23.10.2023 - 19:50
Aquest matí hem sabut els indicadors de clima empresarial que publica l’Idescat i que elabora conjuntament amb la Cambra de Comerç. No som precisament en un moment de gaire claredat en la situació. Hi ha dades contraposades, de manera que el sentiment dels empresaris hauria d’aclarir una mica el panorama d’aquest quart trimestre. Diguem de seguida que les expectatives sobre la marxa del negoci per al darrer trimestre del 2023 registren un saldo positiu mínim de 4,0 punts. És a dir, el 19,5% dels gestors empresarials de Catalunya considera que la marxa del seu negoci serà favorable i el 15,5% opina que serà desfavorable. El 65,0% restant creu que es mantindrà estable. El saldo, doncs, és una mica positiu, però la mitjana, en aquest cas, no defineix pas gaire bé la realitat, perquè hi ha diferències substancials per sectors i grandària de les empreses.
Per això miraré de fer un quadre de la situació, sempre parlant de diferències entre els qui creuen que serà millor i els qui pensen que serà pitjor, d’acord amb la manera com és feta l’enquesta.
Comencem per la indústria. Quant a l’activitat prevista, hi ha dos subsectors que esperen que serà bona per a ells. Són, sobretot, els productors d’aliments i, en grau més baix, els fabricants de màquines i equipament. La resta ho veuen tots negatiu; s’hi destaca el paper i el suro, conjuntament amb el tèxtil i la confecció.
En realitat, la cartera de comandes és la que mana. I, en aquest cas, hi ha gairebé unanimitat que seran desfavorables. L’únic sector que se’n desmarca torna a ser l’alimentació, on s’espera que augmenti. Dels altres, em sorprèn la caiguda que es preveu en el material de transport, per l’embranzida que portava aquests darrers temps, sobretot en exportació. A la fusta, el suro, el paper, el tèxtil i la confecció, hi sobresurten les previsions negatives.
Un fet que cal assenyalar a la indústria és que les perspectives per al quart trimestre, quant a l’activitat i la cartera de comandes, són molt més negatives a les empreses petites (de menys de deu treballadors) que no pas a les més grans (més de cinquanta). Amb diferències importants entre les unes i les altres.
Quant als factors que afecten la marxa del negoci, segons la branca d’activitat, en destaquen dos per damunt dels altres. El primer és la debilitat de la demanda i el segon, la manca de mà d’obra adequada. Cal apuntar que els sectors que es ressenten més destacadament de la debilitat de la demanda són el tèxtil i el suro i paper; en canvi, la manca de treballadors adequats la noten més el paper i la metal·lúrgia, però és present en tots els sectors. Amb més de 300.000 desocupats!
Si els industrials encerten en les seves perspectives tindríem davant un quart trimestre força complicat per a la majoria dels subsectors, dels quals es desmarcaria, positivament, tan sols l’alimentació. Per tant, l’economia industrial sembla que no pinta gaire bé aquests mesos immediats.
En la construcció, les perspectives d’activitat són una mica millors, llevat de les empreses més petites, en què guanyen les que ho veuen més fosc. Pot sorprendre que el factor més limitatiu del seu creixement sigui de llarg la manca de mà d’obra, seguit, a força distància, de la debilitat de la demanda. Insisteixo en la desocupació que tenim a Catalunya, perquè costa d’entendre. Els preus creuen que continuaran pujant. En vista de les respostes, el sector sembla que ha de tenir un trimestre neutre o lleugerament positiu.
Veient què responen els empresaris del comerç, sembla que en aquest sector hi ha més estabilitat que no en els anteriors. Les diferències entre els qui creuen que aniran millor i els qui pensen que anirà pitjor són bastant equilibrades, llevat dels establiments que venen articles d’ús domèstic, que són més pessimistes, i els “no especialitzats”, que demostren més optimisme. Quant als factors que creuen que afectarà la marxa del seu negoci, posen en primer lloc la debilitat de la demanda i, molt a la vora, l’augment de la competència, sobretot el comerç no alimentari a la menuda. Cal afegir que ambdós aspectes afecten molt més els petits establiments (de menys de deu treballadors) que no la resta. En general, de les respostes es pot concloure un quart trimestre entre neutre i lleugerament positiu.
En el cas de l’hoteleria, les expectatives són moderadament optimistes, amb tendència a ser millors com més gran és l’establiment. En comparar la situació amb el trimestre anterior, hem de pensar que venim d’un estiu que, segons les respostes obtingudes, ha estat molt bo. Per tant, la baixa en la seva perspectiva és dins la normalitat. Per àrees turístiques, les millors previsions del quart trimestre són a la ciutat de Barcelona i a la Catalunya interior.
I, finalment, hi ha el grup anomenat “resta de serveis”, que té un pes molt important en l’activitat catalana. Parlem d’informació i comunicacions; activitats jurídiques, comptabilitat i serveis tècnics; R+D, publicitat, estudis de mercat i més activitats professionals i tècniques; activitats administratives i serveis auxiliars; a més de la resta no inclosos en els anteriors. Vet aquí que, en aquest cas, en les expectatives guanyen les optimistes sobre les pessimistes, en tots els subsectors menys en un –activitats administratives– i per molt poc. Aquí, doncs, la mitjana, lleugerament positiva, sí que sembla orientativa. Fins i tot les diferències entre empreses petites i grans és molt menor que en els altres casos. També són les que menys creuen que els preus pujaran.
Comparant aquest indicador amb l’índex de confiança empresarial harmonitzat (ICEH) de Catalunya, que es va publicar dijous, les diferències són relativament petites, perquè al quart trimestre disminueix d’un 2,2% respecte del tercer. Aquest índex el fa l’Idescat, amb les dades catalanes subministrades per l’INE, que són les que fa servir per calcular l’índex espanyol. Un índex que, tot sigui dit, va paral·lel al català.
En l’ICEH, tots els sectors d’activitat mostren un empitjorament de la confiança respecte del trimestre anterior. El comerç és el sector d’activitat que presenta un decrement més fort (−3,2%), seguit de l’hoteleria i el transport (−2,5%), la resta de serveis (−2,2%), la construcció (−1,8%) i la indústria (−1,4%).
En canvi, en relació amb el mateix trimestre de l’any anterior, l’índex de confiança empresarial ha augmentat d’un 1,5%. S’hi destaquen els augments al comerç (2,7%) i la indústria (2,6%). L’hoteleria i el transport, la construcció i la resta de serveis mostren augments més moderats (1,2%, 0,9% i 0,7%, respectivament). Això vol dir que estem millor que el 2022, però, ara com ara, les expectatives s’han enterbolit.
En resum, segons que ens diuen els empresaris catalans, hi ha un sector –l’industrial– que veu les coses bastant fosques, llevat de l’alimentació; en canvi, la resta estan al voltant del neutre, tant per sobre com per sota. Una cosa sembla clara: ningú no espera un gran daltabaix, i això, en si mateix, ja ho consideraria prou bo en aquests moments. De totes maneres, cal tenir en compte que l’enquesta és feta just abans dels fets d’Israel, que, en bona lògica, haurien afegit una mica més de preocupació a les opinions.
