01.07.2020 - 19:50
|
Actualització: 01.07.2020 - 19:54
Com han viscut els treballadors assalariats l’experiència de la covid-19? Vet aquí una pregunta que molts de nosaltres ens hem fet. Allò que hagi pogut sentir cadascú no ens impedeix de tenir una certa curiositat sobre com ho han passat els altres, ans al contrari, segurament l’augmenta. En general, s’ha viscut amb molta angoixa? El teletreball ha estat un alliberament o més aviat un patiment per l’aïllament? Com s’ho han fet els altres per a no perdre l’esperit de treballar en equip?
Fa un parell de setmanes que vam saber els resultats que s’extreuen de l’enquesta ‘Treball i covid’ creada i impulsada per la Fundació Factor Humà, Future For Work Institute, E-motiva i Both – People & Comms. S’hi analitza l’experiència viscuda pels treballadors de l’estat espanyol durant la crisi sanitària de la covid-19 a les empreses i proposa diversos aprenentatges i reflexions per a gestionar els equips en situacions de crisi. El treball es va fer durant la primera setmana de maig amb una mostra estratificada de més de mil participants, que cobrien les quotes per comunitat autònoma, sexe i edat.
S’hi van estudiar les experiències compartides per la població assalariada, tenint en compte la situació abans de la irrupció de la covid-19 i els canvis de vida des de la perspectiva laboral. Els principals han estat tres: la implantació dels ERTO, la irrupció global del teletreball i la caiguda de la motivació dels treballadors, que han duplicat la insatisfacció i la desmotivació.
En general, l’estudi mostra que l’impacte de la covid-19 és considerat negatiu, que ha perjudicat l’estat d’ànim dels treballadors i que es percep com una afectació a llarg termini. Tan sols el 7% dels enquestats el considera positiu a la seva empresa i solament el 31% creu que l’empresa on treballa ha sabut adaptar-se a la nova situació. D’una altra banda, la crisi ha castigat l’estat d’ànim dels treballadors, especialment els afectats pels ERTO, dels quals només un 28% diu que és bo.
En canvi, es valora bé la cohesió dels equips per a superar la situació (75% positiva o molt positiva) i s’aprecia una valoració menor de l’actuació dels directius (47%) i sindicats (30%). A més, el 50% troba positiu l’interès sincer de l’empresa per la seva situació, tot i que un 53% considera que ha de millorar la gestió dels seus superiors. Com hem dit, la desmotivació i la insatisfacció dels treballadors s’ha duplicat: ha passat del 15% al 30%.
Una de les grans novetats ha estat l’acceleració del treball a distància, que ha irromput en el món laboral de manera global. El fet cert és que s’ha triplicat durant la pandèmia; l’experiència és valorada com un fet positiu pel 55% dels enquestats i, cosa important, influeix en la valoració de la gestió de l’empresa on treballen. Únicament un 8% de treballadors del sector públic teletreballava sovint abans de la covid-19, el 20% de les empreses de l’estat espanyol i el 26% de les multinacionals. De resultes del canvi, gairebé un 60% diu que ha d’aprendre a millorar la gestió del temps. Molta gent que ho ha experimentat té la sensació d’haver treballat més hores que no tocaven, perquè de casa estant la frontera entre el temps de feina i el de la llar es dilueix ben sovint. A hores d’ara hom es pregunta com ho hauríem fet i què hauria passat a les empreses si la pandèmia hagués aparegut uns quants anys abans, quan les xarxes encara eren embrionàries.
L’estudi destaca quatre problemes de mal resoldre, per l’impacte que han tingut. Un d’important és que amb la pandèmia ha crescut la desigualtat, que ha perjudicat més els col·lectius més fràgils. D’una altra banda, els treballadors considerats ‘essencials’ durant l’emergència, podríem dir els que han estat a la primera línia, s’han trobat molt més afectats, amb conseqüències que encara no se saben. Els joves no confien tant en el seu futur laboral i la situació econòmica en general. I, finalment, els ERTO han deixat un volum sense precedents de treballadors en una situació d’incertesa total.
Una de les conclusions de l’estudi és que la crisi ha subratllat la importància de la capacitat d’adaptació de les organitzacions, de manera que la cultura i l’estil de lideratge són clau. És evident que, amb motiu de la feina a distància, els directius han cedit control en favor de la confiança en els equips, alhora que s’han trobat encarats al desafiament de mantenir la seva influència i un equip cohesionat malgrat la distància. Per això, apareixen interrogants com ara si avançarem cap a un lideratge basat en l’autonomia dels equips o, per contra, el context de crisi econòmica implicarà mesures de control més dures. Es consolidaran els avenços en flexibilitat i agilitat que la pandèmia ha obligat a activar? I quines seran les habilitats de lideratge necessàries per al futur?
Finalment, formula més preguntes sobre la capacitat d’afrontar el futur immediat. Arran de necessitats urgents, com la reestructuració de plantilles o les mesures de seguretat i salut, els departaments de recursos humans seran capaços d’abordar desafiaments igualment importants com ara el reciclatge dels treballadors que assegurin l’ocupació dels treballadors a mitjà termini? Es mantindran els projectes de transformació cultural que poden ajudar a fer més adaptables les organitzacions amb vista a crisis pròximes?
Algunes de les incògnites que suscita l’estudi no tindran cap resposta clara aviat, però ajudaran a encarar una situació que cap empresa no podrà eludir aquests mesos vinents. Esperem que s’hi trobin solucions i que siguin positives per a tothom.
