Petroli, gas, llum, blat…: preus desbocats

L’obertura dels mercats de valors i de primeres matèries aquest matí feia basarda. El barril de petroli Brent s’enfilava fins més amunt de 135 dòlars i les borses europees baixaven al voltant del 5%. De totes maneres, això crec que és més normal que no pas allò que passava fa una setmana i que em va fer titular la píndola de dimecres “Rússia avisa que la Tercera Guerra Mundial seria nuclear i destructiva… i les borses pugen”. Sembla que els mercats han pres consciència de la gravetat de la situació, encara que al tancament, l’ÍBEX 35 havia rebaixat la pèrdua fins a l’1%. I això, avui, el dia que ja sabíem que aquí pagarem 442,54 euros el megawatt/hora), és a dir, una pujada de més del 17% respecte del valor fixat per a ahir. I que demà la mitjana pujarà per sobre de 540 euros… i serà el preu més alt des que hi ha registres. L’evolució de les xifres parla tota sola. El preu de la llum multiplica per més d’onze l’import de fa un any, quan es pagava a 47,05.

Tota una concatenació de fets que no fan sinó reflectir la por que el conflicte ucraïnès sigui llarg i vagi per camins cada vegada més perillosos per a la seguretat mundial. El comportament criminal del president Putin destrueix materialment un país i fa molt de mal als seus compatriotes. És cert que l’allargament del conflicte li va en contra, econòmicament parlant, però sembla convençut que amb el gas, el petroli, el níquel (avui ha pujat d’un 65%!), el pal·ladi i més productes dels quals és un exportador potent pot contrarestar les mesures occidentals a còpia de tenir d’ostatges una colla de països, els més dependents dels seus productes. A més de fer trontollar tota l’economia mundial inoculant el virus de la inflació mitjançant el gas i el petroli. Recordem que la UE depèn de Rússia per al subministrament d’energia, car importa el 41% del gas natural i el 27% del petroli que consumeix d’aquest país, segons dades del 2019 d’Eurostat. I no parlem de l’efecte que tindrà en el blat, que portarà a la fam els països més empobrits del món. Pensem que ha pujat d’un 52% en només dues setmanes!

La realitat és que els preus del petroli van registrar la setmana passada la pujada setmanal més gran des de mitjan 2020: el Brent de referència mundial va pujar d’un 21% i el cru nord-americà d’un 26%. A més del petroli, els preus dels cereals i els metalls també s’han disparat a màxims d’uns quants anys. Aquest cap de setmana s’ha sabut que els Estats Units i els socis europeus tenen converses sobre la possibilitat de prohibir les importacions de petroli rus. Antony Blinken, secretari d’estat nord-americà, va subratllar ahir, això no obstant, la importància de mantenir un subministrament estable de cru a escala mundial. Però no va dir d’on sortiria el petroli que ha de substituir el rus.

La cosa més lògica seria que l’Iran hi afegís el seu, però la situació amb aquell país no és pas en el millor moment, després dels retards en la conclusió de les converses nuclears. Sigui com vulgui, l’Iran trigarà uns quants mesos a restaurar els fluxos de petroli, encara que arribi a un acord nuclear, segons el parer de molts analistes. Cal recordar que Rússia és l’exportador més gran del món de petroli i productes refinats, amb un volum d’uns set milions de barrils diaris de petroli. Això és el 7% del subministrament mundial. No és fàcil de substituir-lo, i així ho valoren els mercats.

Per una altra banda, s’entén la pressa del govern de Biden, perquè té la societat molt enutjada amb la puja del preu del combustible. De fet, el preu de la gasolina als Estats Units ha tocat sostre d’ençà del 2008. La setmana passada, la mitjana del galó va arribar a 4,009 dòlars, de manera que els automobilistes paguen 40 cèntims més que no pas una setmana enrere i 57 cèntims més que no fa un mes. I això, en un país on la cultura del cotxe és tan arrelada, té un cost polític molt alt. De fet, l’augment dels preus de la gasolina ha estat tradicionalment un veritable verí polític per als governants.

I a l’estat espanyol? Cap novetat, només declaracions. “L’impacte d’aquesta guerra pot ser un alentiment, però no es posa en dubte que som en un camí de recuperació econòmica, si bé la recuperació es pot alentir a conseqüència d’aquesta guerra”, ha dit aquest matí la ministra Calviño en una entrevista a TVE. També ha comentat que cal preparar-se per a una inflació més elevada que la prevista inicialment. D’això, no en tenim cap mena de dubte. De fet, els analistes esperen que el seu ministeri revisi a l’abril els objectius de PIB i d’inflació per al 2022.

Quant a les perspectives immediates, segons l’agència EFE, la Unió Europea enllesteix un quart paquet de sancions a Rússia per evitar que Moscou pugui passar per alt els buits legals que hi ha en les represàlies ja aprovades. Demà presentarà un conjunt de mesures per a reduir la dependència del gas i el petroli, ha dit un portaveu de la Comissió Europea. “Vista l’evolució de la situació a Ucraïna, la temeritat del Kremlin contra els civils, evidentment també treballem en més sancions que puguin estar justificades”, ha dit la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, abans de reunir-se a Brussel·les amb el primer ministre d’Itàlia, Mario Draghi.

Ara com ara, em quedo amb el comunicat poc engrescador que publicava l’FMI dissabte: “Una possible ampliació del conflicte a Ucraïna tindria conseqüències encara més devastadores per a l’economia mundial que els efectes causats fins ara. Els augments de preus tindran un impacte a escala mundial, que afectaran especialment les famílies més pobres.” Aquesta és la situació d’avui. Demà…