13.06.2024 - 07:00
El pla Endreça, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona de Jaume Collboni, afecta negativament els sense-sostre. El projecte va entrar en vigor el juliol de l’any passat i és pensat per posar ordre a l’espai públic, amb accions per a millorar la neteja i el manteniment urbà, a partir d’ordenances municipals. No obstant això, la fundació Arrels denuncia que el pla dificulta el dia a dia de la gent que viu al carrer i implica més sancions i vulneracions de drets. Segons Arrels, el pla també implica un augment dels efectius de la Guàrdia Urbana, i en aquesta primera fase, la policia i els serveis de neteja fan fora els sense-sostre dels llocs on pernocten o on acostumen a passar el dia. La fundació també es queixa que es vengui un missatge que relaciona neteja amb seguretat.
Amenaces de llençar-los les pertinences o fer-ho sense avís previ, mullar les persones que descansen al carrer, llençar a les escombraries mantes, cartons, documentació, el mòbil o la medicació. Són algunes de les actuacions que denuncien els sense-sostre. Relaten que, sovint, la policia apareix cada dia i a la mateixa hora. I que, a vegades, els amenacen de prendre’ls els animals de companyia o els sancionen amb multes. Segons Arrels, la impressió dels sense-sostre és d’abús i d’impotència perquè moltes de les actuacions es fan reiteradament cada dia. Això fa que moltes persones tinguin estrès, angoixa i que s’empitjorin les condicions de viure al carrer.
“Hem observat un increment policial, sobretot en punts de pernoctació on hi ha un agrupament de persones. Això es tradueix en el trencament de les rutines de les persones que viuen al carrer, en molts casos relacionades amb la supervivència. Les persones han de fer guàrdia i quedar-se al lloc on dormen a l’hora que ve la Guàrdia Urbana, esperar que es faci la neteja, esperar que s’assequi el terra i tornar a col·locar les coses a lloc. Això pot comportar que es perdin torns en menjadors socials, recursos d’atencions bàsiques…”, relata un equip de carrer d’Arrels. A banda de l’increment de la intervenció policíaca, els sense-sostre que visiten Arrels manifesten que els agents s’hi adrecen amb més contundència, i que això els genera indignació i resignació.
Multes per “manca d’higiene personal”
El Juan Antonio viu al carrer i, d’ençà que va entrar vigor el pla Endreça, acumula una quinzena de multes. “Crec que hi ha certs funcionaris que em tenen a la llista. Un policia hi és per servir el ciutadà, no per perjudicar-lo. Sento que és un abús de poder. M’han posat multes per beure al carrer, per cridar, per escopir…”, explica. Algunes de les multes són per conceptes com ara llençar burilles a terra o manca de neteja i higiene personal. “Em posen multes com si fossin quatre paperetes. Jo, com vols que pagui el que em demanen?”, diu.
D’acord amb el darrer informe d’Arrels, set sense-sostre de cada deu no tenen ingressos. “D’ençà que el pla Endreça va entrar en vigor, les persones que atenem han rebut una trentena de multes. Aquestes multes, tot i que no s’han incrementat en relació amb els anys anteriors, són de quantitats més elevades. Coneixem persones que viuen al carrer i que acumulen milers d’euros en sancions”, explica Arrels.
El Víctor (nom fictici) també viu al carrer i ha rebut una sanció per haver exhibit públicament el gos. “M’han amenaçat de treure-me’l. Jo vaig explicar que el gos viu amb mi i que, si surto de casa vuit hores, ell ve amb mi”, diu. També li van posar una multa per haver demanat diners. Diu que el policia li va dir: “Si us esteu al carrer, heu de marxar de Barcelona.” “Jo no tinc diners, em busco la vida per menjar. Els qui som al carrer ens aixequen i ens n’anem a un altre lloc. Quin sentit té que et facin fora del carrer, si hi vius?”, explica.
El maldecap dels sense-sostre és constant. El Josep, un voluntari d’Arrels, treballa just al costat del lloc on pernocta una noia. “Des de fa uns mesos, ve la policia amb el servei de neteja i, cada dia a les 8.30, netegen directament el lloc on s’està. Fa poc, li van llençar totes les pertinences: la motxilla, el mòbil, la roba que li havia portat jo. Li ho fan contínuament; només netegen el lloc on s’està ella. Ja ni dissimulen”, comenta.
La preocupació dels veïns
En una enquesta adreçada als veïns de Barcelona l’any passat, Arrels constatà que el 78% estava d’acord que les ordenances municipals havien de servir per a protegir, no pas per a sancionar la gent que viu al carrer. El Wilson el van fer fora d’un centre de salut mental i ara fa un any que viu en una plaça del districte de Sants-Montjuïc. La seva presència molesta una de les veïnes, que sempre truca a la policia. “Primer, va venir una parella de la Guàrdia Urbana, després ja eren quatre, un altre dia, vuit agents per a una persona sense llar. El van envoltar i li van prendre el matalàs i les seves pertinences. I la roba que li havíem portat entre tots els veïns”, explica Toni Moragues, veí de la plaça.
El Toni i més veïns han provat de trobar sortides per al Wilson, i l’han acompanyat tant com han pogut. “Hi ha gent a qui ajudem amb allò que podem. Els veïns ens passem la nit sentint com estosseguen; tota la nit tossint i passant fred. Fa molt de temps que dura aquesta situació”, comenta Daniel Sererols, president de l’associació de veïns de la plaça.
El síndic de greuges de Barcelona constata la situació
El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, es mostra preocupat pel fet que el pla Endreça tingui un impacte negatiu “per a les persones sense llar, per a les quals l’espai públic no és sols un espai d’ús comú, sinó també l’espai en el qual fan vida i on no disposen dels mínims necessaris”. Així consta en un escrit de resposta a una instància que va fer Arrels.
Bondia constata que l’actuació policíaca es va intensificant sobre els sense-sostre, concretament, “sobre els que pernocten o romanen a l’espai públic”. El síndic també recomana que les actuacions policíaques es registrin perquè hi hagi constància i traçabilitat dels fets. “A la Sindicatura no hem pogut tenir constància dels canvis o millores que el pla Endreça pot significar pel que fa als equips de l’àmbit social municipal que operen a l’espai públic”, comenta.
Beatriz Fernández, actualment responsable de l’equip jurídic d’Arrels i futura presidenta de la fundació, explica que el pla fa referència a l’espai públic, però no té en compte el sensellarisme. “Es donen dades numèriques de molts elements que podem trobar al carrer a Barcelona, fins i tot de l’augment de cadires que hi ha hagut a les terrasses després de la pandèmia, però no es recull cap dada sobre les persones que viuen al carrer i que, per tant, fan un ús diari i permanent d’aquest espai públic”, comenta. Segons Fernández, no es para atenció a la gent que dorm al carrer, als recursos i als equips d’educadors de carrer. “En canvi, es quantifiquen els agents de la Guàrdia Urbana i el personal de neteja. Tot i que l’ajuntament té aquestes dades, no les menciona; això fa que ens preguntem si el pla Endreça no farà sinó agreujar la situació de les persones sense llar”, conclou.
Els manters de Barcelona, un dels altres col·lectius perseguits pel pla Endreça
A part del sensellarisme, el pla Endreça també persegueix els manters. El Sindicat de Venedors Ambulants fa temps que avisa que la policia s’ha tornat més violenta i noten més pressió de la Guàrdia Urbana, que els persegueix i els requisa el material. El tinent batlle de Seguretat, Albert Batlle, ha reconegut que hi ha ordres concretes perquè aquesta pressió contra els manters continuï, i que els agents tenen indicacions concretes de “combatre” la venda ambulant.
Els manters diuen que darrere la venda ambulant no hi ha pas un desig, sinó una obligació de supervivència, i es queixen que la llei criminalitza els immigrants, que no tenen dret de treballar quan arriben a l’estat espanyol, i que per això han de cercar alternatives. Batlle no s’ho creu i moltes vegades ha dit que darrere la venda ambulant hi havia activitats delictives i mafioses, i està convençut que l’activitat perjudica els comerciants i la convivència a l’espai públic i no fa cap favor als venedors que s’hi dediquen. Per tot plegat, deixa clar que és una activitat prohibida que es continuarà perseguint i descarta qualsevol negociació.
