06.02.2021 - 21:50
|
Actualització: 07.02.2021 - 10:30
El sector vinícola pateix la crisi provocada per la covid. El tancament de restaurants ha repercutit d’una manera catastròfica també en els cellers i només aguanten amb solvència els que tenen musculatura econòmica i aquells als quals no els ha fallat l’exportació. Davant aquesta situació de crisi, la imaginació marca la diferència. Una de les maneres més concorregudes i directes que tenen els cellers de continuar connectats amb els seus clients o degustadors dels seus vins són les xarxes socials i plataformes d’internet. Per això han començat a proliferar els tasts virtuals, com a activitats exclusives, però també a Instagram, obertes a tothom.
Dins aquesta estratègia de confinament, us volem parlar d’un tast que va més enllà de la classe magistral sense el retorn dels tastadors o amb un retorn dificultós. Us parlem d’un tast de vins a Instagram Live que incorpora la conversa i, per tant, el tast per contrast, i també un relat lligat a la història i a una tradició escapçada. Parlem d’una activitat que pren el nom de Converses entre pells. La impulsa la jove viticultora Pili Sanmartín, del celler Bàrbara Forés de la DO Terra Alta, que ha volgut compartir vins i coneixements sobre els vins brisats, els que fa ella i els que fa Eduard Sanromà (de qui vam parlar en un article anterior).
Els vins brisats són vins blancs que es maceren un temps determinat amb la pell i la rapa. El temps depèn de cada elaborador. Aquesta elaboració era tradicionalment molt corrent. El vi de pagès sovint es feia així, sobretot a les terres del sud del Principat com ara la Terra Alta. Però des de finals del segle XX fins ara, aquestes elaboracions s’havien anat abandonant. Fa un temps que l’elaboració d’aquests vins ha tornat a proliferar i fins i tot es parla de tendència i se’ls anomenen orange wine o vi taronja, perquè el contacte del most amb les pells confereix a aquests vins blancs un color groc més pujat, que vira cap al taronja.
El tast de la Pili Sanmartín i l’Eduard Sanromà proposa quatre vins brisats, dos de cada celler, que es tastaran en dues sessions de dissabte al vespre. Dos vins per a cada sessió. Es demana als tastadors que adquireixin el paquet de quatre ampolles que els arribarà a casa i que visquin la sessió de tast amb els elaboradors, que mantindran una conversa sobre les característiques del sòl, del raïm i de l’anyada, el procés d’elaboració de cada vi i les diferents voluntats de cada viticultor.
Hem parlat d’aquesta activitat amb Pili Sanmartín (Gandesa, 1982), que ens ha explicat com s’ha materialitzat la idea i amb quina finalitat. Deixem que s’expliqui:
“Arran del confinament, aviat farà un any, vam començar a fer activitats amb els vins del celler a les plataformes d’internet. Però hi havia una sensació de solitud, de no poder compartir amb els altres, per la dificultat del feedback. Alhora, trobàvem a faltar els discursos compartits. I vam començar a pensar en maneres més col·laboratives de fer coses. Penseu que no tenim fires, no tenim espais on explicar els nostres vins, perquè la part d’enoturisme la tenim tancada, perquè no ens deixen fer degustacions.”
“I des d’aquesta necessitat de continuar tastant vins i d’arribar al client final, des de la necessitat de compartir relat i de col·laborar amb més viticultors, vaig començar a pensar en activitats que depassessin l’àmbit del celler. Tenia ganes de fer alguna cosa amb els vins brisats que elaborem. Són vins que m’apassionen. Ara sembla que s’han posat de moda, però per a mi la motivació va més enllà: significa recuperar una tradició vitivinícola de la comarca, que s’havia menystingut durant dècades, perquè eren vins rústics, bona part dels quals es venien a granel.”
“Volia recuperar aquesta tradició, perquè a casa nostra, durant la generació dels meus avis i besavis, el vi es feia tot brisat, amb garnatxa blanca. Però ho vaig haver de fer sense ells i sense el seu coneixement, perquè s’havia trencat la transmissió de coneixements. Els avis no s’esperaven que la meva mare continués al celler, fent vins, i no li van traspassar aquest saber. Fer brisats per a mi significa recuperar aquest saber ancestral i poder-lo explicar.”
“Per altra banda, si col·laboràvem amb més cellers, també podríem arribar a més gent. A vegades dins el món del vi hi ha un sentiment de competència, però jo sempre explico que tothom és únic: té espais únics, finques úniques, vinyes úniques, pot treballar amb varietats diferents i cada vi pot explicar una història completament diferent. No crec que sigui la millor opció, que entre nosaltres ens veiem com a competència, ni ara ni en cap altre context econòmic. Cadascú a la seva vinya pot fer un vi únic. De manera que, per què no muntar un paquet de vins brisats del nostre celler amb els d’un altre?”
“Vaig pensar en l’Eduard Sanromà, que és un jove viticultor de l’Alt Camp i que fa molts vins brisats. Havíem coincidit en diferents espais i mostres i va tenir molta paciència quan em va ajudar en el procés de l’ancestral (vi escumós que acaba la fermentació dins l’ampolla). Per això em venia de gust tenir la conversa amb ell: tots dos fem brisats, però en dues zones diferents, l’Alt Camp i la Terra Alta; amb varietats diferents, ell fa garnatxa, macabeu i parellada, jo estic més amb les garnatxes i el macabeu; tenim un clima totalment diferent… Tot i la proximitat, podem explicar els nostres vins per contrast.”
“I també m’agradava la idea de la conversa. A mi no m’agrada deixar anar el discurs i prou, sempre faig molt partícips la gent que tasta amb mi. No m’agrada dir a la gent què han de trobar i què han de sentir tastant un vi. Com que aquest feedback és difícil d’aconseguir per Instagram, vaig pensar en el format conversa, de dos elaboradors que parlen dels brisats que fan, també fugint de la idea de l’orange wine que està de moda. I compartir uns coneixements.”
“Aquest serà el primer tast que fem de tipus col·laboratiu i ens va agradar titular-lo Converses entre pells. I el que fem és un paquet de quatre vins. En tastarem dos el dia 13 de febrer: el Rústic, anyada 2019, de macabeu del celler Sanromà, juntament amb el Bàrbara Forés, macabeu 2018, de la línia En Moviment 2. Tastarem tots dos macabeus i veurem els criteris, diferents, a l’hora d’elaborar-los com a brisats. El seu és de maceració més curta, el meu macabeu té una maceració de quatre mesos. I veurem quina intensitat aporten aquestes pells. I en una segona sessió, el dia 20 de febrer, tastarem l’Incorrecte 2019, que és la parellada de l’Eduard Sanromà, i el nostre Abrisa’t 2018, de garnatxa blanca. Jo la parellada la conec poquet, però tinc la sensació que són dues varietats prou antagòniques i ens serviran per a parlar des del contrast.”
“Tinc alguna altra idea pensada per a més endavant, perquè m’agradaria anar fent aquestes converses amb viticultors diferents, però està per veure com ens funcionarà. Jo crec que aquests espais de trobada en època de covid són una bona opció. Les noves tecnologies són finestres que ens agradaran o no, però ara no tenim res més. No tenim la carícia, el tacte, però de moment tenim aquestes finestres que ens ajuden a comunicar i a poder arribar a més gent. Perquè, és clar, són temps molt difícils. Els cellers estem tocats econòmicament. El sector està molt tocat i aquesta és una manera de treure vins i de fer pedagogia.”
I Pili Sanmartín acaba dient: “El vi és cultura. Per què no podem quedar amb el nostre grup bombolla i tastar dos vins una tarda de dissabte i després sopar plegats i passar una estona agradable, aprenent sobre vins i en aquest cas sobre vins brisats? Al final és una experiència sensorial, que et connecta amb la cultura, amb els ancestres, amb la història i et connecta amb tots els sentits.”
