17.07.2024 - 21:40
La pandèmia del coronavirus va capgirar el nostre món, però l’hem arraconada en la memòria i no hi pensem gaire. Potser per això ens sorprenem quan algú del nostre entorn ens diu que s’ha contagiat de la covid. Darrerament, la sensació és que ha tornat com feia temps que no es veia, i certament és així. Segons dades d’observació epidemiològica, a començament de juliol vam arribar al nombre d’infeccions més alt d’aquest darrer any. Fins i tot, per sobre del pic de la covid que es va registrar per Nadal.
Segons les dades del Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya (SIVIC), després de la setmana que va del 13 al 19 de maig, la taxa de diagnòstics de casos de covid va començar a créixer de manera vertical: va passar d’una incidència de 14,04 casos per cada 100.000 habitants a 33,51 la primera setmana de juny, i va arribar al pic màxim entre l’1 i el 7 de juliol, amb 92,4 casos de covid per cada 100.000 habitants. Això representa 7.389 casos diagnosticats durant aquella setmana, una xifra que hem de posar entre parèntesis perquè, ara que la covid passa amb símptomes molt lleus, molts contagis no es diagnostiquen.
Ara bé, les darreres dades disponibles del SIVIC sembla que mostren que, una vegada superada aquesta primera setmana de juliol, els contagis a Catalunya han començat a baixar. La darrera referència actualitzada que tenim és de la setmana que va del 8 al 14 de juliol, quan es va registrar una incidència de 88,38 casos per cada 100.000 habitants, que representen 7.080 diagnòstics, en xifres absolutes.
El Departament de Salut de Catalunya ofereix un nivell de detalls en les dades més alt que no pas els governs valencià i de les Illes, que, de fet, envien les seves dades al Sistema de Vigilància d’Infecció Respiratòria Aguda (SiViRA) del govern espanyol, que és qui les publica. Aquests informes prioritzen les dades agregades de tot l’estat espanyol i donen ben poques dades detallades dels contagis del País Valencià i les Illes.
Tot allò que en podem saber és la taxa d’infeccions respiratòries agudes en atenció privada i d’infeccions respiratòries greus que comporten hospitalitzacions, un concepte que unifica les infeccions per virus gripals, coronavirus SARS-CoV-2 i virus respiratoris sincicials. Tenint en compte això, ens trobem que la primera setmana de juliol la incidència d’aquestes diferents infeccions respiratòries sumades al País Valencià era de 537,5 casos per cada 100.000 habitants. Una mica superior als 530,9 de la setmana anterior, però per sota de la incidència entre el 17 i el 23 de juny, que va ser de 541,5 casos per cada 100.000 habitants. I també per sota dels 588,2 de la setmana del 20 al 26 de maig. Si mirem els hospitals valencians, hi trobem una taxa d’hospitalització per infeccions respiratòries de 12 malalts per cada 100.000 habitants, una xifra que s’ha mantingut relativament estable les setmanes anteriors.
A les Illes, la xifra registrada és considerablement més baixa. La primera setmana de juliol es van diagnosticar 167,3 casos d’infeccions respiratòries agudes per cada 100.000 habitants. És la xifra més baixa si es compara amb les sis setmanes immediatament anteriors: entre el 20 i el 26 de maig, es va arribar a 186,8 casos per cada 100.000 habitants, i entre el 17 i el 23 de juny, a 185,4. Ací també veiem que la xifra d’hospitalitzacions és menor que en setmanes anteriors. La primera setmana de juliol, hi havia 12,7 pacients ingressats per cada 100.000 habitants, per sota dels 13,5 de la setmana abans, però més que l’11,8 del 17 al 23 de juny. La setmana anterior, hi havia hagut una taxa d’hospitalitzacions del 14,1 i, abans, del 16,3.
Un pic de covid, però considerablement menor que uns altres anys
La xifra de contagis de la covid a Catalunya a començament de juliol és molt alta en comparació amb les dades d’aquest darrer any, i supera el pic de 83,43 casos per cada 100.000 habitants que es va registrar entre el 18 i el 24 de desembre de l’any passat, amb 6.591 diagnòstics. Ara bé, no té res a veure amb les xifres de temporades anteriors: en aquestes mateixes dates, l’any 2022, la taxa d’incidència era de 535,32 i el 2021, de 741,76 casos per cada 100.000 habitants. Només és més alta que la de l’any passat, que va ser de 29,14, i la del 2020, després del confinament però abans dels vaccins, que va ser de 38,45. Per comparar-ho amb l’altre extrem, l’explosió de contagis més forta va ser entre el 17 i el 23 de gener de 2022, quan l’arribada de la variant òmicron del coronavirus va fer que en aquells dies hi hagués una incidència de 2.748,84 casos per cada 100.000 habitants. Després d’allò, les infeccions van caure en picat i un mes després la incidència havia baixat a 447,71.
La variant òmicron va ser la dominant durant mesos, però més tard va ser substituïda per unes altres variants i subvariants del coronavirus. Actualment, la que domina amb clara rotunditat a Catalunya és la variant JN.1, que, de fet, és una subvariant de l’òmicron. Es va seqüenciar per primera vegada a final de l’estiu de l’any passat i es va anar fent forta fins que es va convertir en la variant majoritària per Nadal. Ara com ara, representa el 98,31% de les proves positives que se seqüencien i només deixa espai per a una altra subvariant de l’òmicron, la XBB.2.
Una de les mutacions característiques de la JN.1 és a l’espícula vírica, que la fa molt més transmissible perquè s’adhereix a les cèl·lules de l’hoste amb molta facilitat. A més, també permet l’escapament immunitari, que propicia les reinfeccions en persones que ja s’han infectat d’aquesta variant del coronavirus. Ara bé, la simptomatologia no és pitjor que en variants anteriors i s’assembla molt a la d’un refredat, amb mal de cap i de coll, tos, febre, esternuts i congestió nasal, i també la fatiga muscular.
En conseqüència, les hospitalitzacions a Catalunya de malalts amb la covid tampoc no és gaire alta: del 24 de juny fins al 14 de juliol (darrera dada disponible) la xifra d’hospitalitzats s’ha mantingut estable al voltant de la setantena de pacients, gairebé tots més grans de vuitanta anys.
