24.04.2024 - 19:50
El selectiu de les borses estatals, l’Íbex-35, va tancar la sessió d’ahir per sobre del nivell d’11.000 punts que va aconseguir poc després d’una hora de cotització. És una alçada important que no assolia del juliol de l’any 2015 ençà, llevat d’una sessió del mes passat. El motiu immediat de la pujada de l’1,7% va ser que a primera hora del matí es va saber que l’activitat empresarial de la zona euro havia augmentat a l’abril, per segon mes consecutiu, segons l’avanç de l’índex PMI dels directors de compres. A la resta de borses europees el comportament durant la jornada va ser si fa no fa, amb fortes pujades. Avui hi ha hagut una lleugera recollida de beneficis (-0,4%).
Precisament a l’última Píndola (d’abans-d’ahir, dia 22) comentava que els empresaris catalans tenien més confiança en el futur i que havia millorat l’estimació de creixement de l’Idescat per l’economia catalana, gràcies a un consum familiar i una demanda externa superiors, malgrat que les exportacions del gener i el febrer havien estat negatives. Si les coses van millor a Europa, on tenim els principals clients, aquí també s’animaran.
Però, què diuen els directors de compres? Doncs diuen que l’economia de la zona euro ha començat el segon trimestre amb bon peu, perquè l’índex PMI Compost ha fet un pas significatiu per a situar-se en territori de creixement. Aquest avanç ha estat impulsat pel sector de serveis, amb una activitat comercial que ha tornat a agafar força. A partir d’aquí, els analistes diuen: “La previsió per al PIB indica una expansió del 0,3% el segon trimestre, que concorda amb el ritme de creixement observat el primer trimestre, tots dos mesurats en comparació amb els trimestres anteriors respectius.”
Diversos factors indiquen que la recuperació en el sector dels serveis privats, que representa un 75% de tota l’economia de la zona euro, probablement es mantindrà. En primer lloc, hi ha hagut un impuls positiu en les noves comandes d’aquests dos últims mesos, que es tradueix en una política de contractació més agosarada. En segon lloc, els augments dels preus que cobren no solament responen al creixement registrat en els costs, sinó que, a més, reflecteixen la confiança de les empreses a l’hora de fixar-los. Finalment, s’apunta que la recuperació es produeix simultàniament en les dues economies més importants, Alemanya i França. Això fa pensar en la presència de factors comuns, com ara una inflació menor i sous més alts, que enforteixen el poder adquisitiu dels consumidors i contribueixen a reanimar el sector de serveis.
Quant al sector manufacturer, que ha estat la ventafocs d’aquests últims temps, manté un cert pessimisme: “El millor comentari que se’n pot fer és que a l’abril la producció cau al ritme més lent en dotze mesos i que les pèrdues d’ocupació s’han atenuat lleugerament”, assenyalen. Penso que també ha estat positiu que en les cadenes de subministrament, després d’un breu allargament al començament de l’any en resposta als trastorns a la mar Roja, els terminis de lliurament dels proveïdors s’han escurçat per tercer mes consecutiu a l’abril, i han registrat la millora més important d’ençà de l’agost del 2023.
Fora d’aquests punts concrets, diuen que les noves comandes a la indústria continuen disminuint. La feble demanda de productes industrials també es reflecteix en una disminució marcada del volum de materials per a la producció que han comprat les fàbriques. I, a partir d’aquí, conclouen: “Tot i que preveiem una recuperació en el sector manufacturer cap a mitjan any, no es poden menystenir els factors estructurals que encara influeixen en el sector.”
Sempre segons l’informe, per països, em sembla important que Alemanya hagi tornat al territori de creixement que assenyala l’índex conjunt, per primera vegada en deu mesos, perquè una revifalla considerable en el sector dels serveis ha anat acompanyada d’una atenuació de la desacceleració a la indústria manufacturera. A més, avui hem sabut, per una altra font, que el clima empresarial d’Alemanya millora a l’abril més que no es preveia i fins al nivell més alt en onze mesos. Segons l’índex Ifo, puja a 89,4 punts, en contrast amb els 87,9 del març, cosa que significa el tercer augment mensual consecutiu. Mentrestant, l’índex Ifo d’expectatives també augmenta a 89,9 punts, des de 87,7, un nivell que no s’aconseguia de fa un any. El fet que la màquina tractora tradicional de l’economia europea comenci a agafar velocitat és una bona noticia que ens afecta a tots.
Mentrestant, França, que també fa temps que ranqueja, a l’abril tan sols presenta una contracció marginal de l’activitat total, la més feble d’aquests últims onze mesos, perquè l’augment de l’activitat del sector de serveis, el primer registrat del maig del 2023 ençà, ha contribuït a neutralitzar un declivi persistent en el sector manufacturer.
No obstant això, és a la resta de la zona euro, considerada col·lectivament –l’avanç dels PMI analitza solament el global de la zona, França i Alemanya,– on s’ha observat el millor resultat, perquè l’activitat total ha augmentat per quart mes consecutiu a l’abril, en resposta a una forta expansió de l’activitat al sector de serveis i a una producció manufacturera pràcticament estable. Cal pensar que l’estat espanyol –del qual no tindrem informació particular fins a final de mes– és un dels afavorits en aquesta evolució. I, dins l’estat, és clar, també hi haurà hagut més impuls a Catalunya. Haurem d’esperar encara uns quants dies per a saber-ho.
Amb vista al futur, les expectatives empresarials per als dotze mesos vinents s’han atenuat lleugerament en comparació amb les del març, però de totes maneres han estat molt bones, perquè han assolit el segon nivell més alt registrat aquests catorze darrers mesos. I, si bé la distància actual entre aquests dos grans sectors es manté, l’informe destaca que és la més minsa en un període de més de dos anys. Un altre aspecte positiu a tenir en compte. De mica en mica, doncs, sembla que la zona euro es va despertant de la letargia…
