16.01.2024 - 15:50
|
Actualització: 16.01.2024 - 17:53
Les piscines privades, d’hotels i balnearis no es podran reomplir quan entri en vigor l’emergència al sistema Ter-Llobregat, però es permetran les esportives amb algunes limitacions. Aquesta és una de les modificacions del Pla Especial de Sequera que el govern ha aprovat, que es prepara així per quan s’entri en aquest escenari les setmanes vinents. Entre d’altres, l’executiu ha aprovat la reducció dels cabals ambientals en els rius Llobregat, Ter i Muga, l’ajornament de la posada en marxa de noves granges i hotels, així com restriccions a les dutxes de les instal·lacions esportives. En la fase 3 de l’emergència, la més restrictiva, gimnasos i clubs esportius hauran de tancar les dutxes.
El passat mes de desembre el titular d’Acció Climàtica, David Mascort, ja va avançar que el govern modificaria algunes de les restriccions que el Pla Especial de Sequera preveu per a la fase d’emergència i que, a més, n’afegiria de complementàries, com la moratòria a noves activitats ramaderes, industrials o turístiques que fan un ús intensiu d’aigua, com ara granges, hotels o càmpings.
Totes les mesures aprovades entraran en vigor una vegada es decreti l’emergència al sistema Ter-Llobregat. Una vegada entri en vigor, el Pla Especial de Sequera preveu tres nivells d’emergència que s’aniran decretant en funció de l’evolució de les reserves d’aigua. Les modificacions aprovades afecten, concretament, les restriccions de la fase d’emergència 1 i la fase d’emergència 2. Per ara, l’executiu manté les mesures de la fase d’emergència 3, la més restrictiva, tal com estan previstes al pla. “Adaptem el Pla Especial de Sequera perquè la situació actual és diferent a la del 2020, que és quan es va aprovar”, ha assenyalat Mascort durant la compareixença de premsa posterior a la reunió de govern, que també ha admès que si el pla s’aprovés ara l’executiu, probablement, “ajustaria” alguns dels seus punts.
Final de gener o principis de febrer
El conseller ha constatat que si al novembre es baixava un punt cada quinze dies en el percentatge de reserves als envasaments, gràcies a les baixes temperatures i a l’esforç de la ciutadania, el ritme de descens s’ha alentit a dues dècimes cada quinze dies, el que situaria l’entrada en emergència a final de gener o principis de febrer.
Les modificacions aprovades afecten els gimnasos i clubs esportius amb piscina o camps de gespa destinats a l’esport federat. En un primer moment, el Pla Especial de Sequera prohibia el reg d’aquests camps en fase d’emergència, així com el reompliment total o parcial de totes les piscines. Amb les modificacions es flexibilitza aquesta restricció i gimnasos i clubs esportius amb piscina o camps de gespa d’esport federat hauran d’aplicar diferents mesures en funció del nivell d’emergència en què es trobi el sistema Ter-Llobregat, que poden ser tres.
En fase d’emergència 1, les piscines cobertes que estiguin incloses en el cens d’equipaments esportius de la Generalitat es podran reomplir sempre que es redueixi el consum d’aigua de la resta d’instal·lacions. La resta de piscines que no estan incloses dins aquest cens, com les privades o les dels hotels, no es podran reomplir ni total ni parcialment. Tampoc les piscines comunitàries o les de balnearis.
En fase d’emergència 2, si un centre esportiu vol reomplir la piscina, les dutxes de les instal·lacions s’hauran de tancar. En el cas de les piscines descobertes destinades a l’ús de l’esport federat, en la fase 1 de l’emergència, només podran mantenir-se obertes si el centre tanca les dutxes per compensar el consum, ja que, segons ha apuntat l’executiu, l’aigua d’aquestes s’evapora molt més fàcilment. D’altra banda, en el cas del reg de camps de gespa destinats a l’esport federat, l’executiu ha aprovat flexibilitzar la restricció prevista en el Pla Especial de Sequera i es permetrà el reg en les fases 1 i 2 de l’emergència, però només amb aigua regenerada o freàtica que no competeixi contra l’abastament domiciliari. Així mateix, en la fase 1 de l’emergència, l’aigua que es gasti en el reg s’haurà de compensar amb altres mesures d’estalvi dins les instal·lacions i, en la fase 2, les dutxes s’hauran de tancar si es vol regar.
La fase 3 de l’emergència, en canvi, afectarà a tots els gimnasos i clubs esportius, tinguin o no tinguin camp de gespa o piscina. En aquest estadi, el més restrictiu que preveu l’emergència, el Govern ordenarà el tancament de les dutxes de totes les instal·lacions esportives i, a més, quedarà prohibit regar els camps de gespa així com omplir o reomplir les piscines d’aquestes instal·lacions. “El pla especial de sequera de l’any 2020 ja prohibeix omplir totes les piscines. Nosaltres ara el que fem és una excepció per permetre l’esport pensant sobretot en els joves i la maina, però posant-hi unes condicions”, ha defensat el titular d’Acció Climàtica.
En relació amb el control del consum d’aigua de tots els establiments, Mascort ha recordat que el responsable de controlar el compliment de les restriccions és el titular del servei que subministra l’aigua, que són els ajuntaments. El govern mantindrà algunes excepcions i sí que permetrà omplir o reomplir piscines destinades a l’ús terapèutic ubicades en hospitals, residències, centres d’educació social o de la xarxa de serveis d’atenció social, així com les piscines destinades al bany de persones que tenen diagnosticada una alteració de conducta. Així mateix, les piscines d’aigua de mar que no estan connectades a la xarxa de subministrament també es podran omplir o reomplir.
Es permet el reg d’arbrat públic amb aigua regenerada o freàtica
Una de les modificacions que també s’han aprovat té a veure amb el reg de l’arbrat. En fase d’emergència, segons el que estableix el pla, només es permet el reg d’arbres monumentals situats en espais públics -el reg de zones verdes privades queda totalment prohibit en fase d’emergència-. El govern, però, ha decidit flexibilitzar aquesta mesura i, en dos dels tres estadis que preveu l’emergència (emergència 1 i 2), es permetrà també el reg de l’arbrat públic, només amb aigua regenerada o freàtica, per evitar l’estrès hídric i que aquest caigui o mori, ja que es vol preservar també el seu ús com a refugis climàtics de cara a l’estiu. Pel que fa les fonts ornamentals, llacs artificials, i altres elements d’ús estètic d’aigua, en emergència quedarà prohibit l’ompliment total o parcial, amb l’excepció d’aquelles basses que serveixen de refugi de fauna en perill d’extinció i de fauna destinada a la recuperació de les espècies autòctones en les masses d’aigua, que es poden omplir amb la mínima quantitat d’aigua indispensable procedent de la regeneració o del freàtic.
Es prohibirà l’ús de les dutxes a les platges
En la mateixa línia, el govern també ha aprovat que, una vegada s’entri en fase d’emergència, quedi prohibit l’ús de les dutxes de les platges. L’estiu passat alguns municipis com Sitges ja van aplicar aquesta mesura, mentre que d’altres no ho van fer o es van limitar a deixar oberts només els rentapeus. Amb aquesta modificació, quedarà prohibit l’ús de totes les dutxes de les platges catalanes. L’executiu també ha aprovat prohibir algunes activitats que impliquen l’ús d’aigua susceptible de consum humà, com ara les pistes de gel o les festes d’escuma.
Així mateix, en fase d’emergència, quedarà prohibida la neteja de qualsevol tipus de vehicle, excepte que la neteja es realitzi a establiments comercials de neteja de vehicles que comptin amb sistemes de recirculació de l’aigua.
Reducció de cabals mínims d’emergència de la Muga, el Ter i el Llobregat
El govern també ha aprovat la reducció dels cabals ambientals en els rius Muga, Ter i Llobregat, una mesura que va anunciar el titular d’Acció Climàtica el passat mes de desembre i que es posarà en marxa una vegada s’entri en emergència amb l’objectiu de disposar de més aigua als embassaments de les conques internes, que actualment estan 16,2% de la seva capacitat.
En aquests tres rius es proposen uns nous cabals mínims en tres trams: en el Llobregat a Sant Joan Despí es proposa un nou cabal de 250 litres per segon, en el Ter des del Pasteral fins a la seva desembocadura seria de 600 litres per segon i la Muga, des de Pont de Molins fins al mar, es fixaria un cabal de 40 litres per segon. A banda d’aquestes modificacions, i amb l’objectiu de mantenir l’equilibri mediambiental del riu, hi haurà moments puntals on es deixarà anar més aigua, maniobra coneguda com a hidropuntes, que es farien 2 cops per setmana i durant sis hores en cada maniobra. En el cas del Llobregat s’alliberarien 500 litres per segon; en el cas del Ter 3.000 litres per segon i a la Muga 300 litres per segon.
Moratòria a noves granges, hotels o càmpings
Més enllà de les restriccions ja estipulades pel Pla de Sequera en la fase d’emergència, el Govern ha aprovat altres mesures complementàries. Una d’elles és la moratòria a noves activitats ramaderes, industrials o turístiques que fan un ús intensiu d’aigua, com ara granges, hotels o càmpings, una vegada s’entri en emergència.
Tal com ja va anunciar l’executiu a finals de l’any passat, es tracta d’una moratòria, ja que no podran iniciar-se aquestes activitats -ni tampoc ampliar-ne d’existents- durant tot el temps que duri la fase d’emergència, però sí un cop se’n surti. Això sí, mentrestant, es podrà continuar avançant en els tràmits necessaris per preparar l’inici de l’activitat. Des de l’ACA defensen la mesura perquè “no té sentit” que ara com ara s’apliquin restriccions a certs sectors econòmics i que, alhora, en la fase més greu de la sequera, es permeti posar en marxa més activitats econòmiques que fan un ús intensiu de l’aigua. En aquest sentit, Mascort ha subratllat que es tracta d’una mesura “absolutament temporal” i que els projectes podran seguir la seva evolució una vegada se surti de l’emergència.
Les mesures de l’emergència que no es modifiquen
A banda de les mesures modificades en l’acord de govern, les mesures d’estalvi que estableix el Pla de Sequera en l’escenari d’emergència que no es modifiquen i per tant es mantenen inclouen la reducció fins a 200 litres per habitant i dia de la dotació màxima, una quantitat que pot baixar fins els 160 litres en cas d’emergència extrema. A més, s’estableix la reducció del 80% del reg agrícola, del 25% dels consums d’aigua dels usuaris industrials, i la reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (25% en usos assimilables a urbans i supressió total del reg). En tots aquests casos, les dotacions es poden complementar amb aigües regenerades procedents d’estació depuradora d’aigües residuals, a càrrec de la persona usuària, sempre que existeixi disponibilitat de cabals. A més, les persones titulars d’aquests aprofitaments poden optar per proposar a l’ACA un pla d’estalvi i es pot resoldre un percentatge de reducció inferior, atenent a les particularitats de cada ús, les dotacions i l’eficiència del subministrament en condicions de normalitat i el grau d’afectació o interferència que les captacions de les explotacions suposen per als abastaments municipals del seu entorn.
Les administracions locals, a través dels seus plans d’emergència, poden establir limitacions o prohibicions addicionals a l’ús de l’aigua en instal·lacions esportives, públiques o privades i en espais lúdics. Les entitats prestadores del servei d’abastament d’aigua aplicaran les mesures dels seus plans d’emergència, que poden incloure reduccions de pressió i fins i tot la suspensió temporal en la prestació del servei d’abastament. El govern podrà establir excepcions puntuals a les limitacions o prohibicions per raons d’interès públic. Amb tot, Mascort ha recordat que es tracta de la sequera més instensa que ha patit el país i, sobre això, ha destacat que el govern “ha seguit al peu de la lletra” el Pla Especial de Sequera i ha assegurat que “si no ho haguessin fet” la situació de sequera seria molt pitjor. “Quan teníem els embassaments al 70% alguns ens deien que no calien les restriccions, però gràcies a això hem allargat catorze mesos l’entrada en emergència”, ha subratllat.
El govern també ha encarregat al Departament d’Interior que comenci a preparar el Procicat per si cal activar-lo en cas de risc de desabastament per a la ciutadania. L’executiu ha fet l’encàrrec al departament per tal que faci totes les tasques prèvies de preparació i ha demanat que es facin avaluacions dels possibles escenaris de desabastament en infraestructures crítiques, com poden ser els hospitals.
