La pinça

Doncs ja ho heu vist, Maria i Martxelo. Els diputats del PSOE i de Podem han votat “amb una pinça al nas” els candidats del PP per a formar part del Tribunal Constitucional. Alguns se n’han desmarcat, segurament perquè la fortor era molt més que excessiva i no la podien suportar, però la gran majoria, obedients, han donat el vot afirmatiu a dos personatges que no podien ser pitjors.

Els diputats i els mitjans espanyols han posat èmfasi en la incomoditat de l’esquerra espanyola respecte del nomenament d’Enrique Arnaldo. Però per als catalans Concepción Espejel gairebé és pitjor.

Arnaldo és un personatge fosc, molt fosc, implicat en casos de corrupció, especialment en el cas Palma Arena. I que s’ha demostrat que va incomplir l’estatut de les Corts espanyoles, les mateixes que l’han votat ara, quan va compatibilitzar la feina com a assessor jurídic de diverses comissions amb una assessoria en un despatx privat, on treballava ni més ni menys que per al president Jaume Matas. Amb aquests antecedents no sembla que complesca el deure d’exemplaritat que se suposa que hauria de tenir un membre del més alt tribunal espanyol. Però ara l’un i l’altre podran dir en descàrrec seu que no n’hi devia haver per a tant, perquè els han votat els xicots del  PSOE i de Podem –mare meua!

Concepción Espejel era la mà del PP a l’Audiència espanyola i sempre ha ascendit en la carrera judicial gràcies a decisions polítiques. A l’Audiència de Guadalajara hi va arribar recomanada per Aznar en persona. El PP la va situar també com a vocal del Consell General del Poder Judicial per controlar els casos de corrupció que afectaven el partit. I d’ací va saltar a l’Audiència espanyola, on, entre més casos sonats, va jutjar els joves d’Altsasu i Pablo Hasel. També fou la presidenta del tribunal que va jutjar el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i va redactar un ridícul vot particular de 461 pàgines favorable a condemnar-lo per sedició. Tot i que la sentència de 96 pàgines l’absolia.

Totes les forces nacionalistes i independentistes dels nostres tres països, del BNG a Compromís, s’han oposat als nomenaments i a la docilitat amb què el PSOE i Podem han acceptat les candidatures del PP. Però el cas és que els xicots del règim han votat que sí. I, encara que s’hagen posat la pinça al nas, ací tenim aquests dos pardals asseguts finalment al Constitucional. Tota una lliçó.