19.04.2024 - 19:50
“L’acord de Chery i Ebro és un projecte tractor que arrossegarà l’ecosistema del nostre país”, assegurava ahir el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió. I continuava dient: “L’objectiu màxim de la nostra agenda política és la reindustrialització de Catalunya amb una indústria del segle XXI, i amb aquest acord som més a prop d’aquest propòsit. Continuarem treballant conjuntament perquè el projecte que neix avanci amb tota la força necessària.” Espero que aquestes darreres paraules s’acompleixin.
L’acte oficial de formalització de l’acord entre Ebro i Chery ha estat aquest matí, amb la presència d’unes quantes autoritats, entre les quals, el president, Pere Aragonès, i el president espanyol, Pedro Sánchez. Amb la seva presència es donava solemnitat a un acord que pot ser important per a Catalunya. Cal dir que avui no s’han sabut gaires coses més de les que es van esmentar en la convocatòria de dimarts i que vam publicar a VilaWeb.
Cal destacar que Chery és un referent mundial en la fabricació i desenvolupament de vehicles. El grup, fundat el 1997, és capdavanter en exportació d’automòbils de la Xina. Té més de 80.000 treballadors i unes vendes que superen els 41.700 milions d’euros i 1.881.316 unitats. Avui és present en més de vuitanta països de tot el món i ha establert cinc centres d’R+D, incloent-hi un a Frankfurt.
Els acords d’aliança d’empreses, signats avui, recullen dues parts diferenciades. D’una banda, es crea la denominada Ebro SUV, destinada a la comercialització i postvenda de vehicles SUV amb marca Ebro en el mercat espanyol i andorrà, i més endavant també en uns altres països. La societat és participada majoritàriament per Ebro-EV Motors.
D’altra banda, el segon acord que preveu la inversió de Chery a la planta de Zona Franca, que d’ara endavant es dirà Ebro Factory i que també serà participada majoritàriament per Ebro-EV Motors, tindrà com a finalitat la producció de models de les dues empreses automobilístiques. Els models xinesos s’acoblaran en una primera fase, i es fabricaran després, en la planta de la Zona Franca.
L’Ebro Factory a la Zona Franca ja començarà el quart trimestre d’enguany la producció dels primers models de Chery: el primer elèctric de la marca, i un model de combustió. I, posteriorment, a final d’any, continuarà amb dos models SUV d’Ebro, dels segments mitjà i mitjà-alt.
La producció total prevista per al 2029 és de 150.000 vehicles, aproximadament, que anirà augmentant fins a la plena ocupació de la fàbrica. El projecte, inicialment, significa la incorporació d’uns 150 treballadors els mesos vinents, dels 600 que ara són contractats sota la modalitat de formació, amb finançament de la Generalitat de Catalunya.
De totes les coses que s’han dit, em resten alguns dubtes, que potser anirem sabent més endavant. El primer és saber amb quina potència està disposada a entrar la xinesa Chery en el seu desembarcament a Barcelona. Ho dic perquè la xifra de producció que preveuen per al 2029, de 150.000 unitats, em sembla una mica baixa en el barem de les fàbriques tradicionals de cotxes de combustió, tenint en compte que, per exemple, Martorell supera el mig milió. De totes maneres, també és cert que són vehicles elèctrics i d’una marca que no té implantació a Europa i, per tant, encara s’ha de fer un lloc en el mercat.
El segon punt que em fa ballar el cap és que es parla d’acoblar els vehicles. És a dir, que totes les peces es fabricaran a la Xina i s’importaran. Segons que va dir el conseller Torrent ahir, “hi ha un calendari que començarà amb l’acoblament de cotxes aquest 2024 i, més endavant, s’aniran concretant les dates fins a arribar a la producció total. Un procés gradual que les companyies explicaran”. Això esperem, perquè una planta únicament d’acoblament no ens interessa gaire.
Segons que apunten avui fonts d’Ebro, l’objectiu és que en un futur pròxim es passi a un model de fabricació, utilitzant les instal·lacions de soldadura, pintura i muntatge. En aquesta segona fase es preveu la incorporació progressiva de proveïdors locals. Penso que també seria bo saber si, més enllà, la companyia xinesa ha acceptat de fer tot el procés de fabricació d’aquests models a la planta catalana, la qual cosa tindria un impacte econòmic molt més gran al país.
En aquest sentit, la Tribuna de la Automoción, la publicació que va avançar els primers contactes a final del 2022, estimava aquesta setmana que en un termini d’un any o de divuit mesos el Hub Tech Factory, propietat al 100% d’EV Motors –la matriu de la renascuda marca Ebro– produeixi els automòbils completament. És en aquest moment quan la factoria podria necessitar els 1.250 treballadors de què s’ha parlat avui. Tampoc no es pot descartar, segons l’esmentada publicació, que es comencin a localitzar components als voltants de Barcelona, de manera que no vinguin tots de la Xina. De fet, sembla que ja hi comencen a cercar proveïdors, que havien minvat pel tancament de la Zona Franca.
Aquest aspecte és crucial, perquè fins ara només s’ha parlat de la gent de Nissan, però el problema va més enllà. Recordem que l’ERO del 2020 va deixar sense feina 2.525 treballadors, dels quals 1.100 van accedir a pre-jubilacions i una mica menys de 1.400 esperaven la recol·locació, encara que uns 60 van trobar unes altres sortides i uns altres 60 van ser contractats pel fabricant de motos elèctriques Silence. Falta col·locar una xifra superior al miler, dels quals uns 600 actualment fan cursos de formació i cobren un salari de la Generalitat fins a l’octubre.
Ara bé, no es pot oblidar que l’efecte dominó del tancament de les fàbriques catalanes de Nissan va ser molt important. Només a la demarcació de Barcelona, la més afectada, un total de 69 proveïdors de primer nivell van rebre l’impacte del tancament. Un estudi de la Diputació de Barcelona de final del 2020 calculava que la crisi de Nissan havia afectat gairebé 14.000 llocs de feina, entre directes i indirectes. Vet ací la importància de tenir proveïdors locals.
I també hi ha un altre aspecte del qual s’ha parlat poc. I és l’interès de fons dels xinesos de Chery per venir a Barcelona, és a dir, a la Unió Europea (UE). En realitat, van interessar-se per Catalunya com a possible localització per a la fabricació de vehicles a final de l’any 2022. Penso que, per ser una negociació d’aquesta envergadura i amb asiàtics pel mig, ha anat molt de pressa, sobretot els darrers mesos.
La raó és que, actualment, els aranzels per als vehicles que arriben a la UE des de la Xina són del 10% i, si Brussel·les es decideix finalment, podrien pujar al 15% o 20%, cosa que encariria el preu final. Saben que la Comissió Europea estudia d’aplicar aquesta mesura proteccionista, a partir de la convicció que els cotxes xinesos arriben a preus tan baixos perquè són subvencionats pel seu govern. Els asiàtics ho neguen, però s’afanyen per venir a fabricar a Europa, per si de cas. De moment, la Xina continua creixent a Europa amb noves fàbriques de cotxes anunciades, com la pròxima de BYD a Hongria, la de Geely a Bèlgica o la de SAIC Motor, matriu de MG, que ja ha avançat també els seus plans.
Finalment, però no menys important, cal destacar que el nou projecte industrial preveu una inversió global publico-privada d’uns 400 milions d’euros. Ho ha avançat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després de l’acte de signatura dels acords. Fonts d’Ebro han aclarit a l’agència Efe que aquesta quantitat inclou tant la inversió dels dos socis en l’aliança d’empreses com els ajuts del govern espanyol i de la Generalitat.
Encara que no ha transcendit la xifra amb la qual les administracions públiques han donat suport a l’aterratge de Chery, sembla que una part important correspon a les diferents edicions d’ajuts del PERTE VEC (projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica), el pla del govern espanyol dissenyat per a impulsar la indústria de la mobilitat elèctrica.
