04.11.2021 - 13:25
|
Actualització: 04.11.2021 - 16:46
“El govern entra en una nova etapa respecte de la política lingüística.” La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, han presentat una nova estratègia per a abordar les polítiques lingüístiques del govern, que han definit com una prioritat per a l’executiu. El primer departament que engega mesures per a revertir la pèrdua de parlants del català és el d’Educació, i el conseller Gonzàlez-Cambray ha presentat un pla de promoció, impuls i augment de l’ús social del català als centres educatius.
Gonzàlez-Cambray ha dit que, després de les primeres dècades de la immersió lingüística, s’ha constatat una davallada de l’ús del català amb un informe que analitza seqüencialment les respostes a un qüestionari sobre usos de la llengua fet el 2006, el 2013 i el 2021 a alumnes de quart d’ESO d’una cinquantena d’instituts. “Allò que fins ara era una percepció, avui ho comencem a constatar amb dades d’un informe que es va fer a final del curs passat”, ha dit.
L’informe mostra que, el 2006, el 56% dels alumnes s’adreçaven als professors sempre o gairebé sempre en català, i que el 2021 en són un 39,4%. En els treballs en grup, en els quals els alumnes es relacionen entre si sense la instrucció directa del professor, el 2006, el 67,8% sempre o gairebé sempre parlaven en català; mentre que el 2021 la xifra ha caigut al 21,4%. L’informe també recull una davallada important de la llengua vehicular que fa servir el professor, que en el model d’immersió lingüística hauria de ser sempre el català excepte en les matèries d’uns altres idiomes. L’any 2006, sempre o gairebé sempre l’empraven en el 63,7% dels casos, el 2013 en el 61,1% i l’any 2021 és el 46,8%. “Constatem un ús infreqüent del català en les interaccions orals de l’alumnat, una tendència per part dels professors al canvi de llengua i que aquesta situació també passa en els temps no lectius: menjadors, activitats extraescolars i patis”, ha dit Gonzàlez-Cambray.
Entre els motius que consideren responsable d’aquest canvi d’ús del català, hi ha el canvi de model educatiu, amb menys intervenció del mestre i més interrelació dels alumnes, fet pel qual s’ha diluït la figura del professor com a referent lingüístic. També ho han atribuït a l’arribada d’alumnes provinents d’indrets de parla no catalana. “A començament dels anys 2000, hi va haver un gran acord per fer que els nous catalans s’incorporessin a l’ús de la llengua catalana. Aquests darrers anys, la dinàmica no ha estat aquesta, sinó la contrària, i s’ha tendit a adreçar-s’hi en castellà”, ha dit el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.
Arran d’aquesta situació, Gonzàlez-Cambray ha presentat un pla de promoció i ús del català als centres educatius. Cada centre del Principat haurà de fer un informe lingüístic del seu entorn i, d’acord amb cada context, es faran accions formatives concretes per fer prendre consciència a la comunitat educativa de la importància del paper que té per a la salut del català. El pla es fonamenta en la creació de grups impulsors a cada centre –formats per professors, membres de cada equip directiu i un professional de promoció lingüística–, que hauran de tenir en compte el context del centre i identificar els elements de millora, establir objectius i calendaris i proposar canvis al projecte lingüístic, si es considera necessari. A més, tots els docents del país hauran de formar-se per disposar de totes les eines per fer un ús adequat del català quan facin classe.
El pla començarà a implantar-se a dos-cents centres de Catalunya, públics i concertats, i de diversos nivells educatius, excepte les escoles bressol. Durant el primer trimestre s’escolliran els primers en què s’aplicarà, durant el segon es formaran els grups impulsors i al tercer es faran les formacions. Segons que ha dit Gonzàlez-Cambray, en quatre anys s’haurà arribat a tots els centres de Catalunya. A més, ha dit que treballaran amb el Departament d’Universitats perquè els futurs professors que ara estudien arribin a les aules amb la formació adequada sobre el català.
Els projectes lingüístics del centre han de reflectir la realitat
La secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, ha dit que els centres tenen la possibilitat de fer alguna matèria en un idioma diferent del català i que així consti en els projectes lingüístics, sempre que tingui l’aval del claustre, la comunitat educativa, el consell escolar i la inspecció. Però això no exclou que tots els altres àmbits en què no es preveu l’ús d’un altre idioma, la llengua emprada hagi de ser el català. “Els projectes educatius de cadascun dels centres han de reflectir allò que hi passa a les aules. Documentalment podem escriure una cosa, però si no passa, no ens serveix de res. Si cal, actualitzem els projectes lingüístics perquè reflecteixin la realitat de les aules i l’entorn de cadascun dels centres”, ha afegit Gonzàlez-Cambray.
La Generalitat recorre contra l’anul·lació del pla lingüístic d’una escola de Llagostera
El conseller d’Educació també ha parlat de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’anul·lar el projecte lingüístic d’una escola de Llagostera (Gironès) perquè no incloïa el castellà també com a llengua vehicular de l’ensenyament: “És molt cansat. Arriba un punt que, d’alguna manera, ens haurem de rebel·lar contra aquesta persecució judicial. Ja n’hi ha prou que els tribunals vulguin imposar i decidir polítiques educatives. A Catalunya, l’autoritat educativa del país és el Departament d’Educació.”
Ha dit que d’ençà de l’any 2005 s’han trobat 81 casos de famílies que han aconseguit, a través dels tribunals, que dins l’aula concreta d’aquell alumne el 25% de la docència es fes en castellà. “Són 81 famílies, de més d’1.600.000 alumnes al sistema educatiu català. D’aquestes 81 famílies, hi ha 7 casos, entre els quals el de l’escola de Llagostera, en què el TSJC contradiu el Tribunal Suprem i diu que s’ha d’aplicar a tot el centre educatiu.” Arran d’aquesta decisió, ha dit que la Generalitat ha interposat un recurs de cassació, de manera que la sentència no és ferma. “Com que no és ferma, l’escola de Llagostera no ha de canviar el projecte del seu centre”, ha conclòs.
