10.08.2021 - 21:50
Aviat farà vuit mesos que va començar la vaccinació contra la covid als estats més rics. Amb una celeritat impressionant, mai vista en la història, i que ha rebaixat molt notablement la mortalitat. Però amb entrebancs, sobretot dos. El primer és que es desconeix quant durarà la immunitat que confereixen els vaccins. Se’n sap poc, de moment. Un estudi de l’IrsiCaixa va mostrar la setmana passada que els més grans de seixanta-cinc anys que no han passat la covid tenen nivells molt baixos d’anticossos protectors tres mesos després de la segona dosi. Per això, uns quants estats rics han anunciat que a partir de la tardor administraran una tercera dosi del vaccí contra el parer de l’Organització Mundial de la Salut, que demana de protegir abans la resta del món.
Les dosis de recordatori poden ser necessàries fins que no es trobi un vaccí que, a més de la malaltia greu, eviti la infecció i la transmissió del coronavirus. Això vol dir que la gran infrastructura de la vaccinació haurà de continuar funcionant encara un temps als estats amb el procés més avançat. I cal afegir-hi el segon envit, el desequilibri entre continents. A l’Àfrica, el percentatge de vaccinats encara no depassa el 6% de tota la població del continent. Els valors també són molt baixos en uns altres estats pobres d’arreu del món: al Llevant, a l’Europa de l’est o a l’Amèrica del Sud, la majoria de països no passen del 30% de vaccinats amb almenys una dosi.
Això no és important tan sols perquè la població d’aquests estats estarà menys protegida davant la possible sisena onada. Ho és perquè si el virus està molt disseminat, com és el cas, la taxa de replicació és alta i creix la probabilitat que sorgeixi una variant especialment perillosa i més resistent als vaccins. Les grans farmacèutiques ja treballen en adaptacions dels vaccins actuals que mantinguin els valors d’immunitat malgrat les variants. Però, tement que amb això no n’hi hagi prou, uns quants laboratoris d’arreu del món treballen en maneres alternatives d’administrar el vaccí que puguin facilitar la immunitat de ramat mundial. Segons l’Organització Mundial de la Salut, de moment hi ha en fase d’assaigs clínics una desena de vaccins anticovid que s’administraran per via oral o nasal.
Amb píndola
Unes quantes grans farmacèutiques ja treballen per a trobar un vaccí anticovid ingerible bucalment amb píndoles. Un dels projectes més avançats és a Israel, on el govern va donar permís el mes passat a la farmacèutica Oramed perquè comencés els assaigs clínics en humans. L’empresa es dedica als fàrmacs per via oral. Nadav Kidron, director general d’Oramed, va afirmar el març passat en un comunicat que, si se’n sortien, el seu vaccí en pastilla es podria prendre a casa. Tampoc no caldria conservar-lo a temperatura baixa. “La delta i més variants són un desafiament per a l’administració de vaccins a escala mundial, i la tecnologia d’Oravax [la gran firma de què forma part Oramed] podria ser cabdal en l’esforç contra la covid”, va afirmar Kidron.
El professor de la Universitat de Manchester Javed Siddiqui ha previst que l’any vinent ja hi podria haver vaccins anticovid en forma de pastilles. Els Estats Units han autoritzat la farmacèutica ImmunityBio a començar els assaigs d’un vaccí anticovid que es podria prendre com a càpsula o bé com a pastilla dissolvent. Una altra empresa nord-americana, Altimmune, ha desistit del seu projecte de vaccí oral després d’haver vist durant la fase primera dels assaigs que era força menys eficaç que no la resta. També són en la fase primera dels assaigs els vaccins per via oral de les empreses nord-americanes Vaxart i VaxForm, segons les dades de l’Organització Mundial de la Salut.
Per inhalació
ISR, un laboratori de recerca immunològica d’Estocolm, a Suècia, ha desenvolupat un vaccí contra la covid-19 en pols. Encara ha de passar els assaigs clínics, però en una entrevista a la BBC, Ola Winquist, fundador del laboratori, explica que si el projecte va endavant, un vaccí així faria més fluïda la vaccinació perquè pot resistir temperatures de 40ºC, a diferència dels aprovats fins ara per l’Agència Europea del Medicament, que requereixen una refrigeració especial. La manera d’administrar-lo també seria innovadora: ISR col·labora amb Iconovo, una empresa especialitzada en el desenvolupament de dispositius inhaladors per a malalts d’asma. Iconovo ha creat un petit inhalador, molt manejable, de la mida d’un carregador de mòbil, que permetria que l’administració del vaccí ni tan sols no requerís l’assistència d’un infermer.
Entre les desenes de projectes de vaccí anticovid que es desenvolupen arreu del món, tan sols n’hi ha set que siguin per via intranasal. De tots, tal volta el més destacat és el de la Universitat d’Oxford i AstraZeneca, que ja s’administra per via intramuscular. Sandy Douglas, la cap dels estudis clínics de la versió en píndola del vaccí, va explicar que alguns immunòlegs creien que l’administració del vaccí al lloc de la infecció podia aconseguir més protecció, especialment contra la transmissió, i una malaltia més lleu. També tenen assaigs en fase primera l’empresa nord-americana CyanVac; l’empresa canadenca Symvivo Corporation; l’empresa índia Bharat Biotech International i l’empresa nord-americana Codagenix, en col·laboració amb el Serum Institute of India.
Al País Valencià, sota la direcció de l’investigador Luis Enjuanes, del CSIC, també investiguen un vaccí anticovid intranasal, que encara no s’ha començat a provar en humans. En una entrevista, Enjuanes, en la línia de Douglas, va explicar que el virus entrava preferentment per les mucoses respiratòries i que era per allí que calia induir la immunitat: “La immunitat mucosa s’indueix bé localment, per això hem cercat un esprai intranasal.” L’investigador valencià explica que és una opció segura, però que les agències reguladores internacionals prefereixen les opcions intramusculars perquè ho consideren més fidedigne. Amb tot, aquest vaccí no estaria llest fins d’ací a gairebé un any, aproximadament.
