04.08.2021 - 19:50
Les primeres dades del juliol sobre la indústria de la zona euro i l’estat espanyol van arribar abans-d’ahir amb l’índex dels directors de compres (PMI). Han estat bones, però denoten una pèrdua d’impuls –tret d’Alemanya– que té un denominador comú: la dificultat com més va més elevada de poder fer front a les comandes que continuen arribant a bon ritme a les empreses. No és sorprenent –fa mesos que se’n parla–, però s’ha agreujat durant el mes de juliol, fins a nivells que no es veien d’ençà de fa molts anys.
Això porta a la situació del peix que es mossega la cua. Quan veuen que manquen subministraments i materials, moltes empreses miren de fer estocs i fan créixer encara més la demanda d’alguns productes intermedis, claus per a la fabricació. Amb una oferta rígida d’aquests productes o materials, la resposta és l’augment de preus. Tot això, enmig de l’especulació persistent sobre dificultats futures de subministrament. És a dir, demanar més abans no creixi cost. Dificultats de transport, sobretot marítimes, fan la resta. Hi ha moltes indústries amb una preocupació evident d’haver de frenar la seva producció.
Per això, el to de l’informe d’aquest mes passat no és tan optimista com els anteriors. Cal afegir-hi, és clar, la preocupació pel rebrot de la pandèmia, que origina un element més d’incertesa de cara un futur que es veu positivament de totes maneres.
L’informe dels PMI diu que els creixements de la producció i de les carteres de noves comandes es van mantenir considerables el juliol. Els més beneficiats han estat els productors de béns de consum gràcies a la reobertura de l’economia –especialment l’hostaleria i la restauració. Les vendes internacionals també van ser més altes notablement, i el ritme de creixement va ser el més alt en tres anys i mig. Cal destacar que les empreses van informar d’una demanda més alta d’exportació dels països europeus veïns i del nord de l’Àfrica.
El director econòmic d’IHS Markit –responsable de l’informe– subratlla en el comentari que fa cada mes que, en el cas espanyol, les dades del juliol han tornat a donar una imatge general positiva del creixement industrial. Però afegeix que els reptes sobre els subministraments –vinculats a l’escassetat de productes i les dificultats del transport– són intensos, i no el sorprèn que el creixement de la producció hagi estat limitat per aquests entrebancs el juliol.
Per una altra banda, aquest matí hem conegut la segona part dels PMI, que correspon als serveis. Segons que diu l’informe, el sector ha continuat creixent a un ritme fort el juliol, tot i que el creixement es va alentir lleument després del pic, d’uns quants anys, registrat el juny passat. De la mateixa manera, les noves comandes i l’ocupació també van créixer, però més lentament. La confiança sobre el futur va caure fins al punt més baix d’aquests darrers quatre mesos enmig d’una certa preocupació per l’augment recent d’infectats per la covid-19. Avui hem conegut les dades de vendes dels establiments de Comertia, que tenen una baixada del 12% respecte del juliol del 2020. Arribo a la conclusió que les coses es van normalitzant en el consum perquè que aquesta baixada, sense turistes, equival a un augment de la despesa interna.
A Catalunya, com es viu la preocupació a la indústria? Parlo amb Àngel Hermosilla, director de l’àrea d’Economia i Empresa de PIMEC, que em diu que hi ha molt malestar amb empreses que, per aquests motius, han hagut d’aturar línies de producció senceres i fer expedients temporals de regulació d’ocupació (ERTO) a corre-cuita. “Hi ha molta afectació a les activitats industrials i a la construcció. És un problema que s’ha generalitzat i, ara per ara, l’escassetat afecta components, matèries i primeres, el transport amb contenidors… sense parlar dels preus, que són pels núvols.” Efectivament, els preus internacionals dels metalls bàsics –coure, ferro, alumini, níquel, plom…– han crescut d’un 45,6% entre el quart trimestre de l’exercici passat i el juny de 2021, els dels aliments –olis vegetals, carns, cereals o sucre– d’un 22,1% i els de la fusta d’un 11,3%.
M’explica que les empreses que tenen contractes amb les administracions públiques són qui ho passa pitjor: “Els preus amb què van pactar la feina no tenen res a veure amb els actuals. Molts pactes que encara no s’havien signat, no se signaran perquè no es poden posar els preus al dia.” Em comenta també que moltes empreses no poden servir les comandes perquè els manca algun producte i hauran de fer front a les sancions per no haver entregat la comanda en el termini pactat.
Evidentment, no és un maldecap tan sols d’aquí, és internacional, i els responsables principals són els Estats Units i la Xina. Un fet escandalós que em comenta és que el cost del transport amb contenidors s’ha multiplicat per deu. “Els transportistes marítims fan allò que volen perquè és un mercat oligopolístic. S’aprofiten de la situació clarament. Pensa que entre vuit grans empreses es reparteixen el 80% del comerç marítim mundial. Hi ha els vaixells a un lloc, els contenidors a un altre i els productes a un tercer… Europa és mal posicionada en aquest sentit. El 60% de les matèries primeres són en mans de la Xina i és obvi que les faran servir prioritàriament per a alimentar les seves indústries.”
Bé, aquesta és la situació. Hermosilla em recorda, finalment, que la setmana passada la PIMEC es va adreçar a la patronal europea de petites i mitjanes empreses perquè proposi a la Comissió Europea que encapçali iniciatives de compres conjuntes de matèries primeres i components, cosa que es va fer amb èxit durant la pandèmia amb relació als vaccins i a alguns equips de protecció. Ja veurem com acaba tot plegat, però tinc la sensació que, enmig de la recuperació, ací tenim mala peça al teler.
