21.11.2023 - 21:40
Els neerlandesos van avui a les urnes, en unes eleccions anticipades que deixaran enrere tretze anys de governs dirigits per Mark Rutte. L’actual primer ministre, que plegarà de la política una vegada hagi fet el traspàs, va renunciar al càrrec per diferències insalvables en política migratòria i d’asil amb els socis de govern.
En aquestes eleccions, la igualtat és màxima i en sortirà un parlament molt fragmentat, segurament amb una quinzena de grups. A més, pot passar que per primera vegada cap partit no arribi a trenta escons dels cent cinquanta que conformen la cambra. Això obligaria a formar àmplies coalicions, amb unes negociacions que poden ser complicades i durar mesos. De fet, el govern anterior ja va trigar nou mesos a forjar-se i no ha durat ni dos anys.
Un dels candidats favorits és Pieter Omtzigt, cap del partit de centre-dreta Nou Contracte Social, fundat el mes d’agost proppassat. Ha irromput amb força gràcies a la seva gran popularitat, perquè el 2019 va destapar un escàndol relacionat amb prestacions a l’assistència infantil, en què el govern Rutte, sense fonament, acusava de frau més de vint mil famílies i les obligà a retornar les ajudes.
El cas va fer caure el govern, del qual formava part la seva formació, i això va despertar la ira de bona part dels dirigents polítics. Per contra, va agafar renom i ara és vist com un polític incorruptible disposat a enfrontar-se a l’ordre imperant tot i les pressions. Però el cas és que, malgrat la bona imatge i poder guanyar les eleccions, no s’ha volgut comprometre a ser primer ministre, sinó que s’estima més romandre al parlament com a cap del partit.
“Veig què els fa, l’Haia, als polítics; pots acabar ocupat les vint-i-quatre hores del dia. I jo també tinc una responsabilitat a casa, i això és important”, va dir aquest polític de quaranta-nou anys, pare de quatre fills. “Crec que és molt valuós que la meva antena política també sigui de tant en tant en un camp de futbol, en una església o en una escola”, reblà Omtzigt.
Catòlic practicant, ha advocat per polítiques econòmiques progressistes, com ara obligar els més rics a pagar més imposts, reduir les exempcions fiscals per a les empreses, millorar els drets laborals, establir un salari mínim més alt i prestar més suport als qui tenen pocs ingressos; tot plegat, combinat amb polítiques socials més conservadores, en qüestions com ara la immigració, l’avortament, l’eutanàsia i els drets trans.
Tot i optar per limitar dràsticament l’arribada d’immigrants, Omtzigt ha refusat contundentment de pactar i treballar amb la ultradreta de Geert Wilders. “Solament es pot formar un govern que s’adhereixi als drets fonamentals clàssics”, diu.
Un empat de quatre a dalt de tot
Els sondatges assenyalen que quatre llistes tenen possibilitats de ser les més votades. El partit d’Omtzigt n’és un, juntament amb el partit d’extrema dreta i xenòfob de Wilders, la coalició d’esquerra verda GL/PvdA i el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), fins ara encapçalat per Rutte.
Aquest darrer ara és capitanejat per Dilan Yesilgoz, actual ministra de Justícia i filla de refugiats turcs. Durant la campanya ha donat una imatge de renovació malgrat pertànyer al partit hegemònic i podria ser la primera dona que esdevé primera ministra en la història dels Països Baixos. Té un discurs liberal conservador força semblant al deu seu predecessor, però amb una diferència fonamental: Yesilgoz no ha descartat de pactar amb Wilders, del Partit per la Llibertat (PVV), malgrat assegurar que tenen “enormes diferències”. Això podria donar lloc a una coalició molt escorada a la dreta, una opció que Rutte va descartar sistemàticament durant els seus mandats.
De fet, Geert Wilders, tot i haver estat diputat durant vint-i-cinc anys, mai no ha estat a cap govern. El seu partit és també al capdamunt dels sondatges i ara ha manifestat la voluntat d’atenuar la retòrica contra la immigració i l’islam per formar part del nou govern. El programa del PVV inclou la prohibició de les mesquites, l’Alcorà i les escoles islàmiques a tot el país.
El darrer candidat amb possibilitats de ser el més votat és l’ex-vice-president de la Comissió Europea, Frans Timmermans, que va deixar l’executiu comunitari per ser candidat de la coalició entre laboristes i verds. És l’únic candidat de l’esquerra amb aspiracions reals i el preferit dels votants més joves segons els sondatges.
La formació no té socis de coalició entre els grans partits i només ha descartat de negociar amb la ultradreta. Timmermans demana un nou tipus màxim de l’impost sobre la renda i una reducció del 65% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2030, per sobre de l’objectiu de la UE.
Principals debats
Més enllà dels candidats, els principals temes que han centrat la campanya han estat l’habitatge i el cost de la vida, la immigració, el sistema de salut i el canvi climàtic. El país es troba en recessió econòmica d’ençà de fa tres trimestres i hi ha hagut un encariment de l’energia i dels aliments. A més, la demanda de l’habitatge multiplica gairebé per deu l’oferta i això ha disparat el preu dels pisos.
En relació amb això, no falten pas polítics que vinculen la manca d’habitatge amb l’arribada creixent d’immigrants, que el 2022 es va duplicar respecte del 2021, sobretot amb refugiats ucraïnesos. Segons els sondatges, gairebé dos neerlandesos de cada tres volen reduir el nombre de sol·licituds que es tramiten. Tot plegat, en un context en què també pesen les protestes de pagesos contra la reducció de les emissions de nitrogen, alhora que part de la ciutadania demana accions més contundents contra l’emergència climàtica.
El resultat de les eleccions no es preveu que resolgui la nova direcció del país, en un parlament tan dividit ideològicament que fa pensar que caldran mesos i mesos de negociació multipartida, amb la possibilitat, per primera vegada en molts anys, que la ultradreta hi tingui un paper fonamental.
