La defensa de Rull, Turull i Sànchez denuncia indefensió per la pregunta de Marchena a Trapero

Jordi Pina, l’advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez ha denunciat que el Tribunal Suprem espanyol va vulnerar el seu dret de defensa quan Manuel Marchena va demanar al major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per una reunió clau amb el nucli del govern poc abans del referèndum. Aquesta tarda Pina ha presentat un escrit en què denuncia ‘vulneracions de drets fonamentals’ pel fet de limitar els interrogatoris de les defenses i insta la sala que jutja el procés a ‘reconsiderar en un futur’ el seu criteri sobre les queixes formulades.

Entre més qüestions, l’escrit de Pina critica que el president de la sala, Manuel Marchena, preguntés la setmana passada a Trapero per una reunió amb Puigdemont, després d’impedir a la fiscalia que l’interrogués per aquella qüestió, argumentant que el ministeri públic havia de limitar-se als afers tractats per l’acusació popular exercida per Vox, que era la que havia proposat la declaració de l’ex-cap dels Mossos.

L’escrit de la defensa retreu a Marchena que formulés ‘la mateixa pregunta que, amb finalitat incriminatòria, al començament de la sessió, s’havia vetat a la fiscalia’, una qüestió que va donar peu a Trapero a explicar que havia instat el govern a complir la llei i a no impulsar l’1-O per riscs d’ordre públic.

Segons Pina, la llei permet al tribunal de presentar qüestions en el judici per ‘depurar dubtes’ sobre un fet concret, però no l’empara perquè ‘supleixi la funció del ministeri públic formulant preguntes de matèries sobre les quals l’acusació no ha preguntat’. Per a la defensa, l’actitud de Marchena ‘compromet la imparcialitat que ha de presidir l’actuació del tribunal, perquè va assumir una actitud inquisitiva que va més enllà de les finalitats aclaridores’ que permet la llei.

Un altre retret que fa la defensa de Sànchez, Turull i Rull obeeix a la seva ‘diferència de tractament’ arran del ‘desmemoriament o renuència’ d’alguns testimonis que han declarat en el judici. Per Pina, Marchena va demostrar aquesta doble vara de mesurar quan advertí el responsable de Difusió de la Generalitat de les penes previstes per als testimonis reticents i en canvi no advertí l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy quan ‘va eludir reiteradament de respondre a la pregunta de si havia atès el president Urkullu’, en l’intent de fer de mitjancer entre els governs català i espanyol.

L’escrit de Pina també denuncia que Marchena impedeixi l’exhibició de vídeos durant els interrogatoris als testimonis i en canvi ho permet si són proves documentals en format de paper. Així mateix, critica la ‘limitació’ que imposa la sala quan alguna de les parts prova d’interrogar un testimoni proposat per una altra, cosa que, en opinió del lletrat, constitueix una ‘interpretació excessivament literalista i restrictiva de l’article 708 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, que contravé la praxi usual dels tribunals espanyols en la matèria’.

L’escrit també critica que el Suprem permeti a les acusacions d’interrogar els acusats i testimonis sobre la seva filiació política o ideològica, i en canvi impedeix de fer-ho a la defenses, com va ocórrer quan van voler demanar a la secretària judicial que va assistir als escorcolls del 20 de setembre de 2017 si era seguidora de pàgines web d’extrema dreta.