09.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 10.03.2024 - 04:48
L’11 de març de 2004 un seguit d’atemptats d’al-Qaida a Madrid van causar 193 morts. Passava la setmana de les eleccions, enmig d’una gran tensió. José María Aznar s’havia afegit amb entusiasme a la coalició occidental que atacava l’Irac. Si l’atemptat era obra d’ETA, l’afavoria, però si era obra d’al-Qaida, podia perdre les eleccions, tal com va passar.
D’ací va sorgir una maniobra enorme d’engany a la població, basada en l’ús dels grans mitjans de comunicació per a difondre la mentida que era ETA, i no pas al-Qaida, l’autor de la matança.
Però aquell va ser un dia terrible també per al periodisme. Perquè els pocs mitjans, com VilaWeb, que vam dubtar primer de la versió oficial i vam concloure després que allò era obra d’al-Qaida vam ser sotmesos a una pressió enorme fins i tot per part dels lectors, contagiats de la mentida dels grans mitjans, com ara el diari El País.
Unes quantes vegades hem explicat com es van viure aquells fets a la nostra redacció i com aquell dia va canviar per complet el periodisme, amb l’emergència d’una xarxa social primitiva, en forma d’SMS, que va tombar el relat establert per la Moncloa.
Entre més articles, ho podeu trobar ací:
Poc temps després, Vicent Partal i Martxelo Otamendi, directors de VilaWeb i Berria, respectivament, van publicar 11-M, el periodisme en crisi, un llibre que repassava precisament aquestes circumstàncies del poder mediàtic.
Vint anys després, aquests dies, uns quants mitjans proven de reescriure la història. En particular, el diari El País, que va ser el que va confondre més els ciutadans quan va seguir la mentida del president del govern espanyol. Per això Vicent Partal ens ofereix aquesta Pissarreta, en què recorda què va passar i critica amb duresa l’actitud dels grans mitjans, aleshores i ara.
