18.10.2021 - 19:50
“Tenim una llei que delimita clarament com han de funcionar els pagaments a l’estat espanyol, però en deu anys d’existència no s’ha fet encara un règim sancionador. Sense l’amenaça del càstig, la llei és poc menys que lletra morta. Fa molts anys que la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat (PMCM), que presideix Antoni Cañete, lluita per aconseguir que hi hagi un règim sancionador. S’ha avançat en el camí, i ara continua insistint –amb més urgència, si és possible– en la seva implantació, cosa que permetria de multar les empreses moroses.” Així acabava la píndola del 26 de febrer passat, gairebé amb la seguretat que l’esmentat règim sancionador s’aprovaria al congrés espanyol al cap de pocs dies.
Però ve’t aquí que no ha estat així. Ni de bon tros. Han passat vuit mesos i la cosa està igual… o una mica més complicada. I tot perquè la vice-presidenta d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, refusava dimecres de la setmana passada al congrés la proposició de llei impulsada pel PDECat, per la qual es pretén establir un règim sancionador per a la morositat empresarial, una iniciativa congelada de fa més d’un any, quan la mesa del congrés en va prorrogar els terminis d’esmena. I Calviño va assegurar, a més, que establir aquest règim sancionador seria “excessivament burocràtic i ineficaç”. Alhora, deia que hi ha més vies a explorar per a resoldre el problema de la morositat a Espanya i que ja formen part de la llei de creixement empresarial (“Crea i Creix”), que estudien. Cal dir que, després de més d’un any d’ençà que se’n va aprovar la proposició de llei, el règim sancionador ja acumula trenta-quatre ajornaments!
De fet, el 2 d’octubre ja hi havia hagut sorpresa, quan el govern va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) les sancions per incompliment en els terminis de pagament que estableix la legislació sobre lluita contra la morositat per als transportistes de carretera. Era la primera normativa a l’estat espanyol que penalitzava el retard en els pagaments. I la resta d’autònoms i pimes? Per què només poden servir-se’n els autònoms del transport de mercaderies per carretera i, en canvi, la resta del col·lectiu i les pimes continuen desprotegits? Això sí, el congrés espanyol manté encara, en període d’esmenes, la reforma de la llei de morositat que inclouria aquesta mesura per a tothom.
No cal dir que la resta de sectors s’han sentit estafats, una vegada més. Perquè la situació no s’ha pas resolt. De fet, el mes passat, després d’analitzar l’últim informe del Ministeri d’Hisenda relatiu als terminis mitjans de pagament de les administracions públiques, la PMCM feia pública una nota en què denunciava que 96 ajuntaments tarden de mitjana més d’un any a pagar, i això fa que el seu deute pugi a gairebé 213 milions.
Al sector privat, segons les estimacions fetes per la PMCM amb les dades de la CNMV referides al 2020, les companyies cotitzades a la borsa van liquidar les factures en un període mitjà de 200 dies, de manera que van triplicar el termini legal permès (60 dies) i van augmentar 14 dies respecte a 2019. A més, tenien en cartera 81.786 milions d’euros, cosa que sobrepassa els 60 dies legals. Poca broma! La desídia del govern espanyol en matèria de morositat fa pensar en un empitjorament de la situació financera de les pimes, que ja és molt delicada i sobre la qual incideix en gran manera el retard en el cobrament.
Aquí hi ha tres aspectes que no em lliguen. Primer, per què s’allarga tant l’aprovació del règim sancionador?; segon, per què la ministra Calviño cerca ara una desviació amb una nova llei?; i tercer, per què n’han fet un per al sector del transport per carretera?
Parlo amb Antoni Cañete, president de PMCM i de PIMEC perquè em resolgui aquests dubtes. A la primera pregunta és contundent. “Senzillament, no es fa perquè no interessa el lobby de les grans empreses. Són les dominants i volen mantenir la seva situació privilegiada de pagar quan vulguin. Ja hi ha hagut 34 ajornaments al congrés. És inversemblant. Continuen fent allò que volen amb els terminis de pagament. I sense règim sancionador, ho continuaran fent.” I afegeix: “Això continuarà passant mentre les pimes no tinguin una veu independent al pont de comandament de Madrid. Queda clar que la veu de la CEPYME, finançada per la CEOE, és una continuació del qui li paga, però no de les pimes.”
Sobre la segona qüestió, la llei que preparen –”Crea i Creix”–, també és molt contundent. “És una cortina de fum, en la part de què parlem.” I em diu que a la nova llei hi haurà dos eixos cabdals: “El primer és que els qui no estiguin al corrent de pagament no podran tocar diners públics. Fins aquí, em sembla perfecte. Ara, com sabran si estan al corrent? Doncs, amb una ‘declaració responsable’. Malament rai! Cadascú dirà el que vulgui!” La segona trampa que veu a la llei és la factura electrònica. “És un avanç clar, però per si sola no fa que la gent pagui abans. Cal recordar que això ja es va provar el 2018 amb els contractistes i, al capdavall, va ser lletra morta. Ningú no n’ha fet cas i els grans continuen pagant quan volen.” En aquest punt, Cañete també ha lamentat que s’elimini l’article de la llei de morositat que deia que la PMCM tenia legitimitat per a aquests aspectes de morositat. El canviaran per un Observatori que encapçalarà el Consell Estatal de la PIME. “Cal denunciar que la PMCM no tingui la representació on es parli de morositat. Això és un clar exemple de deixar les gallines davant la guineu”, ha criticat.
Quant a la tercera, per què s’ha fet per als transportistes per carretera, em diu que és perquè tenen por que la cosa creixi i pugui portar problemes grossos en un sector clau per a l’activitat. “Vull recordar que Europa va obligar a fer un règim sancionador en el sector de l’alimentació i la cosa ha funcionat perfectament.” Si no hi ha sancions, la gent fa com vol. Això, malauradament, ja ho sabem en tots els àmbits de la vida. I Cañete reflexiona sobre aquests dos casos, el transport i l’alimentació. “Si com diu la ministra Calviño el règim sancionador seria ‘excessivament burocràtic i ineficaç’, per què l’ha aplicat a corre-cuita als transports? Les raons de Madrid no s’aguanten. I la cosa pitjor és que fan mal a milers i milers de pimes i autònoms, amb el vist-i-plau del govern espanyol. A la PMCM calculem que si no s’apliquen mesures per a tallar la morositat a Espanya podrien haver de tancar unes 500.000 empreses, entre el 15% i el 20% del teixit empresarial espanyol. És intolerable.” Ve’t aquí que tenim mala peça al taller. Els lobbys de les grans empreses “continuen guanyant la partida, de moment, però hi veig nervis, perquè em sembla que ara hem posat el dit allà on fa mal. I no cal dir que continuarem lluitant per canviar la situació”, rebla Cañete.
