22.07.2017 - 22:00
Fa uns anys vaig visitar el Museu del Vi de Vilafranca, rebatejat amb el nom de Vinseum Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. M’agrada que sigui un museu de les cultures del vi i que, tot i que estigui ubicat al cor de la capital del Penedès, també s’esforci per ser un museu de tots els territoris vinícoles de Catalunya. En aquella ocasió, allò que em va impressionar més, molt, van ser un bon grapat de pinyols de raïm, no sé si carbonitzats o mineralitzats, antiquíssims. I em van impressionar perquè aquelles petites llavors representaven un element primigeni, originari. El principi de tot. «Tot és llavor que brostarà potser», que diu un vers de Joan Vinyoli. I va brostar, i tant que va brostar, ho sabem bé avui, que som el territori vinícola per excel·lència.
Doncs l’altre dia em vaig assabentar que aquells pinyols de raïm provenien del jaciment de la Font de la Canya de l’Avinyonet del Penedès i que dataven de la primera edat del ferro, del segle VII aC. Parlem del període pre-ibèric. El jaciment va ser descobert l’any 1997. Arran d’uns moviments de terres, l’arqueòleg Xavier Esteve, avui membre de l’Institut d’Estudis Penedesencs, hi va distingir centenars de sitges. Tot un camp de sitges. Se n’han excavat uns centenars, però encara hi ha molta feina per fer.
Un dels arqueòlegs responsables de la recerca, Dani López Reyes, que va participar en els Juliols de la UB a Alella, explica que la introducció del vi al país va arribar amb els fenicis. Es va estendre de sud cap al nord. Primer va arribar el com a fet cultural i després se’n van aprendre les tècniques d’elaboració. D’això, després, els grecs en van ser els reis.
Sembla que el jaciment de la Font de la Canya era, en aquell temps, un centre important de mercaderies. Que les sitges excavades fins ara tenen una capacitat d’entre 3.000 i 25.000 litres. En el 60% de sitges excavades s’hi han trobat restes de raïm mineralitzat, però en una d’aquestes sitges, la 171, s’hi han trobat pinyols de raïm en grans quantitats, juntament amb branquetes que en podrien ser les rapes. I tot plegat fa pensar als arqueòlegs que ens podem trobar davant la primera prova clara d’una premsada de raïm documentada de la història de la vinya i el vi al nostre territori.
El jaciment de la Font de la Canya és un tresor, però les excavacions van a poc a poc pels pocs recursos que s’hi destinen. El futur d’aquest jaciment segur que ens oferirà noves sorpreses. I si són vinícoles, ‘llavor que brostarà’, també m’agradarà trobar-les al discurs museològic i museogràfic del Vinseum.
