El PIB intertrimestral català creix més que no pas l’espanyol i l’europeu

No és pas una cursa, però sí que cal veure quina ha estat l’evolució de l’activitat catalana dins el context espanyol i europeu, en un segon trimestre molt difícil de qualificar, atès que les dades que han anat sortint aquests darrers mesos i les percepcions dels ciutadans han estat sovint molt diverses, si no contradictòries. L’evolució d’estatístiques tan importants com ara l’ocupació i l’activitat econòmica, dins una mateixa unitat territorial, també té una explicació difícil, perquè varien d’una manera massa discordant.

Aquest matí hem sabut l’avanç del creixement de la taxa de variació del PIB a Catalunya, que, en termes intertrimestrals, és d’un 1,5%, quatre dècimes més que no pas l’espanyola (1,1%) i nou dècimes més que l’assolida a la UE-27 (0,6%), segons l’estimació de l’Institut d’Estatística de Catalunya (Idescat). És cert que les dades catalanes i espanyoles no són estrictament comparables, però sí que serveixen per a apuntar una referència sobre l’evolució de l’activitat. Cal tenir en compte que, per una banda, l’INE i l’Idescat apliquen mètodes de càlcul diferents, i, per una altra, tots dos avanços són susceptibles de canvis importants quan es tingui la informació completa del període de referència.

En termes interanuals (sobre el mateix trimestre de l’any anterior) el creixement català és del 4,8%, i se situa un punt i cinc dècimes per sota de la variació de l’economia espanyola i vuit dècimes per sobre de la UE-27 en el mateix període. Cal assenyalar que la variació interanual del PIB representa una davallada d’1,9 punts respecte de la registrada en el trimestre anterior (6,7%), fet influenciat, sobretot, pel fort creixement del segon trimestre de l’any passat (18,7%), sobre el qual es fa el càlcul.

Si continuem amb les estimacions de l’avanç del PIB del trimestre passat, segons que explica l’Idescat, tan sols mancaria un 1,1% per a recuperar el nivell del PIB d’abans de la pandèmia. Així doncs, l’avanç del PIB del segon trimestre del 2022 ens ha situat en el 98,9% respecte del nivell en volum del PIB del quart trimestre del 2019, el darrer abans no comencés la pandèmia de la covid-19. Em sembla important, però prefereixo veure les dades definitives per fer un comentari amb més detall. De totes maneres, no hi ha cap dubte que és una notícia esperançadora.

Una de les característiques de les poques dades publicades –tan sols les d’oferta interanuals, sense més detalls– és el comportament molt desigual que hi ha per branques d’activitat. Així, els serveis mantenen un ritme d’activitat elevat (7,0%) i la construcció creix lleugerament (0,5%). En canvi, l’agricultura i la indústria mostren taxes de creixement negatives de l’1,6% i de l’1,5%, respectivament. Aquesta davallada industrial és fruit d’un deteriorament del context internacional, del trencament de les cadenes de producció i dels efectes de l’augment generalitzat de costs. De totes maneres, dins la indústria hi ha hagut comportaments molt diferents, que no tindrem quantificats fins que no es publiquin les dades amb tota la informació, si bé el percentatge total negatiu, tot i que preocupant, no ens hauria de sorprendre gaire.

Sense aportar números, l’Idescat sí que comenta les tendències d’alguns subsectors industrials. Destaca la millora de la indústria química, farmacèutica i de fabricació de maquinària. En canvi, la indústria de l’automoció redueix l’activitat aquest trimestre, tot i que millora respecte de l’anterior. Per una altra banda, les branques de producció d’energia elèctrica i refinament de petroli milloren significativament a preus corrents, però pràcticament tot l’efecte és atribuïble a l’alça de preus registrada.

L’Idescat també fa un apunt sobre els serveis, que mostren una taxa de creixement d’un 7,0% interanual, dos punts i tres dècimes menys que no pas la del primer trimestre del 2022 (9,3%). En relació amb les activitats que s’inclouen en aquest sector, destaca el creixement elevat en les activitats més beneficiades per la recuperació turística (transport aeri, hostaleria i restauració) i, també, les relacionades amb l’emmagatzematge i activitats afins al transport i el comerç a l’engròs. Finalment, també es registra una activitat significativa en els serveis prestats per les administracions públiques.

Dit això sobre l’evolució dels subsectors, em fa ballar el cap la comparació de les dades de l’activitat amb les laborals, contingudes a l’EPA del segon trimestre, que vam saber el dijous passat (vegeu la píndola del 28 de juliol). M’és difícil d’explicar que la indústria hagi pogut augmentar l’ocupació interanual en aquest període d’un 9,1%, quan l’activitat ha davallat d’un 1,5%. O que la construcció, que ha crescut tan sols d’un 0,5%, tingui un 5,3% més de treballadors. O que els serveis presentin un augment de treballadors de l’1,4%, quan l’activitat ha crescut d’un 2,5%, activada pel turisme. Són misteris de les estatístiques que fan pensar que no sempre reflecteixen com cal la realitat. Els dubtes i sorpreses sobre l’EPA ja els vaig expressar en l’esmentada píndola. Avui expresso els de l’activitat.

Malgrat aquests dubtes raonables, val a dir que, a grans trets, l’evolució del PIB del segon trimestre és una bona dada, atès que l’1,5% intertrimestral significa un augment de ritme important sobre el registrat durant el període de gener-març, en què va ser del 0,3%. I representa un total en el primer semestre de l’1,8%, enfront de l’1,3% de tot l’estat espanyol i l’1,2% de la zona euro. De totes maneres, caldrà confirmar-ho el 14 de setembre, quan es publiquin les dades completes. Cal insistir que, tant a Catalunya com a l’estat espanyol, hi pot haver canvis de certa importància en les xifres finals.