21.10.2024 - 19:50
Catalunya comptava el 2022 amb un teixit productiu de 534.367 empreses. D’aquestes, el 99,8% eren petites i mitjanes (pimes), que al seu torn es dividien en 308.667 empreses sense assalariats, 224.509 pimes amb assalariats i 1.191 grans empreses. Sense considerar l’administració pública, defensa i seguretat social obligatòria, els ocupats en pimes representaven el 68,2% del total català, el 2022, i contribuïen amb el 61,4% del valor afegit brut (VAB) del conjunt de l’economia. Vet ací, numèricament, el paper cabdal que tenen les pimes dins l’economia catalana. “Gràcies a aquest anuari podem dir que Catalunya disposa d’una eina per a entendre millor tant la realitat econòmica i financera del món de la pime com la seva contribució al conjunt de l’economia catalana. Per això ha esdevingut, amb els anys, una eina de referència”, deia Antoni Cañete, president de PIMEC, en la presentació del 21è Anuari de la pime catalana, aquest matí.
Com és habitual, l’anuari aporta un detall molt ampli de les dades econòmiques i financeres, les quals s’elaboren a partir dels estats comptables de 84.023 petites i mitjanes empreses que es desagreguen en quatre grandàries de pimes i en disset sectors d’activitat econòmica. L’elaboració de l’anuari comporta una gran feinada, tal com demostren els milers i milers de dades que s’hi presenten. L’interès és incalculable, a l’hora d’ajudar les pimes a situar-se dins la competència en cada sector, a tenir com a referència dades i ràtios. També ho és per als clients i els proveïdors, i per a tots els estudiosos en general.
Sectorialment, es manté el pes absolutament majoritari de la pime en l’economia catalana, en termes de nombre d’empreses, atès que representen el 99,3% o més del total en els quatre grans sectors de l’economia. També en relació amb el VAB, on les pimes representen la totalitat del sector primari, el 94,2% de la construcció, el 61,4% dels serveis i el 51,6% de la indústria. I, quant a l’ocupació, la pime representa tot el sector primari, el 96,3% de la construcció, el 66,7% de la indústria i el 65,9% dels serveis. Tots, com es pot comprovar, amb participacions prou significatives.
Un dels aspectes prioritaris que cal considerar és la grandària, que és un dels punts febles històrics de les nostres pimes, respecte de les estrangeres. Doncs bé, la mitjana de les pimes el 2022 en nombre d’ocupats era de 3,8 persones per empresa, un 2,1% més que no pas el 2021. Si prenem només les pimes amb assalariats, assoleixen 7,7 ocupats de mitjana, fet que representa un increment del 2,5%. De totes maneres, no ens enganyem, malgrat els augments, la grandària mitjana de les pimes catalanes és una xifra gairebé estancada d’ençà de fa quasi dues dècades i és un fet que preocupa. Tots saben –i les xifres– ens ho recorden que les pimes han de créixer en grandària per ser més productives.
Com a punt més cridaner de l’anuari, cal destacar que el model de creixement actual que s’observa ara a les pimes catalanes és molt diferent de l’observat en el període 1990-2008. Així, mentre que l’anterior dinàmica de creixement es fonamentava en un increment molt alt de l’endeutament, menor en el cas dels actius i de les vendes, i molt lleu quant a la rendibilitat, actualment observem que es fonamenta en un augment de les vendes i la rendibilitat i, en grau més baix, dels actius i de l’endeutament. Una pauta que s’acosta a la que seria desitjable, en què els creixements més grans s’haurien d’observar en la rendibilitat i les vendes.
Un dels punts cabdals en què cal fixar-se és en la seva capacitat de vendre a l’exterior, atès que ho tenen molt més complicat que no pas les grans. No hi ha dubte que, dins el marc d’una economia progressivament globalitzada, l’activitat exportadora de les empreses guanya relleu com a indicador. Una proporció exportadora més gran indica més esforç de penetració en mercats diferents i, generalment, més difícils que no pas el local i, a la pràctica, indica de manera fefaent més competitivitat empresarial. En aquest sentit, a diferència d’altres àmbits competitius, la dimensió empresarial acostuma a tenir una relació directa amb el seu nivell exportador i, de fet, és prou sabut que les empreses petites i mitjanes són menys exportadores que no pas les grans. La quantificació de les exportadores en aquest anuari es fa, com en anys anteriors, sobre la base de la declaració que fan les mateixes empreses segons que siguin exportadores o no.
El fet és que el 2022, el 26,7% de les pimes industrials amb assalariats van exportar. Com ja s’ha dit, la proporció de pimes exportadores és clarament inferior a la de les grans empreses. Concretament, la distància entre les unes i les altres és de 58,3 punts percentuals, i el percentatge d’empreses exportadores entre les grans assoleix el 84,9%. Quant als sectors exportadors, s’observen diferències importants. La pime del sector químic és la que exporta en més casos (un 55,6% ho va fer), seguida del material de transport (44,1%) i la indústria tèxtil, cuir i confecció (35,6%). A la resta de sectors industrials la proporció de pimes que exporten és inferior al 30%.
L’OPA del BBVA sobre el Sabadell ha sobrevolat l’acte de presentació. Recordem que fa tres mesos la patronal va fer un estudi per a quantificar-ne les conseqüències. I que els resultats per a les pimes no eren positius. Deia que l’increment de la concentració bancària podia reduir la competència i augmentar el poder de mercat de les entitats més grans. Això tindria un impacte significatiu en la disponibilitat de crèdit a Catalunya i Espanya, amb una reducció estimada del 8% (xifra que representa 54.393 milions d’euros), fet que podria afectar especialment pimes i consumidors. Aquesta reducció dificultaria l’accés al crèdit i elevaria el cost financer dels préstecs, alhora que perjudicaria la inversió i el creixement del teixit empresarial. També tindria conseqüències negatives per a estalviadors i prestataris. A mesura que avança el temps, a la vista d’aquestes conclusions, augmenta la preocupació.
A la pregunta de si, tres mesos després, afegiria res a la nota de llavors, Cañete ha contestat: “Ja sabem què passaria si l’OPA s’acabés fent, perquè venim del futur. Venim d’un temps en què hi havia moltes entitats i de veure com el mercat quedava amb molt poques. Sabem què ens va costar la caiguda de la competència. Avui, un mercat encara amb menys entitats, l’albirem dramàtic per a les pimes, en termes de finançament suficient i de preu dels diners.”
Parlant de finançament, ha destacat molt positivament que les pimes avui estaven més capitalitzades. “Si no hagués estat així, la crisi de la pandèmia hauria estat molt més onerosa en nombre d’empreses desaparegudes. Hem après la lliçó del 2008.” I quan li han preguntat pels punts que més el preocupaven de la situació actual, la resposta ha estat ràpida i contundent: “L’absentisme, que s’ha doblat en deu anys. Una empresa gran el pot suportar sense gaires entrebancs, però per a una pime el cost és molt elevat, i per a una microempresa és un problema insuperable, moltes vegades. És un debat que caldria tenir. Aquest, i analitzar a fons per què no millora la nostra productivitat. Són dos dels aspectes que avui em preocupen més”, ha conclòs.
