12.12.2023 - 14:29
|
Actualització: 12.12.2023 - 17:59
El consell executiu ha aprovat el pla d’acció per a combatre la pressió estètica 2023-2026 a proposta del Departament d’Igualtat i Feminismes i impulsat per l’Institut Català de les Dones. És un pla sense precedents en l’àmbit internacional, que ataca tant les causes com les conseqüències de la pressió estètica i té un pressupost de partida de 10,6 milions d’euros. En aquesta línia, estableix 68 accions en àmbits com la moda, l’alimentació, el consum, l’audiovisual, l’esport, el món laboral, l’educació i la salut.
El pla és el resultat d’un treball conjunt amb entitats i activistes vinculades a la lluita contra la pressió estètica i els diferents departaments de la Generalitat.
Bones pràctiques en el sector de la moda
El pla inclou diverses mesures dirigides a impulsar bones pràctiques i enfortir els drets de les consumidores en el sector de la moda. S’impulsarà un gran acord de país amb les principals marques de moda per fomentar la neutralitat corporal, és a dir, l’acceptació del propi cos tal com és sense valoracions estètiques positives ni negatives, com també per a assegurar la disponibilitat, a tots els establiments físics, de talles adequades per a tots els cossos. El pla també contempla l’obligació que les grans empreses de venda de roba a Catalunya tinguin una oferta de talles més àmplia, com l’obligació d’informar de l’equivalència del seu sistema d’organització de talles amb les mides corporals. Totes aquestes obligacions s’han incorporat a l’avantprojecte de modificació del Codi de Consum, que actualment està en fase de tramitació.
Més diversitat corporal a l’audiovisual i la publicitat
Els cànons de bellesa que promouen la indústria audiovisual, la publicitat i les xarxes socials sovint fomenten un pes, edat i físic que no reflecteixen la pluralitat dels cossos i la diversitat de l’aspecte físic. Per evitar-ho, el pla preveu impulsar un acord amb els mitjans de comunicació, anunciants i altres agents implicats en l’activitat publicitària per adoptar criteris per una publicitat igualitària i identificar l’ús d’imatges o parts del cos que hagin estat manipulades o retocades. També s’elaborarà un codi de bones pràctiques per promoure la diversitat corporal amb l’objectiu d’eliminar les representacions estereotipades.
D’altra banda, preveu la incorporació de la diversitat corporal en la programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i altres operadors públics i privats. Es promourà la difusió de continguts digitals fets per joves creadors i creadores contra la pressió estètica i la inclusió en la programació del canal SX3 de 3Cat de referents amb diversitat corporal i de continguts sensibilitzadors sobre la pressió estètica i els seus impactes en la infància i l’adolescència.
El pla inclou, a més, diverses mesures dirigides a conscienciar la societat per modificar l’imaginari que normalitza la pressió estètica, per tal d’identificar-la com una violència masclista simbòlica i avançar cap a la seva erradicació. El govern impulsarà campanyes i accions comunicatives institucionals. Així mateix, s’aprovarà un acord del govern per incloure la diversitat de cossos en les campanyes de publicitat institucional.
Millorar l’accés i l’atenció als trastorns de la conducta alimentària
La pressió estètica afecta l’autoestima i pot provocar problemes de salut, tant física com mental. En són un exemple els trastorns de la conducta alimentària (TCA) i l’obsessió pel control del pes, que poden derivar en malalties com l’anorèxia o la bulímia, o la cerca d’un cos ideal mitjançant dietes fetes sense consell ni supervisió de professionals o d’intervencions quirúrgiques que poden posar en risc la pròpia vida. En aquest sentit, si bé els TCA són sempre multicausals, la pressió estètica contribueix d’una manera decisiva a la insatisfacció corporal, que pot actuar com a detonant d’aquests trastorns.
És per això que es preveu el desplegament d’un pla de xoc per millorar l’accessibilitat i l’atenció als trastorns de la conducta alimentària, que integra actuacions en l’atenció primària de salut i atenció als serveis de salut mental, a més de l’actualització de la guia per a famílies de persones afectades per un TCA. A més es crearan consultories per a adolescents i joves a través del web adolescents.cat sobre alimentació i imatge corporal.
D’altra banda, s’impulsarà la recerca en aquest àmbit i s’elaboraran enquestes adreçades especialment a la infància i l’adolescència per conèixer l’impacte de la pressió estètica en la salut mental i en la satisfacció amb la vida en aquestes franges d’edat.
Evitar la discriminació per l’aparença física en els àmbits laboral i esportiu
La pressió estètica també té lloc en el món laboral, especialment en les professions que impliquen una interacció directa amb el públic. Per això el pla preveu l’elaboració de recomanacions de regulació d’uniformes que evitin la pressió estètica i respectin la diversitat de cossos adreçades al teixit empresarial i al Consell de Relacions Laborals.
Una realitat que també es dona al món de l’esport, on encara hi ha indumentàries que sexualitzen les dones i que reforcen l’ideal d’un cos determinat que, en cap cas, té relació directa amb les habilitats per a la pràctica esportiva. Així doncs, es faran recomanacions adreçades a entitats esportives i altres agents del sector per sensibilitzar davant les causes provocades per la pressió estètica i està prevista la realització d’un estudi de reglamentacions i normatives federatives que afecten la imatge corporal, com la vestimenta i la imatge, a través de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).
Formació de professionals per a la prevenció de la pressió estètica
Per prevenir la pressió estètica i promoure la neutralitat corporal, el pla dóna molta importància al treball en aliança amb professionals de referència de diversos àmbits. En aquest sentit, el pla posa l’accent en la formació adreçada a docents, professionals de l’educació en el lleure, professionals dels centres esportius públics, associacions de famílies d’alumnes (AFA), professionals de l’àmbit de la salut, especialment orientada a combatre la grassofòbia, i professionals de la dermofarmàcia en relació amb productes dermatològics i en l’àmbit d’afeccions de pell en pells racialitzades. També es formaran professionals dels Serveis d’Atenció i Informació a les Dones (SIAD) i els Serveis d’Atenció Integral LGBTI+ (SAIs) i professionals de l’Agència Catalana del Consum.
A més, es preveuen desplegar diverses mesures en l’àmbit educatiu, com la inclusió de continguts relatius a la pressió estètica i la neutralitat corporal al currículum educatiu, als currículums de graus universitaris i formació professional vinculats a la intervenció amb infants, adolescents i joves i en el currículum educatiu d’INEF. A més, es revisarà el currículum d’educació física en l’educació obligatòria per incorporar la diversitat de cossos i la neutralitat corporal.
Primeres accions dutes a terme
Algunes de les accions previstes al pla ja s’han dut a terme, com la primera desfilada de moda inclusiva que es va fer a l’estat durant la 080 Barcelona Fashion el passat mes de maig.
Pel que fa a la formació dels diversos equips professionals, l’Institut Català de les Dones ja ha celebrat formacions a Tortosa, Tarragona, Lleida, Barcelona i Girona entorn la pressió estètica destinades a professionals dels Serveis d’Informació i Atenció a Dones (SIAD). Està previst continuar amb aquestes formacions durant el 2024. També s’ha dut a terme una formació en perspectiva de gènere al conjunt de professionals del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya i de l’Agència Catalana del Consum.
En l’àmbit de la sensibilització, i amb l’objectiu de modificar un imaginari social que normalitza la pressió estètica, el Departament d’Igualtat i Feminismes, en col·laboració amb Radio Primavera Sound, va organitzar a començament de desembre una jornada de pòdcasts per a combatre la pressió estètica.
