26.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 26.01.2024 - 21:41
La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, va anunciar la setmana passada que l’executiu de Sánchez treballava en un sistema de verificació d’identitat en línia que impediria als menors d’edat d’accedir a continguts pornogràfics per internet. Tot i que fins ara n’han transcendit molt pocs detalls, la previsió del govern espanyol és que el sistema entri en vigor aquest mateix estiu per combatre l’accés prematur a uns continguts que consideren que promouen la violència contra les dones, impliquen un risc greu d’addicció i poden desencadenar comportaments sexuals inapropiats.
Tanmateix, el de l’espanyol no és pas el primer pla que un govern presenta per impedir que els menors accedeixin a continguts pornogràfics a internet. A Europa, països com ara el Regne Unit, Itàlia i l’estat francès ja han emprès iniciatives semblants. Però totes han acabat caient pel seu propi pes o obtenint resultats insuficients, llastrades per les dificultats tècniques i els interrogants en matèria de privadesa.
El Regne Unit, pioner sense èxit
El 2017, el govern britànic esdevingué el primer del món a presentar formalment un full de ruta per a blocar l’accés de menors d’edat a pàgines pornogràfiques. El projecte original de l’executiu conservador consistia a aplicar un sistema de verificació d’edat que obligava qualsevol web pornogràfica a mostrar una pàgina d’entrada sense continguts explícits a qualsevol usuari que la visités des d’una adreça IP del Regne Unit. En cas que l’usuari tingués més de divuit anys, es podria verificar i accedir a la resta de continguts de la web.
A la primeria, l’executiu va proposar mètodes diversos de verificació d’edat, com ara un sistema d’accés amb targeta de crèdit o bé l’adquisició d’un “passi pornogràfic” en establiments verificats, com ara quioscs. El sistema havia d’entrar en vigor a mitjan 2018, però va topar amb tota mena d’entrebancs burocràtics –també de la UE, que va obligar Londres a endarrerir-ne sis mesos la implantació per a estudiar si complia la legislació europea. La mesura també va topar amb les crítiques dels defensors de la privadesa, que temien que el sistema pogués fer-se servir per a aplegar l’activitat a les xarxes dels usuaris. Després d’endarrerir-ne l’entrada en vigor tres vegades, a final del 2019 el govern britànic va desistir del pla, i adduí dificultats tècniques relatives al disseny del sistema de verificació d’edat.
A final del 2023, tanmateix, l’executiu aprovà l’anomenada llei de seguretat en línia, que obliga les pàgines pornogràfiques a verificar l’edat dels usuaris sota amenaça de sancions econòmiques. Dins el desplegament de la llei, el regulador de telecomunicacions del Regne Unit, Ofcom, proposà sis mètodes de verificació d’identitat a la xarxa. La proposta s’haurà de sotmetre a un procés de revisió legal, que s’allargarà un any pel cap baix. Ara com ara, el govern continua sense revelar quan farà efectiva una proposta que neix amb les mateixes incògnites que l’anterior.
Sense notícies del pla de l’estat francès
Un cas semblant al del Regne Unit és el de l’estat francès, on els plans per a introduir un sistema de verificació d’edat tampoc no han arribat a bon port tot i els esforços del govern. Després d’haver pressionat les pàgines pornogràfiques –sense èxit– perquè apliquessin voluntàriament un sistema de verificació d’edat, el febrer de l’any passat l’Elisi va anunciar que implantaria un sistema de verificació d’edat per a accedir a contingut explícit a internet. A partir del mes de setembre, segons que explicà aleshores el govern, qualsevol usuari que volgués entrar en una pàgina amb contingut pornogràfic hauria de descarregar-se una aplicació al mòbil que contindria un certificat digital que en verificaria l’edat. Si el certificat era vàlid, l’aplicació generaria un codi d’accés que l’usuari podria introduir a la pàgina per a entrar-hi.
A l’octubre, l’Assemblea francesa aprovà definitivament la llei que atorgava al regulador de les telecomunicacions a l’estat francès, Arcom, la potestat de blocar sense autorització judicial les pàgines amb continguts explícits que no verifiquessin l’edat dels usuaris. El text també encarregà a l’Arcom el disseny d’una “referència tècnica” que permetés a les pàgines de verificar amb seguretat l’edat dels internautes. Dies després de l’aprovació de la llei, la justícia francesa va aprovar la petició de dues associacions de protecció de la infància per a blocar l’accés a nou pàgines pornogràfiques. D’aleshores ençà, tanmateix, el govern no ha tornat a pronunciar-se sobre el projecte, i les mesures de verificació d’edat continuen sense aplicar-se a la pràctica.
Mesures tímides a Itàlia i a Brussel·les
Seguint les petjades del Regne Unit i l’estat francès, el novembre passat Itàlia va instaurar un sistema que obliga tots els proveïdors de telecomunicacions a instal·lar un filtre automàtic a les targetes SIM registrades a joves de menys de divuit anys que els bloca l’accés a continguts que l’Autoritat Italiana per a la Garantia en les Comunicacions (AGCOM) titlla de perjudicials. Aquesta categoria inclou “activitats sexuals” i “la nuesa total o parcial en un context pornogràfic o sexual”, com també continguts sobre juguesques, autolesions, drogues i violència explícita.
A final del mes passat, la UE va designar les tres principals pàgines de pornografia del món –PornHub, Xvideos i Stripchat– com a “Plataformes en línia molt grans” (VLOP), una etiqueta que implica responsabilitats afegides en àrees com ara la moderació de continguts. La designació dóna a aquestes pàgines un termini de quatre mesos per a aplicar proteccions contra l’accés de menors, com ara eines de verificació d’identitat. Una portaveu de la UE va explicar aleshores que la Cartera d’Identitat Europea –un registre d’identitat en línia europeu que ha d’entrar en vigor enguany– podria ser una solució possible al problema de la verificació de l’edat en pàgines pornogràfiques. Tanmateix, Brussel·les encara no ha designat els mecanismes que aquestes pàgines hauran de seguir per a complir la regulació europea.
Les dificultats tècniques i la privadesa, els grans llasts
La manca d’èxit dels plans aplicats fins ara per impedir l’accés de menors a pàgines pornogràfiques s’explica, principalment, a causa de dos factors: les dificultats tècniques a l’hora de dissenyar un sistema de reconeixement d’identitat digital a gran escala, d’una banda, i els impediments de privadesa que aquest sistema suscita. Com explicà al desembre l’organització pels drets dels internautes ORG sobre la proposta del govern britànic, “L’ús de tecnologies de verificació d’edat per a la pornografia suscita el risc que dades confidencials siguin compilades, filtrades, compartides o venudes. Entre les conseqüències potencials de filtracions d’aquestes dades hi ha el xantatge, el frau i la publicació de les preferències sexuals dels usuaris en circumstàncies molt vulnerables.”
Més enllà d’aquests inconvenients, l’eficàcia de qualsevol intent d’establir un sistema de restricció d’accés a la pornografia a internet és en risc per les VPN, una tecnologia de fàcil accés i ús gratuït que simula que l’usuari es connecta a la xarxa des d’un país diferent d’on és. Uns altres sistemes que no funcionen mitjançant la verificació de la identitat de l’usuari, sinó mitjançant l’autorització del dispositiu que fa servir (com ara les restriccions imposades per Itàlia a les targetes SIM dels menors), poden esquivar-se, simplement, si es fa servir un aparell autoritzat. Un problema afegit és que a internet hi ha centenars de milers, si no milions, de webs de pornografia, cosa que fa pràcticament inevitable que milers de pàgines escapin el control del govern.
Una proposta necessària, però insuficient
Per al sociòleg Lluís Ballester, professor a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i expert en l’impacte de la pornografia en els adolescents, el fet que cap sistema de verificació d’edat per a accedir a continguts pornogràfics sigui infal·lible no vol dir que no valgui la pena de mirar d’aplicar-ne un. “Posar obstacles no estaria malament, certament. Si ja ho fem en el cinema comercial, perquè no ho podem fer en altres àmbits?”, demana.
Així, Ballester remarca que un 15% dels joves que miren pornografia regularment comença a consumir-ne a deu anys o menys. “Tenim nens de cinquè o sisè de primària que ja miren pornografia, és una bogeria. L’accés en edats molt baixes és un problema molt gran”, explica. “I no et pensis que aquests nens comencen mirant porno eròtic, no: generalment són continguts molt violents. I s’ho troben perquè han posat una paraula en un cercador, o perquè han fet clic en un anunci que els ha sortit en un videojoc”, continua.
Aquests usuaris més joves, explica, són precisament els que menys coneixements i menys eines tindrien a l’hora d’esquivar un hipotètic sistema de verificació d’identitat. El sociòleg, en aquest sentit, traça un símil amb el consum d’alcohol. “Un noi de catorze anys pot comprar-se una ampolla de ginebra? Segurament, però ho tindrà molt més difícil que si no hi hagués una llei que ho prohibís”, diu. “Podrà trobar maneres alternatives per a comprar alcohol, sí, però hi ha aquest primer obstacle”, afegeix.
Així i tot, insisteix que un sistema de restricció d’accés –per eficaç que sigui– no pot ser cap solució definitiva al problema de la pornografia. “L’estratègia que considerem més important és l’educativa, clarament”, explica.
“Hem fracassat per haver pensat que els adolescents no tenen sexualitat, a l’hora de no voler canalitzar-ne la curiositat sexual i permetre’ls que parlin del cos, del desig, del plaer… De mil coses que realment els interessen molt. Ens hem concentrat molt en la prevenció de l’embaràs i de les malalties de transmissió sexual, però això no va per aquí: s’ha de fer una educació dels efectes de les emocions, les relacions i la sexualitat molt més àmplia, que els adolescents se sentin lliures per a parlar-ne”, continua. I ho rebla: “Això, fins ara, no s’ha fet.”
