el caos a tot Europa i més enllà, i que Ucraïna provava de defensar-se. El president ha esbossat un pla a llarg termini de suport a Ucraïna que augmentaria les seves capacitats militars enguany per tal de passar a l’ofensiva l’any que ve. Però l’ajuda nord-americana perill, perquè el president de la cambra, el republicà Mike Johnson, s’enfronta a una revolta dels republicans de línia dura, que s’oposen a més finançament i en demanen la destitució.

Fora del càrrec, Trump ha pressionat els republicans del congrés perquè s’oposin a l’ajuda addicional dels Estats Units a l’esforç bèl·lic d’Ucraïna, i el seu retorn a la Casa Blanca ampliaria significativament la seva influència en el debat. Veient la dinàmica política als Estats Units, els aliats europeus han impulsat la indústria militar fins al punt que preveuen de suplantar una part important de l’assistència actual dels EUA a Kíiv. Però els analistes diuen que, de manera realista, la capacitat d’Ucraïna per a continuar lluitant es veuria afeblida si Trump aconseguís de blocar més ajut.

En molts aspectes, el pla de Trump es troba en línia amb el seu enfocament com a president. La preferència per les grans cimeres per sobre dels detalls polítics, la confiança en les seves habilitats de negociació i la impaciència amb els protocols diplomàtics convencionals van ser característiques de la manera com va abordar els afers exteriors en el seu primer mandat.

En els seus vuit anys com a abanderat del Partit Republicà, Trump ha encapçalat un canvi fort en l’orientació predominant del partit i s’ha tornat més escèptic respecte de la intervenció estrangera, com és l’ajut militar a Ucraïna. Trump ha elogiat constantment Putin, ha expressat admiració pel seu règim dictatorial i, fa poc, va fer tot el possible per a evitar de criticar-lo arran de la mort a la presó de l’opositor polític Aleksei Navalni. Tampoc no ha demanat l’alliberament d’Evan Gershkovich, el periodista del Wall Street Journal retingut durant un any a Rússia sense càrrecs ni judici.

Trump s’ha negat a reconèixer la ingerència de Rússia en les eleccions del 2016 i ha culpat falsament Ucraïna d’haver ajudat la rival demòcrata Hillary Clinton, una calúmnia difosa pels serveis d’espionatge russos. L’any 2019, el seu intent de retenir l’ajuda a Ucraïna tret que Zelenski anunciés una investigació sobre Biden va portar la primera destitució de Trump.

En una trucada telefònica amb Zelenski, aquell any que Trump va dir que era “perfecte”, el president nord-americà va pressionar-lo perquè investigués Biden i la desacreditada teoria que Ucraïna volia interferir en les eleccions del 2016, i no pas Rússia. Més tard, el senat, controlat pels republicans, va absoldre Trump.

“La relació inexplicable i admirativa de l’ex-president Trump amb Putin, juntament amb la seva hostilitat sense precedents envers l’OTAN, no pot donar a Europa ni a Ucraïna cap confiança en els seus tractes amb Rússia”, diu Tom Donilon, assessor de seguretat nacional de l’ex-president Barack Obama. “Els comentaris de Trump animant Rússia a fer el que vulgui amb els nostres aliats europeus es troben entre les declaracions més inquietants i perilloses fetes per un dels principals candidats del partit a la presidència. La seva posició representa un perill clar i actual per a la seguretat dels EUA i d’Europa.”

Graham diu que ha desaconsellat de donar a Rússia les terres que reivindica i vol que Trump adopti un camí perquè Ucraïna s’incorpori a l’OTAN. “Per a mi, la manera d’acabar aquesta guerra és que Ucraïna entri a l’OTAN i a la UE”, diu. “Ell no en parla gaire, d’això. No sé ni si hi ha pensat gaire.”

En les seves promeses públiques de posar fi a la guerra, Trump ha ocultat clarament els detalls sobre com negociaria amb Putin i Zelenski. “Diré certes coses a cadascun d’ells que no diria a la resta del món, i per això no us puc dir gaire cosa més que això”, va dir Trump en una entrevista el mes de març amb l’antic assessor Sebastian Gorka.

El seu silenci públic sobre la tàctica negociadora ha deixat espai perquè uns altres omplin aquest buit. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, amb tendències autocràtiques i pro-russes i que s’ha enemistat amb els aliats europeus, es va reunir amb Trump el mes passat i després va explicar que Trump li havia dit que obligaria a posar fi a la guerra perquè no donaria “un cèntim” per a ajudar Ucraïna. L’afirmació d’Orban era falsa, però l’ex-president no va voler contradir-lo públicament, després d’haver-lo acollit tota la nit al seu club Mar-a-Lago i d’haver admirat la seva duresa i les posicions contra la immigració, segons una font propera a Trump que es manté en l’anonimat.

Durant la reunió, Orbán va parlar llargament sobre la història soviètica, el desig de Rússia de conquerir territori ucraïnès i els desafiaments militars als quals s’enfrontava Ucraïna. Trump va escoltar-lo, però no es va comprometre a res, diu aquesta font. Ens hem posat en contacte amb un portaveu d’Orbán, però no ha volgut fer cap comentari sobre la qüestió.

El pla de Trump per a Ucraïna va circular per Washington el novembre passat, en una reunió a l’Heritage Foundation entre figures de política exterior de centre-dreta i una delegació visitant del Consell Europeu de Relacions Exteriors. L’antic assessor de la Casa Blanca de Trump Michael Anton va descriure-hi els detalls del pla de pau de Trump, que inclouïen la cessió d’Ucraïna dels territoris de Crimea i el Donbàs, limitar l’expansió de l’OTAN i atreure Putin perquè redueixi la dependència creixent de la Xina, segons fonts presents a la reunió.

Contactat per telèfon al març, Anton va dir que no havia parlat amb Trump de feia divuit mesos o vint-i-quatre, i va negar saber res sobre el pla de Trump per a Ucraïna. No va respondre a més preguntes.

James Carafano, un membre de l’Heritage Fundació que va convocar la reunió, s’ha negat a comentar aquella conversa privada, però critica la idea de separar Rússia de la Xina. “Aquesta és una idea estúpida”, diu. “Qualsevol cosa que poguessis donar a Rússia i que realment valoraria comprometria tots els teus altres interessos. La manera de fer front a la relació Rússia-Xina és fer de Rússia un soci més feble.”

El distanciament de Rússia de la Xina implicaria, presumiblement, un alleujament de les sancions, tenint en compte que el Kremlin s’ha girat cap a Pequín per provar de compensar les sancions occidentals generalitzades als sectors energètic, de defensa i financer, diu Jeremy Shapiro, cap de l’oficina del Consell Europeu de Relacions Exteriors a Washington, que va portar la delegació del grup a la reunió del novembre. Shapiro s’ha negat a comentar els detalls de la conversa, citant les regles bàsiques de l’esdeveniment de novembre que prohibia de difondre res que s’hi digués, però diu que el pla de pau de Trump a Ucraïna no semblava que fos detallat.

“La gent de Trump té la sensació que un dels grans pecats de la guerra d’Ucraïna i de la política envers Rússia, en general, va ser empènyer Rússia cap a la Xina i fer-la encara més dependent de la Xina”, diu. “L’enfocament fonamental de Trump amb totes les coses és reunir els homes a una habitació per discutir”, sense tenir necessàriament plans detallats, afegeix Shapiro.

Els experts russos dubten que els esforços de pau de Trump tinguin èxit. Fiona Hill, investigadora principal de la Brookings Institution que va ser la màxima assessora de Trump a Rússia i d’ençà d’aleshores s’ha convertit en una crítica destacada, diu que li recorda el 2017, quan estrangers i executius d’empreses sense investigar es van acostar a Trump amb uns quants plans de pau, i va pensar que podria seure amb Rússia i Ucraïna i mediar amb la força del seu carisma personal.

L’equip de Trump “pensa en això de manera molt parcel·lada, que és una cosa entre Ucraïna i Rússia”, diu Hill. “Hi pensen com una disputa territorial, més que no pas com tot el futur de la seguretat europea i l’ordre mundial per extensió”. Fins i tot traçant una línia d’armistici pot ser que no sigui tan fàcil. El setembre del 2022, el Kremlin va declarar que s’annexava quatre províncies del sud i l’est d’Ucraïna, inclosa la regió del Donbàs, però que s’estenia molt més enllà. Atès que Kíiv encara controla gran part del territori, qualsevol intent de resoldre la guerra amb concessions territorials és probable que impliqui un extens regateig, tret que ambdues parts acceptin de congelar les línies del front que hi hagi en el moment d’un acord.

Ucraïna i els aliats europeus probablement resistiran als esforços de Trump per arribar a un acord amb Moscou, diu Hill. I afegeix que els Estats Units tenen un poder limitat per a un acord unilateral perquè l’alleujament significatiu de les sancions dependria de la cooperació europea. “És probable que cap nivell d’influència dels Estats Units obligui el lideratge ucraïnès a participar en polítiques que constituirien un suïcidi polític nacional”, diu Michael Kofman, analista de la guerra entre Rússia i Ucraïna al Carnegie Endowment for International Peace, un think tank no partidista. “I cap nivell d’influència dels Estats Units no pot obligar Ucraïna a cedir territori o participar en aquesta mena de concessions. Aquesta és una situació en què, si estàs disposat a donar una mà, l’altra part de seguida voldrà la resta del braç.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb