Identifiquen petjades de fa 3,1 milions d’anys al jaciment del Camp dels Ninots

Les excavacions al jaciment del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella (la Selva), han permès d’identificar petjades d’un mamífer de fa 3,1 milions d’anys. La troballa s’ha fet al sector de Ca n’Argilera, al vessant sud de l’edifici volcànic, una zona que no s’havia intervingut abans. Tot i que encara no se sap quin animal era, sí que s’ha pogut determinar que caminava en un espai subaquàtic. Després de la identificació, l’equip encarregat dels treballs va extreure les petjades i les ha traslladat al laboratori per ser restaurades.

Malgrat que se sabia que en el període de temps en el qual el llac del Camp dels Ninots va ser actiu, hi havia presència d’animals i plantes de tipus subtropicals, aquesta és la primera vegada en divuit anys que es localitzen petjades al jaciment.

De fet, el jaciment ha proporcionat proves directes dels diferents taxons animals i vegetals que ocupaven les proximitats de les aigües, amb esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats. Però mai abans s’havien localitzat proves indirectes de la presència dels mateixos i això proporcionarà informació “molt rellevant” a l’hora de conèixer quins eren els comportaments d’aquests animals tant dins com fora de l’aigua. En concret, s’han trobat quatre petjades alineades en direcció sud-oest.

Els treballs d’excavació d’aquesta campanya, que porta a terme l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), s’ha centrat en l’exploració de les cales 9/10 de Ca n’Argilera. En concret, l’actuació ha consistit en el desmuntatge horitzontal dels nivells 10 i 11, tots dos de 3,1 milions d’anys d’antiguitat. A la zona 10 és on s’ha trobat el rastre del mamífer. Pel que fa a l’11, el que els estudiosos consideren el més ric des del punt de vista paleontològic, és on s’han localitzat la major part dels esquelets de macrovertebrats recuperats fins ara.

Malgrat això, no es coneixia a fons què hi havia a la base d’aquest nivell i s’ha actuat en aquest punt. Als nivells lacustres d’aquesta àrea, s’hi han trobat gran quantitat de restes de petits vertebrats, especialment peixos, rèptils, aus i amfibis, en un estat de conservació excepcional, preservant-se en alguns casos restes de possible matèria orgànica.

Les plantes de la zona

Fins ara, els estudis realitzats sobre les macrorestes vegetals (empremtes de fulles, fruits, troncs, etc.) han permès de reconstruir amb detall el paisatge dominant d’aquest entorn d’ençà del moment que es va formar el llac fins que aquest es va assecar i es va omplir de sediments.

A les vores d’aquestes zones pantanoses es va desenvolupar un bosc de ribera, constituït fonamentalment per verns, tot i que s’hi ha documentat altres espècies vegetals, com ara els pollancres, els salzes i els plataners. Lluny de les aigües del llac i darrere dels boscos de ribera, hi havia les laurisilves.

L’evolució climàtica

Les diferents línies d’investigació que es duen a terme han posat al descobert una “seqüència sedimentària contínua”, molt ben conservada i amb un “alt grau de resolució temporal”, essencial per al coneixement de l’evolució climàtica i paisatgística del continent europeu de finals del Pliocè (3,1 milions d’anys). En els sediments del llac acumulats en el volcà, s’hi ha preservat un ecosistema complet. Unes dades que permeten d’aportar un coneixement de la biodiversitat d’aquella etapa de la història.

La campanya s’ha fet sota la direcció dels doctors Gerard Campeny, Bruno Gómez de Soler i Jordi Agustí, tots tres investigadors de l’IPHES-CERCA. Hi han participat una vintena de persones, entre professionals de l’arqueologia, la paleontologia, la biologia, la geologia i la restauració, principalment d’aquest centre de recerca, però també de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), del Research Centre in Applied Geosciences (ICRAG), de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB). També hi ha participat alumnat del màster en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.

“La conservació excepcional d’esquelets complets i en connexió anatòmica de grans i petits vertebrats, corresponents a espècies molt poc representades en el registre fòssil internacional, el fan un patrimoni singular i únic en el país”, asseguren.

Aquesta és la segona campanya d’excavació que es du a terme amb el centre d’interpretació Espai Aquae obert. Ubicat a l’antic castell de Caldes de Malavella, és un equipament municipal on es combina la recerca, la didàctica i la socialització del patrimoni. Hi ha materials originals del Camp dels Ninots de 3,1 milions d’anys i es proposa un recorregut per conèixer el llegat natural i cultural del municipi. Durant aquesta campanya també s’han reactivat les visites escolars, seguint les mesures contra la covid-19.

Els treballs d’intervenció i investigació arqueològica en el Camp dels Ninots estan subvencionats per l’Ajuntament de Caldes de Malavella, el Departament de Cultura amb el projecte ‘El Plio-pleistocè del Camp dels Ninots i la depressió prelitoral: evolució paleoclimàtica, dispersions faunístiques i humanes II’ i el grup de recerca consolidat de l’AGAUR Paleoecologia Humana del Plio-Pleistocè.