11.05.2023 - 21:40
|
Actualització: 11.05.2023 - 21:49
Pilar Lima (València, 1977) és la candidata d’Unides Podem – Esquerra Unida a la batllia de València. És secretària general de Podem al País Valencià, i aquesta darrera legislatura ha estat diputada a les Corts Valencianes. Durant el mandat que ara s’acaba, la seua formació no ha tingut representació al consistori de la capital.
Fem l’entrevista poques hores abans que comence la campanya electoral i poc després de la publicació del sondatge del CIS que li atorga un regidor o cap a l’Ajuntament de València. D’això parlem, i també del model de ciutat que somnia, sense que es continuen construint grans torres de pisos, que respecte l’horta i que, per damunt de tot, siga capaç de proporcionar un habitatge digne als seus habitants.
—Quina és la vostra valoració del resultat del sondatge del CIS?
—Hem vingut a fer les coses que Compromís i el PSPV no han gosat de fer. A pesar del vet als mitjans de comunicació, la campanya d’Unides Podem és al carrer, de veïna a veïna i per boca-orella.
—Per ara, cap sondatge no diu clarament que Unides Podem entrarà a l’Ajuntament de València. Com afronteu aquest començament de campanya?
—Les enquestes són instruments d’intervenció política i són eines per a influir en l’opinió pública. Hem demostrat que hem entrat en dos governs, a l’autonòmic i al govern d’Espanya, i es nota que faltem a l’Ajuntament de València. Aquests quatre anys hem vist que s’han deixat passar oportunitats… Tenim una sensació d’esperança en aquesta ruta que hem fet pels barris i ha sigut molt positiu. Ens diuen molt que falta la llum i la valentia d’enfrontar-se a les estructures de poder. I som la porta que obri capses de Pandora i l’element tocanassos.
—Encara sobre els possibles resultats, ara es recorden aquells disset mil vots que va obtenir Unides Podem el 2019 i que no van ser prou per a entrar en el consistori. Temeu que els vostres votants opten pel PSOE o per Compromís per frenar la dreta?
—Nosaltres no tenim mai por. Ho hem demostrat. La nostra missió és mobilitzar l’alt percentatge d’abstenció que vam tenir en 2019. No vam ser capaços de tenir un projecte polític contundent en aquell moment, però ara hem aconseguit una organització pacificada i tenim un projecte polític convincent i ferm. I tinc la sensació que convencerem la gent que es va abstenir en 2019. I també gent nova que ens votarà. Som el mur de contenció perquè no tornen les polítiques de la dreta. Parlem de l’hereva de Rita Barberà, la senyora María José Català, que ja ha demostrat quina és la seua forma de governar. Va ser batllessa de Torrent i consellera d’Educació en l’època del PP, i volem evitar que això torne a passar. Per això diem que som la força decisiva i ho donarem tot. Tot.
—El batlle Ribó deia en una entrevista a VilaWeb que per a ell no era tan important tornar a ser batlle com que hi hagués un govern progressista a l’Ajuntament de València. Estaríeu disposada a no entrar a l’Ajuntament de València en canvi que hi hagués un govern progressista?
—Nosaltres volem governar. I som una força de govern. Governem en l’àmbit autonòmic i en l’àmbit estatal. I volem traslladar les polítiques de la resta de nivells, per exemple, les polítiques d’habitatge. Hem estat a l’avantguarda de l’estat, amb Héctor Illueca al capdavant de la Conselleria d’Habitatge. Traslladarem totes aquestes polítiques a la ciutat de València. Independentment de la posició. Entenem un govern de coalició com un projecte col·lectiu, com un pacte on s’han de complir totes les mesures. El nostre caràcter és de voluntat de compliment i ho hem demostrat fins ara. Les coses costen, però nosaltres volem governar.
—Parlàveu d’obrir melons i de tocar els nassos. Quins melons obrireu i quins nassos tocareu si formeu part del govern municipal?
—Per exemple, per a mi, un servei fonamental és el de l’atenció a domicili a les persones majors. Sóc molt sensible en aquest sentit. La ciutat va envellint. La nostra proposta és crear una xarxa de cures i enfortir-la. És essencial. I mira, l’any 2019, quan va començar la legislatura, ja se sabia, que la concessió caducava en 2022. Hi havia una oportunitat per a remunicipalitzar el servei. En l’àmbit autonòmic hem aconseguit la desprivatització d’hospitals. Va començar amb Alzira, ho vam impulsar des d’Unides Podem, i després el de Torrevella, que ha costat prou, però ho hem aconseguit. Explorarem la possibilitat de recuperar un servei essencial per al benestar de la nostra gent major i la gent vulnerable. I parlem de la qualitat del servei i de les condicions laborals de les treballadores que haurien de millorar i ser més dignes. Ens vam reunir amb el col·lectiu de treballadores del servei a domicili i les vam escoltar. Què s’ha fet? S’ha concedit aquest servei a CLECE, que sembla que està prohibit de dir-ne el nom perquè l’empresa és de Florentino Pérez. No volem que es faça negoci amb el benestar de la nostra gent. No ho volem. Aquest és un exemple d’obrir melons. Sóc conscient que és complicat, però no hem arribat ací per estar còmodes, sinó per a transformar.
—Un dels problemes més visibles que té la ciutat de València és la turistificació. Què fareu per a fer-hi front?
—Anem tard, en aquest tema, molt tard. En tres anys, els preus del lloguer s’han apujat d’un 50%. L’accés a l’habitatge a la ciutat de València és impossible. Fa poc, les dades de l’ajuntament parlaven de 6.000 apartaments turístics il·legals. Disculpa? On és la inspecció en aquests casos? Podríem posar-los com a lloguer assequible per a la població. Seria una eina molt fàcil per a facilitar la vida de les persones, jo ho veig com una cosa evident. És una dada antiga, pero es parla de 60.000 habitatges buits. Tenim un decret llei que ha promogut Héctor Illueca per mobilitzar els habitatges buits de grans tenidors, sobretot, perquè es posen en el mercat. A la ciutat, jo he vist com s’han comprat blocs sencers i han tirat les persones majors que hi vivien, que pagaven renda antiga. No ho podem permetre. Per ser honestos, ha faltat un ajuntament més reivindicatiu. Aplicarem la llei d’habitatge des del minut u, i n’aplicarem totes les eines i mecanismes. Hem de reconèixer que l’Ajuntament de València això no ho ha fet. Tant de bo cada dia hi haguera eleccions. Ara, de cop, s’han adonat del drama. Ara se n’adonen? I no només és per a Ciutat Vella. També al Cabanyal tenen el mateix problema de turistificació. Van expulsant els veïns que hi han viscut tota la vida. Han volgut tenir una ciutat aparador per als estrangers i els turistes… Disculpeu-me, jo sóc valenciana i mire per a la gent d’ací.
—La llei d’habitatge espanyola, aprovada fa molt poc, resol tots els problemes? És prou bona?
—Ens permetrà de regular els preus del lloguer, però sembla que mai no és suficient. Hem tardat tres anys i, al final, el PSOE ha cedit. Entenc que l’ex-batlle de Barcelona, Joan Clos, que va ser ministre, té els seus amics en la patronal d’immobiliàries, i entenc que els costa d’aprovar aquesta mena de lleis, però si es fa una cosa bona per a la gent, comença a sonar el telèfon perquè a les estructures de poder no els agrada. Falta una cosa que ens ha demanat la PAH, que és prohibir els desnonaments sense una alternativa de l’habitatge, això no ho recull la llei.
—De manera pràctica, què fareu per a traure pisos al mercat?
—Nosaltres apostem per incentivar els xicotets propietaris i fer de mediadors. Una mesura diu que l’ajuntament podria actuar com a avalador per a donar la seguretat als xicotets propietaris que lloguen els pisos a gent vulnerable, i també per a augmentar el parc públic d’habitatge per a posar-los per a llogar a preus accessibles. S’ha de tenir mà dura amb els qui especulen amb l’habitatge. Parlem dels fons d’inversió, dels bancs, fons voltor, grans propietaris que tenen cases buides. A ells se’ls hauria de multar. A vegades, la política és en el seu palau, parlant de les seues coses de palau, però al carrer es parla de coses diferents.
—Tornant al turisme, limitaríeu l’arribada de creuers a la ciutat?
—Clarament! A més, la contaminació és excessiva. El turisme de masses no és sa ni per als turistes ni per als veïns que habiten la ciutat. Els comerços de tota la vida van tancant. Els forns, les fruiteries, ara es van convertint en franquícies per a atendre els turistes. El paisatge de la ciutat ha canviat i s’ha perdut l’essència de València.
—El port de València no s’ha d’ampliar sota cap circumstància? Ni tan sols fent una nova Declaració d’Impacte Ambiental?
—Tampoc. S’ha vist que les platges del sud ho han sofert moltíssim. I l’albufera. A mi, com a ciutadana, ningú no m’ha demanat si vull l’ampliació del port o no. Falta l’element de participació ciutadana, d’escoltar els moviments socials, els ecologistes. Hem de ser conscients que vivim en un moment d’emergència climàtica, i que té conseqüències.
—Hi ha un tros de port ja ampliat, hi ha aquell braç. Què se n’ha de fer? S’ha de derruir?
—Defensem de traure’l i aprofitar l’espai. Una cosa que volia dir és que el darrer intent de l’ampliació, el vam aturar nosaltres al consell de ministres, amb les companyes Ione Belarra i Yolanda Díaz. Elles van evitar que ho posaren en l’ordre del dia. També vull valorar el moviment de la comissió ciutat-port, perquè han aconseguit la paralització per via judicial. És fonamental, i jo em trec el barret.
—La comissió ciutat-port ha convidat la vice-presidenta espanyola Yolanda Díaz per explicar-li la inconveniència de l’ampliació. Hi anireu?
—És clar que hi anirem. És obert a totes les forces polítiques. La vice-presidenta és d’Unides Podem, i per descomptat que hi anirem.
—A parer vostre, l’Empresa Municipal de Transports compleix la seua missió? Funciona bé per a tots els ciutadans?
—El funcionament dels autobusos de l’EMT és del que més queixes hem rebut. S’ha de millorar. L’EMT ha de protegir-se al màxim i recuperar els serveis bàsics que inclou. Volem una ciutat sense cotxes, o amb menys cotxes… Hem d’enfortir el servei públic d’autobús i metro. Per exemple, per les anàlisis que hem fet, veiem que és necessari que el districte de la Saïdia es connecte millor amb Patraix. És molt complicat de connectar, i tot passa pel centre. S’ha construït una mobilitat radial, com a Madrid, que tot ha de passar per allí. Volem que la mobilitat es construesca amb la gent. Que es tinga en compte els barris de la perifèria a l’hora de construir-la, i que es descentralitze.
—Tot i que són competència de la Generalitat, sou partidària de fer més línies o d’allargar les que hi ha, de metro o de tramvia?
—Una experiència que he viscut jo. Sobre la freqüència del metro, he arribat a veure a les deu del vespre, a l’estació de Colom, de sobte, com entraven moltes dones de totes les edats. Em vaig adonar que acabaven el torn de treball als comerços de la zona. Faltaven deu minuts perquè el metro passara per anar a l’aeroport i quinze per anar a Torrent. Això no pot ser. No m’inventaré línies noves. Primer hem d’estudiar què tenim, i dependrà de la correlació de forces què podrem fer. Nosaltres no prometem, nosaltres proposem perquè tenim moltes idees.
—Què suggeriu perquè siga més pacífica la convivència entre les bicicletes, els patinets, els vianants i les persones amb mobilitat reduïda?
—A mi em va atropellar un patinet. Fa falta molta pedagogia. S’ha de controlar la velocitat a què van els patinets. És brutal, a mi em preocupa. Un dia caminava, travessant un semàfor en verd i un em va atropellar. Li vaig preguntar, per què no frenes? M’imagine que si això li passara a ma mare s’enduria un ensurt brutal. Em sembla perillós. Cal molta pedagogia. I això mateix amb els cotxes; i mira, posar radars per a multar, és clar.
—La solució que s’ha donat a Benimaclet és bona?
—Cal un procés participatiu vinculant amb veïns i associacions, i que siguen vinculants. Cal escoltar-los. Hi ha diverses propostes i no pot ser que Compromís s’invente adossats que costen un milió d’euros, i que no sé qui es pot permetre de pagar. L’informe de l’Observatori de la Joventut diu que la mitjana de la nòmina dels joves menors de trenta anys és de 800 euros. On anem amb aquests adossats? I a Sandra Gómez no hi ha qui l’entenga. Té una obsessió per a construir torres de 35 plantes. I on vas, amb això? Això crea illes de calor i col·lapsa la ciutat. Tenim 60.000 habitatges buits, 6.000 apartaments turístics il·legals a la ciutat de València i s’entesten a continuar construint. No cal més construcció. A més, vull que a València manen els veïns, no Metrovacesa a Benimaclet. No es pot fer un procés participatiu maquillat, com fa la senyora Sandra Gómez per a aconseguir el resultat que a ella li agrade. Com a Espanya, que es repetiren quatre voltes les eleccions… Són aquestes coses que no aconseguesc d’entendre.
—Qui hi guanya amb la divisió entre Sumar i Unides Podem?
—Bé, això que està dividit… Sumar no es presenta a les eleccions del 28 de maig. Estic convençuda que anirem juntes i que s’asseuran per a parlar-ne. Confie plenament en la meua secretària general, Ione Belarra, i sé que arribarà a un acord amb Yolanda Díaz. Perquè volem repetir un govern d’esquerres amb una correlació de forces diferent. Si ara tenim 35 diputats i hem fet coses, imagineu-vos si ens en donaren més, què podríem fer. Començarien a tremolar [riu].
—Molts nassos tocats…
—Si ens deixen…
—Dieu que Yolanda Díaz no es presenta ara i que no hi ha divisió, però és de veres que externament es dóna la imatge de divisió entre uns i altres. Per declaracions, per gests, per absències i per presències a Magariños…
—Va anar-hi Joan Ribó. Cadascú va on considera que ha d’anar. La nostra força política té un projecte propi i som necessàries. Hem de seure a parlar. Independentment de les diferències polítiques, nosaltres som un element valent. No ens tremolen les cames, diem la veritat, diem les coses com són. I això suscita molt de rebuig dels poders mediàtics i econòmics. No és fàcil. Diem que el senyor Roig s’aprofita amb la cistella de la compra, que ha apujat els preus de manera abusiva i això és real. Hi ha tres informes que ho diuen. Aquest senyor es va enriquint en una època d’inflació i amb el patiment de les famílies. Això no és fàcil de dir i té conseqüències com que no ens han convidat al debat d’À Punt. I no hi estem d’acord, som una força de govern a l’àmbit autonòmic i estatal.
—Parlant de supermercats, una de les vostres propostes és la de crear un supermercat públic. Qui hi tindria accés? Com s’hauria de gestionar?
—La gestió és de l’administració pública. Igual que amb la planificació de la transició ecològica, que ha d’estar en mans públiques. Si no, vénen els oligopolis a comprar i a aprofitar-se’n. En la qüestió dels aliments ha passat. Ofeguen els xicotets productors, i amb la gestió pública no hi ha enriquiment, no hi ha especulació.
—Tornant a la ciutat de la qual voleu ser batllessa, com la somnieu?
—Molt molt de barris. Jo visc a Extramurs i el barri és mort. Hi queden molt pocs veïns, hi construeixen molts apartaments, i quan vaig a Sant Marcel·lí veig que hi ha vida, que hi continua havent comerços menuts. Me la imagine més accessible, més inclusiva. També molt verda, i que no s’expandesca més, que tinga una horta valenciana periurbana recuperada amb llauradors joves. I esborraria aquest nou barri que s’han inventat, Turianova. Si poguera esborrar-lo, ho faria. Somnie una València sense torres.
El qüestionari Proust
—Darrera volta que heu fumat marihuana.
—No me’n recorde, potser l’any passat, perquè se’m posa molt molt malament.
—Quants metres quadrats té casa vostra?
—Visc en un pis de lloguer que potser fa 55 metres quadrats.
—En quin barri vàreu nàixer i en quin viviu?
—Vaig nàixer a Sant Marcel·lí i ara visc a Extramurs, però he viscut a Patraix, a Benimaclet, a Castellar.
—Quin cotxe teniu?
—No tinc cotxe. Vaig amb bicicleta, però la vendré perquè vaig caure un bac i me’n compraré una altra.
—Flor predilecta?
—La rosa.
—Animal favorit?
—El meu gos Lolo, tot i que comencen a agradar-me els gats.
—Quin color preferiu?
—El blau marí, sempre.
—Quin és el vostre lema?
—En tinc dos: “Lent, però ve”, i tinc una frase tatuada de Gloria Fuertes, que és “El final no es coneix fins al final”.
—En quines ciutats o pobles heu viscut més de sis mesos?
—A València, Madrid, Conca i a Anantapur.
—Quines llengües parleu?
—Llengua de signes. El que em van ensenyar és a parlar castellà per força quan era menuda, i llengua de signes valenciana perquè tenim una llengua de signes pròpia. Llegesc en valencià, però no el parle perquè em resulta molt complicat.
—Quin és l’estat d’ànim més comú.
—Un cul inquiet.
—Els noms de persona que preferiu de xic i de xica.
—Alba i Pau.
—Quin és el vostre personatge o heroi de ficció preferit?
—Va canviant segons la sèrie que veig. El darrer és Eli, el vaig conèixer amb un videojoc que és The Last of Us.
—Quin episodi de la vostra vida us ha marcat més?
—La mort del meu pare, quan jo tenia catorze anys i ell trenta-cinc.
—Quins dons naturals us agradaria tenir?
—Fredor, com tenen molts polítics, que no m’afectaren tant les coses.
—Quina seria la vostra pitjor desgràcia?
—Que governara la dreta amb la ultradreta, que el feixisme s’escampara a Espanya.
—Quin personatge històric valoreu més?
—Encara és viva: Irene Montero.
—Com us agradaria morir?
—Feliç, gaudint i rient.
—Com celebrareu Nadal?
—Amb la família, amb ma mare, les ties.
—El racó preferit de la vostra ciutat.
—Els carrers de Ciutat Vella, tots els carreronets me’ls conec per culpa dels turistes. I el Cabanyal.
—El racó que menys us agrada?
—Aquest barri que s’han inventat, Turianova, o l’avinguda de les Corts Valencianes.
—Quin dels rivals és el pitjor candidat?
—María José Català.
—Amb quin dels rivals aniríeu a sopar?
—A sopar? No. A prendre una canya, potser, però a sopar, amb ningú, segur que em mentirien.
—Quina definició teniu de Països Catalans?
—Compartim una llengua minoritzada, com la llengua de signes. M’hi sent identificada.
—La persona que us ha format políticament.
—Héctor Illueca és un referent molt important, i Julio Anguita, però ara aprenc més de feminisme i tinc moltes referents.
